Ignacio Solozábal Igartua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nacho Solozábal

Nacho Solozábal a la celebració dels 20 anys dels JJOO de Barcelona
Naixement Ignacio Solozábal Igartua
8 de gener de 1958 (1958-01-08) (56 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Ex-jugador de bàsquet

Ignacio Solozábal Igartua, conegut com popularment com a Nacho Solozábal (Barcelona, 8 de gener de 1958), és un ex-jugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona, equip on va desenvolupar tota la seva carrera, i va assolir 19 títols del màxim nivell. El 8 d'octubre del 2006 el club va retirar la seva samarreta amb el número 7, la qual penja al Palau Blaugrana. Aquesta distinció l'han rebuda només tres altres jugadors hisòrics del club: Epi, Roberto Dueñas i Andrés Jiménez.[1][2]

Ha estat un dels millors bases catalans de la història i dels millors d'Europa del seu moment. Amidava 1,85 metres i es caracteritzava per ser un gran defensor, gran tirador de llarga distància però sobretot per ser un gran penetrador a cistella i la seva capacitat per donar assistències.

Biografia i carrera esportiva[modifica | modifica el codi]

Va debutar amb el Futbol Club Barcelona l'any 1978 i es mantingué en el club fins a la seva retirada el 1994. Prova de la seva gran vàlua és el fet que entre 1979 i 1992 va guanyar 19 títols de màxima categoria. Especialment brillant fou la final de la Copa del Rei de l'any 1988. Disputada en un ambient molt hostil a Valladolid, contra el Reial Madrid i amb l'anècdota de què presidia el partit José María Aznar (president de la Junta de Castella i Lleó del moment i declarat madridista), un llançament triple de Solozábal al darrer segon donà el triomf als blau-grana en una de les finals més recordades de la història.

Va ser 142 vegades internacional amb la selecció de bàsquet d'Espanya, amb la qual va participar en 3 Jocs Olímpics, a més de mundials i europeus, i guanyà la medalla de plata el 1984 com a triomf més destacat. Té el rècord d'assistències (29) en els playoff finals de la Lliga ACB, així com de recuperacions de pilota (46) en els mateixos playoff.

Retirat del bàsquet professional, actualment dirigeix una escola a Barcelona (Estació del Nord, Nova Icària i Marítim) de bàsquet per a nens i fa de comentarista per TV3. Fou el primer portador de la torxa olímpica en la seva arribada a Barcelona.

Trajectòria esportiva[modifica | modifica el codi]

  • Col·legi Immaculada de Barcelona: categories inferiors
  • FC Barcelona: categories inferiors
  • FC Barcelona: 1976-1992

Títols[modifica | modifica el codi]

Medaller
Jocs Olímpics
Basquetbol
Plata Los Angeles 1984 Bàsquet masculí
Campionat d'Europa
Plata França 1983 bàsquet masculí

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Palau Blaugrana homenatja Nacho Solozábal». Vilaweb, 8 d'octubre de 2006. [Consulta: 24 febrer 2011].
  2. «El Winterthur Barça perd contra el Gran Canària (71-74) i aigualeix l'homenatge a Solozábal». 3/24, 12 de desembre de 2006. [Consulta: 24 febrer 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]