Dinastia Idríssida

Dinastia Idríssida
Dades
Tipus	dinastia ; estat històric
Història
Creació	788
Fundador	Idrís al-Àkbar
Data de dissolució o abolició	974
Reemplaçat per	Califat Fatimita
Format per	emirat de Sabya

La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassànida, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.

Fugint del califat abbàssida cap a l'est després de la batalla de Fakhkh, Idrís al-Àkbar es va establir per primera vegada el 788 a Volubilis, a l'actual Marroc, amb l'ajuda d'aliats amazics locals i ser reconegut com a imam per la tribu dels awrabes que l'havien acollit i pels alguns àrabs que l'havien acompanyat al seu exili. Ell i el seu fill, Idrís al-Àsghar, van fundar posteriorment el que es va convertir en la ciutat de Fes, més a l'est. Fes es va convertir en la capital d'un estat idríssida que governava la major part de l'actual Marroc i part de l'oest d'Algèria. Després de la mort d'Idrís al-Àsghar, el regne es va dividir entre els seus fills rivals. Després d'un període de conflicte, l'autoritat de la dinastia es va reprendre i es va mantenir relativament estable entre el 836 i el 863. A finals del segle IX, però, es van enfrontar a repetits reptes i oposició local.

Al segle X, la regió va passar a estar sota el domini polític de les tribus zenates, que van lluitar batalles per poders en nom de dues potències rivals de la regió, el califat fatimita d'El Caire i el califat omeia de Còrdova. Els idríssides van ser expulsats definitivament de Fes el 927, però es van aferrar a un territori reduït al nord del Marroc des de la seva base a Hajar an-Nasr. L'octubre del 973 el general Ghàlib va desembarcar entre Tànger i Ceuta, entrant en combat amb els idríssides;^[1] l'exèrcit d'Al-Hàssan ibn Gannun es va desbandar i l'emir va fugir a una fortalesa propera a Kasr al-Kabir anomenada «Roca de l'Àliga», amb els seus homes més lleials. Allí va estar assetjat uns quants mesos fins que es va rendir (974) i fou enviat a Còrdova.^[2] La dinastia dels idríssides fou deposada i Al-Hàssan ibn Gannun fou portat presoner a Còrdova amb els seus parents.

Els idríssides de Tlemcen governaren Tlemcen des de vers el 813 fins al 931 i els hammúdides, una branca dels idrissídes, va regnar més tard a l'Emirat de Màlaqa.^[3] Encara existeixen descendents idríssides: un d'aquesta va arribar a formar una dinastia a Sabya, al sud de la Tihama i al nord del Iemen (vegeu Idríssides del Iemen).

Llista de sobirans

Idrís (I) ibn Abd-Al·lah al-Àkbar, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis), casat amb Hanza (788-793)
Idrís (II) ibn Idrís, imam d'Ualili o Walila (Velila, Volubilis) (793-807 i, imam i emir de Fes, 807-828)
Muhàmmad ibn Idrís (828-836)
Alí (I) ibn Muhàmmad (836-849)
Yahya (I) ibn Muhàmmad (849-863)
Yahya (II) ibn Yahya (863-866)
Abd-ar-Rahman ibn Abi-Sahl al-Judhamí, notable de Fes, usurpador
Alí (II) ibn Úmar (866-883)
Abd-ar-Razzak, usurpador sufrita (vers 883)
Yahya (III) ibn al-Qàssim (883-905)
Yahya (IV) ibn Idrís (905-917 i, només a Fes, 917-920)
Alí III ibn Yahya III (917-925, pretendent rebel)
Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador del Magrib (917-925)
xeic Rayhan, d'un grup zanata, governador fatimita de Fes (920-925)
Al-Hàssan al-Hajjam (925-927)
Mussa ibn Abi-l-Àfiya, xeic dels miknasa, governador (927-937, segona vegada)
Al-Qàssim Gannun (937-949)
Abu-l-Ayx Àhmad ibn al-Qàssim Gannun (949-955)
Al-Hàssan ibn al-Qàssim Gannun (955-974 i 985)

Branques idríssides

al-Hàssan
- al-Hàssan
  - Abd-Al·lah Kàmil (conegut com a Sàhib Fajj)
    - Idrís I
      - Idrís II
        Dàwud
        
        Úmar > origen dels xorfes hammúdides
        
        al-Qàssim, emir d'al-Basra
        Yahya
        Muhàmmad
        Yahya
        Ibrahim
        Yahya
        Yahya
        Hammud
        Alí
        Muhàmmad
        Abd al-Wahid
        Abd-ar-Rahman > origen dels xorfes tahírides^[4]
        
        Alí > origen dels xorfes xabíhides
        
        Abd-Al·lah > origen dels xorfes imrànides
        
        Muhàmmad > origen dels xorfes talíbides ghalíbides
        
        Issa
        
        Abd-Al·lah > origen dels xorfes dabbàghides
        
        Yahya
        
        Muhàmmad
        Yahya > origen dels xorfes kattànides
        
        Alí
        Maixix
        Mussa > origen dels xorfes xafxawanís
        
        Yamlah > origen dels xorfes lihyànides i dels xorfes wazzànides
        
        Abd-ad-Salah
        
        Yunus
        Abd-Al·lah > origen dels xorfes raysúnides
        
        Abd-ar-Rahman > origen dels xorfes rahmànides

Referències

↑ Abulafia, David. The Mediterranean in History (en anglès). J. Paul Getty Museum, 2003, p. 176. ISBN 9780892367252.
↑ Cardoso, Elsa. The Door of the Caliph Concepts of the Court in the Umayyad Caliphate of Al-Andalus (en anglès). Taylor & Francis, 2023, p. 103. ISBN 9781000878424.
↑ Najībābādī, Akbar Shāh K̲h̲ān. History of Islam (en anglès). Vol .3. Darussalam, 2001, p. 161. ISBN 996089293X.
↑ els shorfa Tahiriyun, Shabihiyun, Imraniyun i Talibiyun Ghalibiyun es van unir per formar els shorfa Djutiyun

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia Idríssida

[Getty-1] Abulafia, David. The Mediterranean in History (en anglès). J. Paul Getty Museum, 2003, p. 176. ISBN 9780892367252.

[2] Cardoso, Elsa. The Door of the Caliph Concepts of the Court in the Umayyad Caliphate of Al-Andalus (en anglès). Taylor & Francis, 2023, p. 103. ISBN 9781000878424.

[3] Najībābādī, Akbar Shāh K̲h̲ān. History of Islam (en anglès). Vol .3. Darussalam, 2001, p. 161. ISBN 996089293X.

[4] s shorfa Tahiriyun, Shabihiyun, Imraniyun i Talibiyun Ghalibiyun es van unir per formar els shorfa Djutiyun

[1]

[2]

[3]

[4]

Registres d'autoritat	GND (1) VIAF (1)
Bases d'informació	Britannica (1) SNL