Ignacio Crespo del Castillo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIgnacio Crespo del Castillo
Biografia
Naixement10 octubre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 juliol 2009 Modifica el valor a Wikidata (100 anys)
Madrid
Activitat
OcupacióMilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatFlag of Spain (1785–1873, 1875–1931).svg Regne d'Espanya
Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Bandera del bando nacional 1936-1938.svg Bàndol Nacional
COA Spain 1945 1977.svg Dictadura franquista
Branca militarEmblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar4ej.png General de Divisió
Unitat militarEmblem of the Spanish Legion.svg Legió Espanyola
Coat of Arms of the BRIPAC.svg BRIPAC
Blue division.svg Divisió Blava
ConflicteGuerra del Rif
Batalla de Krasni Bor
Guerra d'Ifni
Premis

Ignacio Crespo del Castillo (Las Palmas de Gran Canària, 10 d'octubre de 1908 - Madrid, 3 de juliol de 2009)[1] va ser un militar espanyol.

Biografia[modifica]

Era fill d'Ignacio Crespo Coto, qui en 1896 havia lluitat contra els independentistes filipins a Novaliches i fou condecorat amb la creu llorejada de Sant Ferran. En 1922 va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo i en 1925 obté el grau d'alferes, alhora que és destinat al Regiment d'Infanteria Bailén a Logronyo. En novembre de 1926 és destinat al Batalló de Caçadors d'Àfrica a Tetuan i el 1927 al Terç d'Estrangers, participant en les operacions d'Adrú, Ain-Gorra, Afermun, Rokbaalia, Serguía, Akak i Talvar Jardia. En 1928 és ascendit a tinent i en 1929 és condecorat amb la Gran Creu del Mèrit Militar. En 1930 és destinat al Regiment d'Infanteria Wad Ras de Madrid i el 1931 al Regiment de Carros de Combat.

Durant la Segona República Espanyola exercí com a professor de gimnàstica i participà en diverses proves de pentatló i salts. El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre a Berlín, on hi era donant suport als participants espanyols als Jocs Olímpics d'estiu de 1936. Tornà a Madrid i intentà passar a la Zona Nacional, però fou detingut, jutjat, condemnat per traïció i en novembre de 1937 tancat a la presó de Porlier, on passà la resta de la guerra civil espanyola.[2]

El 28 de març de 1939 és alliberat i poc després ascendit a capità. Va exercir de professor d'educació física a diversos batallons fins que en 1942 marxà voluntari a lluitar amb la Divisió Blava, participant en la batalla de Krasni Bor.[2] En 1944 torna a Espanya i és ascendit a comandant. En 1950 és nomenat professor d'educació física a l'Acadèmia Militar de Suboficials de Villaverde, on el 1953 és ascendit a tinent coronel. Després de diversos destins el 1955 és destinat a la nova Agrupació de Banderes Paracaigudistes, bressol de la futura BRIPAC.[3] Després de fer proves amb 11a Divisió Aerotransportada dels Estats Units a Alemanya, el 1957 és enviat a la Guerra d'Ifni, en la que s'encarregà de l'alliberament de les posicions de Tiugsa i El Tenin i el comandament de la defensa de Sidi Ifni.[4] El 1958 tornà a Espanya i el 1961 és ascendit a coronel. De 1962 a 1966 dirigí l'Agrupació d'Infanteria "Guadalajara". En 1966 fou ascendit a general de brigada i se li encarregà el comandament de la BRIPAC. Deixà el càrrec en 1970, quan fou ascendit a general de divisió i nomenat comandant militar d'Oviedo. De 1971 a 1972 fou cap de la Divisió Cuirassada Brunete i en 1976 passà a la reserva.

Referències[modifica]

  1. Esquela al diari ABC
  2. 2,0 2,1 General Crespo del Castillo, paracaidista a Boina Negra. Revista Paracaidista del Ejército p. 33-37
  3. 60 años de «paracas»: del Sáhara a Mali, La Razón, 27 d'octubre de 2013
  4. Canales Torres, del Rey Vicente, p.269.

Bibliografia[modifica]