Ignasi Casanovas i Camprubí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIgnasi Casanovas i Camprubí
SJ
Biografia
Naixement1872
Santpedor
Mort1936
Barcelona
Dades personals
NacionalitatCatalunya
ReligióCatòlica
Activitat
OcupacióAcadèmic modifica
Orde religiósIhs-logo.svg Companyia de Jesús
Ordenació sacerdotal1888
Obra
Obres destacables
Obras escogidas del Dr. Torras y Bages (1913-14)
Obras completas del Dr. D. Jaime Balmes

Ignasi Casanovas i Camprubí (Santpedor, Bages, 1872Barcelona, 1936) fou un filòsof i historiador de la cultura.

Biografia[modifica]

Estudià al Seminari de Vic i entrà a la Companyia de Jesús el 1888. Des del 1905 residí a Barcelona. Fins al 1916 s'interessà sobretot pels estudis d'apologètica i d'estètica, temes sobre els quals féu conferències. Col·laborà amb Josep Torras i Bages en el congrés del centenari de Jaume Balmes (1910). Fou una de les veus crítiques amb l'Església davant els fets de la Setmana Tràgica. En estètica la seva obra s'ha considerat classicista. Dirigí l'Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves i impulsà el Foment de Pietat Catalana, dissolt pel franquisme pocs anys després de la seva mort. Fou membre numerari de l'Acadèmia de Bones Lletres (1921) i el 1923 fundà la Biblioteca Balmes. Publicà Obras escogidas del Dr. Torras y Bages (1913-14) i les Obras completas del Dr. D. Jaime Balmes, en 33 volums (1925-27). Morí assassinat a l'inici de la Guerra Civil.

Obres[modifica]

  • Poètica d'Aristòtil (1907).
  • L'harmonia en l'art (1907).
  • Apologètica de Balmes (1910).
  • Balmes: la seva vida, el seu temps, les seves obres, en 3 volums (1932).
  • Josep Finestres. Estudis biogràfics, en 3 volums (1932-1934).
  • Biblioteca dels Exercicis Espirituals, en 11 volums (1930-1936).

Homenatges[modifica]

La biblioteca de Santpedor s'anomena Pare Ignasi Casanovas.

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Manuel Duran i Bas
Enric Prat de la Riba (electe)
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla II

1921-1936
Succeït per:
Frederic Camp i Llopis