Ievgueni Xvarts

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIevgueni Xvarts
Scrittore Evgeny Shvarts.jpg
Nom original Евге́ний Льво́вич Шва́рц
Dades biogràfiques
Naixement 9 d'octubre de 1896
Kazan
Mort 15 de gener de 1958(61 anys)
Sant Petersburg
Causa de mort Infart miocardíac
Sepultura Bogoslovskoe cemetery
Alma mater Moscow City People’s University (1914–)
Activitat professional
Ocupació Escriptor, editor, novel·lista i dramaturg
Premis i reconeixements

IMDB: nm0796065
Modifica dades a Wikidata

Ievgueni Lvóvitx Xvarts[1](en rus: Евгений Львович Шварц, 9 d'octubre de 1896, Kazan, Imperi rus - 15 de gener de 1958, Leningrad, URSS) fou un destacat dramaturg, guionista de cinema i escriptor rus del segle XX.

Vida[modifica]

Primers anys[modifica]

Ievgueni Xvarts va néixer a Kazan, Rússia, en la família d'un metge rural. El seu pare era un jueu convers, la seva mare russa. A l'edat de 7-8 anys, Ievgueni, batejat a l'Església Ortodoxa, es considerava a si mateix unrus,[2] la seva infància va transcórrer amb una freqüent mobilitat, associada a la feina del seu pare, mòbils associades amb el servei del seu pare: Iekaterinodar, Dmítrov, Akhtirski, Riazan i altres.[3] La infantesa posterior i la seva joventut les va passar a Maikop.

El 1910 va estudiar dret a la Universitat de Moscou, on també es va involucrar en el teatre i la poesia. Va ser reclutat a l'exèrcit a finals del 1916 per servir al front. Després de la revolució bolxevic es va unir als blancs i va servir sota les ordres del general Kornílov. Va patir lesions i neurosi de guerra durant la presa de Iekaterinodar en 1918, va perdre diverses dents i va adquirir una tremolor de les mans que l'acompanyaria durant la resta de la seva vida.

Després del final de la Guerra Civil Russa, Xvarts va estudiar teatre a Rostov del Don. El 1921 es va traslladar amb el grup de teatre a Petrograd per involucrar-se amb els "Germans Serapion", un grup literari que incloïa Ivànov, Zósxenko i Kaverin. El 1923 es va traslladar a Bakhmut i va començar a publicar versos satírics i crítiques al diari local. Amb Mikhaïl Slonimski i Nikolai Oléinikov, va organitzar la revista literària Забой Zaboi (traduïble com a "carnisseria", "massacre") el 1925.

Carrera[modifica]

En 1924, Schwartz va tornar a Leningrad per esdevenir un empleat del Gossizdat, Comitè Estatal per a la Indústria Editorial, secció literatura infantil, sota l'administració de Samuïl Marxak. Es va convertir en un dels autors de les revistes infantils "Eriçó", en rus: Ёж Ioj i "Lluer", en rus: Чиж Txij. També va escriure llibres per a nens, incloent "La història de l'antiga balalaica", en rus: Рассказ старой балалайки Rasskaz staroy balalayki (1924), "Les aventures de Xura i Marussi". en rus: Приключения Шуры и Маруси Prikliutxénia Xuri i Marussi (1937), "La noia estrangera", en rus: Чужая девочка Txujaia devotxka (1937) i Nen de primer curs, en rus: Первоклассница Pervoklàssnitsa (1949). Durant aquest temps, també va arribar a ser associat amb els membres del grup literari d'avantguarda OBERIU.

El 1929 Ievgueni Xvarts va començar a col·laborar amb Nikolai Akímov al Teatre de la Comèdia de Leningrad, i va escriure obres de teatre contemporànies basades en els contes populars i de fades de Hans Christian Andersen. Entre ells «Goli Korol», en rus: Голый король, ("El rei nu", basat en l'obra El vestit nou de l'emperador) (1934), «Krasnaia Xapotxka», en rus: красная шапочка ("La Caputxeta Vermella") (1936), «Zoluixka», en rus: Золушка ("La Ventafocs") (1938), «Snejnaia Koroleva», en rus: Снежная королева ("La reina de les neus", basat en l'obra homònima de Hans Christian Andersen) (1938),«Tien», en rus: Тень ("L'ombra", basat en l'obra homònima de Hans Christian Andersen) (1940),«Drakon», en rus: Дракон ("El drac", una original) (1944), i «Obiknovennoie Txudo», en rus: Обыкновенное чудо ("Un miracle ordinari") (1956).[4]Al començament de la Gran Guerra Patriòtica, Schwartz va escriure Sota els til·lers de Berlín, en rus: Под липами Берлина Pod lipami Berlina (1941) amb Zósxenko. Durant la guerra, va escriure Una nit, en rus: Одна ночь Odna notx i El país llunyà, en rus: Далекий край Daleki krai.

Després de la guerra, Xvarts va escriure Un miracle ordinari i Història d'un soldat valent, en rus: Сказка о храбром солдате Skazka o khrabrom soldate. Les adaptacions de Xvarts de les obres La reina de les neus i L'ombra van ser dutes al cinema com a pel·lícules el 1966 i 1971.[5] També va completar guions de pel·lícules per a La Ventafocs , Nen de primer curs, El Quixot i Un miracle ordinari. Va morir a Leningrad.

Referències[modifica]

  1. Sovint apareix transcrit com a Schwartz atès que el cognom és d'origen alemany i/o jiddisch
  2. Elena Rumanóvskaia. Ievgueni Xvarts, sobre els jueus i el judaisme Toronto Slavic Quarterly, Universitat de Toronto, Departament de Llengües i Literatures eslaves (rus)
  3. Xvarts, I.L Ievgueni Xvarts. Jo visc amb ansietat ... pels diaris. - Leningrad: L'escriptor soviètic, 1990. - P. 6-752. - 100.000 còpies. - ISBN 5-265-00656-7 (rus)
  4. «Eugene Schwartz». A: The Nation. 193, 1961. 
  5. «Hans Christian Andersen». [Consulta: 8 desembre del 2011].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ievgueni Xvarts Modifica l'enllaç a Wikidata