Ignacio de la Pezuela y Sánchez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r febrer 1764  Entrambasaguas (Cantàbria) |
| Mort | 11 novembre 1850 (86 anys) Madrid |
.svg&lang=ca){kind=small} Secretari d'Estat | |
| 12 de maig de 1812 – 23 de juny de 1812 | |
 Ministre de Justícia | |
| 12 d'agost de 1811 – 23 de juny de 1812 | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Cònjuge | María de los Remedios Lobo Bermuda |
Ignacio de la Pezuela y Sánchez (Entrambasaguas, 1 de febrer de 1764-Madrid, 11 de novembre de 1850) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat de Ferran VII, pròcer del regne i senador vitalici. Fou pare del marí i ministre Manuel de la Pezuela y Lobo-Cabrilla.
Biografia[modifica]
Era fill de l'hidalgo militar Juan Manuel de la Pezuela y Muñoz. Va estudiar lleis al seminari de Conca en 1790 i en 1805 fou nomenat comissari reial per a la venda de béns eclesiàstics als arquebisbats de Segòvia i Santiago de Compostel·la. En esclatar la guerra del francès en 1808 fou nomenat vocal a la Junta de Defensa del Regne de Galícia, raó per la qual s'hagué d'exiliar en 1809.[1]
La Junta Suprema Central el va nomenar secretari del Despatx de Gràcia i Justicia entre agost de 1811 i juny de 1812 i secretari d'estat amb caràcter interí entre maig i setembre de 1812.[2] Durant el trienni liberal va ser vocal d'estat a la Junta de Govern, raó per la qual Ferran VII el va desterrar quan va restaurar l'absolutisme. De 1824 a 1829 va viure a França i de 1829 a 1832 a Santander. De 1834 a 1836 fou membre del Consell Reial d'Espanya i Índies i pròcer del Regne. Posteriorment fou senador per Segòvia de 1837 a 1849 i senador vitalici des de 1845.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 250 años del nacimiento de Ignacio de la Pezuela Sánchez. Arxivat 2017-06-29 a Wayback Machine. per Luis Garrido Muro
- ↑ «Ministres de Ferran VII». Arxivat de l'original el 2019-02-09. [Consulta: 13 juliol 2017].
- ↑ Fitxa del Senat
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}