Komi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Idioma komi)
Per a altres significats, vegeu «Komi (desambiguació)».
Infotaula de llenguaKomi
Коми кыв i 𐍚𐍩𐍜𐍙 𐍚𐍧𐍛 Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsKomi ziriè
Tipusllengua, macrollengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius219.100 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aRepública de Komi, krai de Perm i óblast de Kírov Modifica el valor a Wikidata
Oficial aRepública de Komi
Autòcton dekomis Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública de Komi, Krai de Perm
Classificació lingüística
llengua humana
llengües uralianes
llengües ugrofineses
llengües fino-pèrmiques
llengües pèrmiques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic, antic alfabet pèrmic i alfabet Molodtsov Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1kv Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2kom Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3kom Modifica el valor a Wikidata
Glottologkomi1267 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekom Modifica el valor a Wikidata
UNESCO373 Modifica el valor a Wikidata
IETFkv Modifica el valor a Wikidata

El komi és una llengua pèrmica del grup de les llengües ugrofineses, molt relacionada amb el komi-permià i l'udmurt. El seu nom prové de kommu «pàtria», kom «tímal», peix tòtem de l'ètnia o komi mort «gent del Kama». Els russos els anomenaren serjane o ziriè,[1] que potser prové del komi i vol dir «cervesa». El nom compost (komi-ziriè) sovint s'empra per a distingir-lo del komi-permià, malgrat que són dues llengües tan properes que sovint es consideren variants d'una mateixa llengua komi.

Segons xifres del 1989, la llengua komi és parlada pel 74,6% dels komis.

Dialectes[modifica]

El komi té deu dialectes: Prisiktivkarski, Nijnevitxegodski, Srednevitxegodski, Luzsko-letski, Verkhnesisolski, Verkhnevitxegodski, Petxorski, Ijemski, Vimski i Udorski. El prisiktivkarski és parlat a la regió de Siktivkar i és la base de la llengua estandarditzada. la divisió dialectal es basa primordialment en l'ús dels fonemes v i l, mentre que alguns es distingeixen per la palatalització de s i t.

Característiques[modifica]

El komi (komi-ziriè) es diferencia del komi-permià en:

  • Al permià l'accent és mòbil, mentre que al komi és fix en una síl·laba.
  • En algunes paraules començades en vocals del permià corresponen al komi començades en v-. Per exemple, od'ź en permià i vod'ź en ziriè, que significa antic.
  • El sufix -t del permià correspon a -d en komi. Per exemple tercer es diu kujimαt (permià), koimαd (ziriè), harmad(ik) (hongarès).
  • El sufix del considerat «cas consecutiu» -la (que serveix per indicar moviment cap a un lloc) manca en el permià, que fa servir els sufixos -vin i -vαt, que manquen en el komi.

Alfabet komi[modifica]

Està basat en l'alfabet ciríl·lic amb algunes consonants pròpies: А/а, Б/б, В/в, Г/г, Д/д, Е/е, Ё/ё, Ж/ж, З/з, И/и, І/і, Й/й, К/к, Л/л, М/м, Н/н, О/о, Ӧ/ӧ, П/п, Р/р, С/с, Т/т, У/у, Ф/ф, Х/х, Ц/ц, Ч/ч, Ш/ш, Щ/щ, Ъ/ъ, Ы/ы, Ь/ь, Э/э, Ю/ю, Я/я.

Vegeu també[modifica]

Hi ha una edició en komi de la Viquipèdia

Referències[modifica]

  1. «komi | enciclopedia.cat». [Consulta: 27 agost 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Komi