Ifigenia in Aulide (Martín i Soler)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióIfigenia in Aulide
Forma musicalòpera modifica
CompositorVicent Martín i Soler
LlibretistaLuigi Serio
Idiomaitalià
Gèneredramma per musica
Partstres
Estrena
Estrena12 de gener de 1779
EscenariTeatro San Carlo de Nàpols,

Ifigenia in Aulide és una òpera en tres actes composta per Vicent Martín i Soler sobre un llibret italià de Luigi Serio. S'estrenà al Teatro San Carlo de Nàpols el 12 de gener de 1779.[1]

Síntesi argumental[modifica]

Any 1100 aC. En l'expedició de la guerra contra Troia, Agamèmnon, rei de Micenes i Argos -el "rei de reis" descrit per Homer a la Ilíada-, comandava els exèrcits de la confederació de pobles grecs contra els troians, en el conflicte bèl·lic que s'havia desencadenat després de raptar París a Helena, esposa de Menelau, germà d'Agamèmnon. En la seva marxa cap a Troia, Agamèmnon havia matat un cérvol en un bosc sagrat de Diana, la deessa va castigar la seva acció amb una tempesta i enviant vents adversos per a la flota grega, que es va veure obligada a aturar-se en el port d'Aulide. Bloquejats els vaixells per una calma insuperable, Agamèmnon va recórrer a l'oracle de Diana a través de l'endeví Calcante, obtenint la següent resposta: Troia caurà; però per aconseguir el triomf que el destí us ofereix exigeixo la sang d'una donzella real: sacrificar, oh grecs, a Ifigènia.

Agamèmnon, vencent tots els obstacles que per naturalesa s'oposaven a aquesta acció, va enviar un missatger a Argos per enviar venir a Aulide a la seva filla Ifigènia, amb el pretext de dur a terme el casament que tant anhelava amb el seu estimat Aquil, obligant a Clitemnestra, dona d'Agamèmnon, a romandre a Argos al govern dels seus dominis. La reina no va obeir i va acompanyar a la filla, però tot just arribar a Aulide va ser obligada a tornar a Micenes per ordre d'Agamèmnon. Després de conèixer el veritable motiu del seu viatge, Ifigènia decideix voluntàriament sacrificar-se pel bé del poble grec, exigint a Aquil que no s'interposés en el seu destí. Però la deessa Diana, en el moment en què el rei de Micenes anava a immolar a Ifigènia, es va commoure, va envoltar la jove en una boira deixant en el seu lloc en l'ara de sacrificis a una cérvola ... i el vent va tornar a bufar.

Referències[modifica]

  1. «Vicente Martín y Soler». [Consulta: 30 desembre 2017].