Iekaterina Dàixkova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Yekaterina Dashkova de Dmitri Lewizki

Iekaterina Romànovna Dàixkova (en rus: Екатерина Романовна Воронцова-Дашкова) fou una filòloga russa.

Va néixer a Sant Petersburg el 1743, participà en la conspiració contra Pere III que portà Caterina II, amiga seva que la va afavorir des d'aquell moment, al tron. Dàixkova començà a publicar articles de temàtica social signant-los com una dona russa.

El 1783 fou nomenada directora de l'Acadèmia Russa de les Ciències, fundant més tard l'Acadèmia Russa de la Llengua, des d'on fou la principal responsable de la publicació del primer gran diccionari en llengua russa, a més d'impulsora de la reforma educativa.

A la mort de la seva amiga Caterina II fou desterrada tot i la seva important tasca, car el fill de Pere II no havia oblidat la seva participació en la deposició i mort del seu pare ajudant la seva mare. No va poder tornar a Rússia fins al 1801, amb la pujada al tron d'Alexandre I.

Va escriure memòries Mon Histoire (1804-1806), i versos en rus i en francès. És l'autora d'algunes peces de teatre: Les bodes de Fabian o Toisiokov (1786).

Finalment va morir a Moscou el 1810.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Acadèmia Russa de les Ciències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iekaterina Dàixkova