Igüerri

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaIgüerri
Spain, Catalonia, Alta Ribagorça, Igüerri (4).JPG
modifica

Localització
Localització del Pont de Suert respecte de l'Alta Ribagorça.svg modifica
 42° 24′ N, 0° 48′ E / 42.4°N,0.8°E / 42.4; 0.8
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaAlta Ribagorça
Municipiel Pont de Suert modifica
Població
Total8 (2006) modifica
Geografia
Altitud1.336,5 m modifica
Història i celebracions
Creació de
l'ajuntament d'Igüerri
1812 (Constitució de Cadis)
Annexió a LlespFebrer del 1847
Identificador descriptiu
Codi postal25529 modifica
Carrer cobert a Igüerri
Igüerri
Església de Sant Esteve d'Igüerri

Igüerri és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça. Formà part del terme de Llesp fins a la incorporació al Pont de Suert el 1965. És a prop de l'extrem de llevant de l'antic municipi de Llesp.

Està situat a 1.336,5 metres d'altitud, dalt d'un turó d'on davallen cap a ponent el barranc del Camí d'Irgo, cap al sud-oest, el barranc de l'Oratori, i cap al sud el barranc de la Font de Puiol.

S'accedeix al poble per una pista asfaltada i estreta, que mena des del quilòmetre 7 de la carretera L-500, al nord-est de Cóll a El Pont de Suert passant per Iran, Irgo i Gotarta.

La seva església és un dels monuments que reflecteixen la història del poble. És dedicada a sant Esteve, i es troba a l'extrem sud-est del poble. És d'estructura senzilla amb una nau i amb un campanar baix i ample de figura octogonal; és pobra en decoració. Encara s'hi canten, com a la majoria de pobles catalans, cada any els goigs a Sant Esteve, sant patró d'Igüerri. És sufragània de la parròquia de la Mare de Déu de les Neus d'Irgo.

Etimologia[modifica]

El nom és d'origen[1] basc (de gorri, rogenc).

Història[modifica]

En el Fogatge del 1553 hi consten, com a Eguerri, tres focs[2] (uns 15 habitants).

Igüerri va tenir ajuntament propi des de la formació dels ajuntaments moderns a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis, i el va mantenir fins al 1847, any en què es va veure obligat a unir-se a Llesp en no arribar als 30 veïns (caps de família) que exigia la nova llei municipal aprovada dos anys abans.

Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico... del 1845[3] descriu el poble dient que és en el vessant meridional d'una muntanya que l'arrecera una mica dels vents del nord, i que té un clima fred mitjanament sa. El poble, segons ell, està format per quatre cases baixes i de mala construcció que formen un carrer costerut i incòmode, amb església dedicada a sant Esteve, que depèn de la parròquia de Gotarta. El cementiri i l'església estaven una mica separats del poble, i aquest disposava d'una font propera, i una altra de més llunyana, a un quart d'hora, camí d'Irgo, que es feia servir quan s'assecava la primera.

El terreny d'Igüerri era muntanyós, aspre i de mala qualitat, i la part dedicada al conreu produeix poc; hi havia roures i bardisses, així com alguns prats de secà. S'hi collien 120 quarteres de sègol, 10 d'ordi, 10 de civada i 20 de mongetes i altres llegums, a més de moltes patates, principalment aliment dels d'Igüerri. S'hi cria bestiar de llana i boví, així com les mules necessàries per al treball dels camps. Constituïen el poble 2 veïns i 10 habitants.

El 1981 hi consten 10 habitants, que havien baixat a 8 el 2006.

Referències[modifica]

  1. Coromines 1995.
  2. Casa de Joan Casal, Casa de Pere Coll i Casa d'Antoni de Bernat. Iglésies 1981, p. 93.
  3. Madoz 1845.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
  • COROMINES, Joan. "Gurri/Igüerri". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. IV D-J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-825-3
  • GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • MADOZ, Pascual. "Igüerri". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Igüerri