Ignacio Bayón Mariné
 (1981)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 febrer 1944 (80 anys) Madrid |
| Catedràtic | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, empresari, advocat |
| Ocupador | Universitat Complutense de Madrid |
| Partit | Unió de Centre Democràtic |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 18 agost 2020 | En defensa del regnat de Joan Carles I |
| Família | |
| Parella | María Julia Pedraza Ramírez |
Premis | |
Ignacio Bayón Mariné (Madrid 14 de febrer de 1944) és un empresari i polític espanyol.
Biografia
Doctor en Dret per la Universitat Complutense de Madrid en 1965 i Lletrat del Consell d'Estat en 1966 i de les Corts Generals en 1967. Després fou professor de dret financer i tributari a la Universitat Complutense de Madrid.[2]
Començà a ocupar alts càrrecs de l'administració l'u de gener de1974, quan fou nomenat secretari general tècnic del Ministeri d'Obres Públiques i el desembre de 1975 subsecretari amb Francisco Lozano Vicente. El juliol de 1977 fou nomenat subsecretari de Transports i Comunicacions sota les ordres de José Lladó Fernández-Urrutia. Després fou membre dels consells d'administració de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) i de l'Institut de Crèdit Oficial fins que el març de 1978 va ser nomenat president de RENFE,[3] càrrec que va deixar en 1980 quan fou nomenat ministre d'Indústria i Energia per Adolfo Suárez. Es va mantenir en el càrrec fins a les eleccions generals espanyoles de 1982, que provocaren l'ensulsiada de la UCD i l'arribada al poder del PSOE.
Després del seu pas per la política, ha estat president de l'editorial Espasa-Calpe (1983-1992), de Citroën-Hispania (1992), FCC Inmobiliaria (1993) i president del grup Omsa (1996). El 1997 fou nomenat director extern de Repsol YPF S.A. Des de 1997 és president de Realia Bussines, S.A.[4]
En març de 2013 fou imputat amb cinc empresaris més per la jutgessa Mercedes Alaya Rodríguez en relació al cas Mercasevilla, qui el cridà a declarar[5] pel concurs suposadament fraudulent per a la venda dels terrenys de Mercasevilla. Bayón va declarar que no va participar en el projecte perquè ho va fer el departament de Promoció.[6]
Referències
- ↑ Governs d'Espanya 1931-2008
- ↑ Ignacio Bayón a mcnbiografias.com
- ↑ Ignacio Bayón Mariné a ferropedia
- ↑ Ignacio Bayón a Bloomberg.com
- ↑ La juez Alaya imputa a 6 empresarios, entre ellos al padre de Fátima Báñez ya fallecido, en el caso Mercasevilla a El Economista, març de 2013
- ↑ El empresario Ignacio Bayón dice que no elaboró el proyecto de Mercasevilla a El Diario, 14 de juny de 2013
Enllaços externs
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Enrique Guzmán Ozámiz |
President de RENFE 1978-1980 |
Succeït per: Alejandro Rebollo Álvarez-Amandi |
| Precedit per: Carlos Bustelo y García del Real |
Ministre d'Indústria.svg){kind=small} 1980 – 1982 |
Succeït per: Carlos Solchaga Catalán |
.jpg)
.svg){kind=small}
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Pío Cabanillas Gallas/Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Francisco Fernández Ordóñez/Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Juan Antonio García Díez (Economia i Comerç) • Jesús Sancho Rof (Treball) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Educació i Universitats) • Íñigo Cavero Lataillade (Cultura) • Rodolfo Martín Villa (Administració territorial) | |
(← III SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← II CALVO SOTELO) | ||
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Rodolfo Martín Villa (vicepresident 1r) • Juan Antonio García Díez (vicepresident 2n i economia) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Administració territorial) • Jaime Lamo de Espinosa (Adjunt al President) | |
(← I CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← III CALVO SOTELO) | ||
.svg){kind=small}
| Cap de l'Estat | | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidents de govern | Juan Antonio García Díez (vicepresident 1r i economia) | |
| Ministres | Juan José Rosón Pérez (Interior) • Matías Rodríguez Inciarte (Presidència) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Afers Exteriors) • Alberto Oliart Saussol (Defensa) • Pío Cabanillas Gallas (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • Santiago Rodríguez-Miranda Gómez (Treball) • Manuel Núñez Pérez (sanitat i consum) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Transports, turisme i comunicacions) • Luis Ortiz González (Obres Públiques) • José Luis Álvarez y Álvarez/José Luis García Ferrero (Agricultura) • Federico Mayor Zaragoza (Educació i Ciència) • Soledad Becerril Bustamante (Cultura) • Luis Manuel Cosculluela Montaner (Administració territorial) | |
(← II CALVO SOTELO) Govern anterior •••• Govern següent (← I GONZÁLEZ) | ||