Ievgueni Xvarts

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaIevgueni Xvarts
Scrittore Evgeny Shvarts.jpg
Nom original (ru) Евге́ний Льво́вич Шва́рц
Biografia
Naixement 9 octubre 1896 (Julià)
Kazan
Mort 15 gener 1958 (61 anys)
Sant Petersburg
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Cementiri Bogoslovskoe
Educat a Moscow City People’s University Tradueix (1914–)
Activitat
Ocupació Dramaturg, poeta, escriptor de literatura infantil, escriptor i guionista
Període d'activitat 1924 –
Premi rebut

IMDB: nm0796065
Modifica dades a Wikidata

Ievgueni Lvóvitx Xvarts[1](en rus: Евгений Львович Шварц, 9 d'octubre de 1896, Kazan, Imperi rus - 15 de gener de 1958, Leningrad, URSS) fou un destacat dramaturg, guionista de cinema i escriptor rus del segle XX.

Vida[modifica]

Primers anys[modifica]

Ievgueni Xvarts va néixer a Kazan, Rússia, en la família d'un metge rural. El seu pare era un jueu convers, la seva mare russa. A l'edat de 7-8 anys, Ievgueni, batejat a l'Església Ortodoxa, es considerava a si mateix unrus,[2] la seva infància va transcórrer amb una freqüent mobilitat, associada a la feina del seu pare, mòbils associades amb el servei del seu pare: Iekaterinodar, Dmítrov, Akhtirski, Riazan i altres.[3] La infantesa posterior i la seva joventut les va passar a Maikop.

El 1910 va estudiar dret a la Universitat de Moscou, on també es va involucrar en el teatre i la poesia. Va ser reclutat a l'exèrcit a finals del 1916 per servir al front. Després de la revolució bolxevic es va unir als blancs i va servir sota les ordres del general Kornílov. Va patir lesions i neurosi de guerra durant la presa de Iekaterinodar en 1918, va perdre diverses dents i va adquirir una tremolor de les mans que l'acompanyaria durant la resta de la seva vida.

Després del final de la Guerra Civil Russa, Xvarts va estudiar teatre a Rostov del Don. El 1921 es va traslladar amb el grup de teatre a Petrograd per involucrar-se amb els "Germans Serapion", un grup literari que incloïa Ivànov, Zósxenko i Kaverin. El 1923 es va traslladar a Bakhmut i va començar a publicar versos satírics i crítiques al diari local. Amb Mikhaïl Slonimski i Nikolai Oléinikov, va organitzar la revista literària Забой Zaboi (traduïble com a "carnisseria", "massacre") el 1925.

Carrera[modifica]

En 1924, Schwartz va tornar a Leningrad per esdevenir un empleat del Gossizdat, Comitè Estatal per a la Indústria Editorial, secció literatura infantil, sota l'administració de Samuïl Marxak. Es va convertir en un dels autors de les revistes infantils "Eriçó", en rus: Ёж Ioj i "Lluer", en rus: Чиж Txij. També va escriure llibres per a nens, incloent "La història de l'antiga balalaica", en rus: Рассказ старой балалайки Rasskaz staroy balalayki (1924), "Les aventures de Xura i Marussi". en rus: Приключения Шуры и Маруси Prikliutxénia Xuri i Marussi (1937), "La noia estrangera", en rus: Чужая девочка Txujaia devotxka (1937) i Nen de primer curs, en rus: Первоклассница Pervoklàssnitsa (1949). Durant aquest temps, també va arribar a ser associat amb els membres del grup literari d'avantguarda OBERIU.

El 1929 Ievgueni Xvarts va començar a col·laborar amb Nikolai Akímov al Teatre de la Comèdia de Leningrad, i va escriure obres de teatre contemporànies basades en els contes populars i de fades de Hans Christian Andersen. Entre ells «Goli Korol», en rus: Голый король, ("El rei nu", basat en l'obra El vestit nou de l'emperador) (1934), «Krasnaia Xapotxka», en rus: красная шапочка ("La Caputxeta Vermella") (1936), «Zoluixka», en rus: Золушка ("La Ventafocs") (1938), «Snejnaia Koroleva», en rus: Снежная королева ("La reina de les neus", basat en l'obra homònima de Hans Christian Andersen) (1938),«Tien», en rus: Тень ("L'ombra", basat en l'obra homònima de Hans Christian Andersen) (1940),«Drakon», en rus: Дракон ("El drac", una original) (1944), i «Obiknovennoie Txudo», en rus: Обыкновенное чудо ("Un miracle ordinari") (1956).[4]Al començament de la Gran Guerra Patriòtica, Schwartz va escriure Sota els til·lers de Berlín, en rus: Под липами Берлина Pod lipami Berlina (1941) amb Zósxenko. Durant la guerra, va escriure Una nit, en rus: Одна ночь Odna notx i El país llunyà, en rus: Далекий край Daleki krai.

Després de la guerra, Xvarts va escriure Un miracle ordinari i Història d'un soldat valent, en rus: Сказка о храбром солдате Skazka o khrabrom soldate. Les adaptacions de Xvarts de les obres La reina de les neus i L'ombra van ser dutes al cinema com a pel·lícules el 1966 i 1971.[5] També va completar guions de pel·lícules per a La Ventafocs , Nen de primer curs, El Quixot i Un miracle ordinari. Va morir a Leningrad.

Referències[modifica]

  1. Sovint apareix transcrit com a Schwartz atès que el cognom és d'origen alemany i/o jiddisch
  2. Elena Rumanóvskaia. Ievgueni Xvarts, sobre els jueus i el judaisme Toronto Slavic Quarterly, Universitat de Toronto, Departament de Llengües i Literatures eslaves (rus)
  3. Xvarts, I.L Ievgueni Xvarts. Jo visc amb ansietat ... pels diaris. - Leningrad: L'escriptor soviètic, 1990. - P. 6-752. - 100.000 còpies. - ISBN 5-265-00656-7 (rus)
  4. «Eugene Schwartz». A: The Nation. 193, 1961. 
  5. «Hans Christian Andersen». [Consulta: 8 desembre del 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ievgueni Xvarts Modifica l'enllaç a Wikidata