Ifigenia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ifigènia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gravat que representa el salvament d'Ifigènia i el sacrifici del cabró

En la mitologia grega, Ifigenia[Nota 1] (en grec Ἰφιγένεια, Iphigeneia, «dona forta de mena») era la filla major del rei Agamèmnon i la reina Clitemnestra, que Agamèmnon es va veure obligat a sacrificar. De vegades, se la considera una filla de Teseu i Helena criada per Agamèmnon i Clitemnestra.[1]

Segons algunes fonts, Artemis va castigar Agamèmnon després d'haver matat un cérvol sagrat i vantar-se de ser el millor caçador. En el seu camí a Troia per a participar en la Guerra de Troia, els vaixells d'Agamèmnon van quedar aturats a Aulis a causa del vent, que Artemis havia fet calmar. L'endeví Calcant va revelar un oracle segons el qual l'única forma d'apaivagar Artemis era sacrificar Ifigènia, filla d'Agamèmnon. El seu pare la va fer venir amb l'excusa de casar-la amb Aquil·les, i la va voler sacrificar a l'altar. Unes fonts afirmen que el rei culminà el sacrifici, però la majoria afirma que va sacrificar un cabró (el déu Pan transformat), o una cérvola, en el seu lloc i que Ifigènia va ser duta a Crimea a preparar d'altres per sacrificar-los a Artemis. Fins i tot, altres fonts afirmen que Agamèmnon estava preparat per sacrificar-la, però Artemis la va transportar a la Tàurida (Crimea), on la va fer sacerdotessa seva. Hesíode l'anomenava Ifimèdia (en grec, Ίφιμέδεια) en el seu «Catàleg de Dones» i deia que es va convertir en la dea Hècate. Antoní Liberal afirma que Ifigènia va ser transportada a l'illa de Leuke, on es va casar amb Aquil·les, amb el nom d'Orsilòquia.

Ifigènia d'Anselm Feuerbach
Ifigènia amb la seva mare abans de ser lliurada a Artemis pel seu pare

Ifigènia va viure molts anys a la Tàurida, al servei de la deessa. Tenia per funció sacrificar tots els estrangers que els naufragis feien arribar a les costes del seu país. Sobre això, Eurípides explica que Ifigènia apareix en la història del seu germà, Orestes. Per escapar de la persecució de les Erínies que el buscaven per haver matat la seva mare Clitemnestra i el seu amant, Apol·lo va ordenar a Orestes que anés a Tauris, prengués l'estàtua d'Àrtemis que havia caigut del cel i la dugués a Atenes. Orestes va marxar a Tauris amb el seu íntim amic Pílades i ambdós van ser empresonats pels habitants de la regió, els tauris, quan van naufragar a les seves costes. Ifigènia, es va oferir a alliberar-lo (sense saber que un era el seu germà) si aquest duia una carta fins a Grècia. Orestes hi refusa, però oferix a Pílades dur la carta mentre ell es queda per ser sacrificat. Després d'un conflicte de mutu afecte, Pílades acaba accedint-hi, però la carta fa que Orestes i Ifigènia es reconeguin i els tres escapen junts duent amb ells la imatge d'Àrtemis. Després de la seva tornada a Grècia, Orestes pren possessió del regne del seu pare, Micenes, i Ifigènia diposita la imatge al temple d'Àrtemis a Brauró, a l'Àtica, on va romandre com a sacerdotessa d'Àrtemis Brauronia. Segons els espartans, la imatge va ser duta per ells a Lacònia, on la dea va ser adorada com a Àrtemis Ortia.

Quan tornaven a l'Àtica se situa una aventura que Sòfocles tracta en la tragèdia Crises, avui perduda. Ifigènia, el seu germà i Pílades van arribar a la ciutat d'Esmintos, a la costa de la Tròade, on Crises era sacerdot d'Apol·lo. Crises tenia cura del fill de la seva filla Criseida que havia tingut amb Agamèmnon, un fill que havia nascut en captivitat quan Criseida era al campament dels grecs durant la guerra de Troia. El nen, que passava també per ser fill d'Apol·lo, es deia Crises com el seu avi, i l'havia succeït com a gran sacerdot. Quan van arribar els fugitius perseguits per Toant, rei de Tauris, els va retenir i els volia lliurar a Toant, però el seu avi li va explicar que Ifigènia i Orestes també eren fills d'Agamèmnon, i Crises va matar Toant i va acompanyar els seus germans a Micenes.

De vegades s'explicava que Ifigenia havia mort a Mègara, on tenia un santuari, i d'altres que Artemis l'havia fet immortal en identificar-la amb la deessa Hècate. També es deia que feia una vida misteriosa, casada amb Aquil·les a l'illa Blanca, a la desembocadura del Danubi.[2]

Ifigenia és coneguda per les fonts mitològiques gregues des dels segles VII-VI aC i estava tan estretament identificada amb Artemis que alguns investigadors creuen que, originalment, era una dea de la caça rival, el culte de la qual va ser incorporat al d'Àrtemis.

Adaptacions del mite d'Ifigènia[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Transcripció del nom en català d'acord amb els criteris dels hel·lenistes catalans, establerts al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια = Ifigenia, pàg. 939

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ifigènia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionari Pierre Grimal, pàg. 288-289.
  3. «Ifigènia». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 20 octubre 2012].[Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle II dC (en grec - català). Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015. ISBN 9788441224223. 
  • Grimal, Pierre; Franquesa, Montserrat (trad.); Gestí, Joaquim (trad.); Martí, Andreu (trad.). Diccionari de Mitologia Grega i Romana. Barcelona: Edicions de 1984, febrer de 2008. ISBN 9788496061972. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ifigenia Modifica l'enllaç a Wikidata