Iftikhar-ad-Dawla

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:59, 29 juny 2016 amb l'última edició de ASTOROT~cawiki (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaIftikhar ad-Daula
1099jerusalem.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Emblem of Jerusalem.svg Governador Jerusalem
15 juliol 1099 (conquesta) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata

Iftikhar ad-Daula (també conegut com a Iftikhar ad-Dawla, que siginifica "orgull de la nació") fou el governador fatimita de Jerusalem durant el Setge de Jerusalem, a la Primera Croada. El 15 de juliol es va rendir i entregà Jerusalem a Ramon IV de Tolosa[1] a la Torre de David, i fou escortat fora de la ciutat amb la seva guàrdia.[2]

Tenim poques dades sobre Iftikhar ad-Daula, tot i que és mencionat com a governador d'Ascaló, la qual cosa pot suggerir que podria haver estat governador fatimita de tota Palestina.[3] El cronista sirià Bar-Hebraeus s'hi refereix com "un home de la regió dels egipcis", la qual cosa podria indicar que era un home d'origen nubi o sudanès, donat que els orígens turcs o árabs sovint s'expressen així.[3] L'autobiografia d'Usamah ibn Munqidh menciona un emir anomenat Iftikhar ad-Daula, la germana del qual estava casada amb el seu oncle, el governador de Xaizar.[3]

Defensa de Jerusalem

Iftikhar ad-Daula tenia una forta guarnició composta per tropes àrabs i sudaneses. Quan va rebre notícies de l'avanç dels croats, enverinà tots els pous d'aigua de l'exterior de Jerusalem, féu portar les provisions dels camps a dins de la ciutat i envià un missatge urgent a Egipte on sol·licitava reforços.[4] Després ordenà a tots els cristians, que en aquell moment eren la majoria de la població de la vila, que l'evacuessin i permeté als jueus que s'hi quedessin.[4] Tot i que la guarnició estava ben equipada, no hi havia prou homes per protegir totes les muralles, i finalment es veié superat per un setge que durà sis setmanes.[2]

Referències

  1. Comte de Tolosa (1093–1105) i Marquès de Provença (1066–1105).
  2. 2,0 2,1 Crusades. (2007). A Encyclopædia Britannica. Accés el 25 d'agost de 2007, a Encyclopædia Britannica Online.
  3. 3,0 3,1 3,2 Nicolle, 2003, p. 19.
  4. 4,0 4,1 Runciman, 1992, pp. 181-184.

Bibliografia