Ignacio de la Pezuela y Sánchez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIgnacio de la Pezuela Sánchez
Biografia
Naixement 11 de febrer de 1764
Entrambasaguas
Mort 16 de novembre de 1850(1850-11-16) (als 86 anys)
Madrid
Armas abreviadas del rey de España antes de 1868 (manto y toisón).svg  Secretari d'Estat
12 de maig de 1812 – 23 de juny de 1812
Escudo de España 1874-1931.svg  Ministre de Justícia
12 d'agost de 1811 – 23 de juny de 1812
Secretari d'estat José García de León y Pizarro
Activitat
Ocupació Polític
Família
Cònjuge María de los Remedios Lobo Bermuda
Modifica les dades a Wikidata

Ignacio de la Pezuela y Sánchez (Entrambasaguas, 1 de febrer de 1764-Madrid, 11 de novembre de 1850) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat de Ferran VII, pròcer del regne i senador vitalici. Fou pare del marí i ministre Manuel de la Pezuela y Lobo-Cabrilla.

Biografia[modifica]

Era fill de l'hidalgo militar Juan Manuel de la Pezuela y Muñoz. Va estudiar lleis al seminari de Conca en 1790 i en 1805 fou nomenat comissari reial per a la venda de béns eclesiàstics als arquebisbats de Segòvia i Santiago de Compostel·la. En esclatar la guerra del francès en 1808 fou nomenat vocal a la Junta de Defensa del Regne de Galícia, raó per la qual s'hagué d'exiliar en 1809.[1]

La Junta Suprema Central el va nomenar secretari del Despatx de Gràcia i Justicia entre agost de 1811 i juny de 1812 i secretari d'estat amb caràcter interí entre maig i setembre de 1812.[2] Durant el trienni liberal va ser vocal d'estat a la Junta de Govern, raó per la qual Ferran VII el va desterrar quan va restaurar l'absolutisme. De 1824 a 1829 va viure a França i de 1829 a 1832 a Santander. De 1834 a 1836 fou membre del Consell Reial d'Espanya i Índies i pròcer del Regne. Posteriorment fou senador per Segòvia de 1837 a 1849 i senador vitalici des de 1845.[3]

Referències[modifica]