Ignasi Guardans i Cambó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIgnasi Guardans i Cambó
IgnasiG08 04.jpg
Nom original (ca) Ignasi Guardans Cambó
Biografia
Naixement 18 maig 1964 (55 anys)
Barcelona
  Director general de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals 

2009 – 2010
European Parliament logo.svg  Diputat al Parlament Europeu 

20 juliol 2004 – 22 abril 2009
Circumscripció electoral: Espanya


Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

23 març 2000 – 20 gener 2004
Circumscripció electoral: Barcelona


  Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa 

24 gener 2000 – 21 juny 2004
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

22 març 1996 – 5 abril 2000
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

30 novembre 1995 – 20 març 1996 – Vinyet Panyella i Balcells →
Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
Formació Universitat de Navarra
Activitat
Ocupació Polític, advocat, professor d'universitat i gestor cultural
Ocupador Universitat de Barcelona
Universitat de Navarra
Partit Convergència Democràtica de Catalunya (–2010)
Família
Pares Ramon Guardans i VallèsHelena Cambó i Mallol
Germans Francesc Guardans i Cambó i Q77249788 Tradueix
Parents Francesc Cambó i Batlle (avi matern)
Mercè Mallol i Codina (àvia materna)

IMDB: nm3491280 Twitter: iguardans
Modifica les dades a Wikidata

Ignasi Guardans i Cambó (Barcelona, 18 de maig de 1964) és un advocat i polític català, diputat al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu.

Biografia[modifica]

És fill de Ramon Guardans i Vallès i Helena Cambó i Mallol, i nét de Francesc Cambó. Es va llicenciar i doctorar a la Universitat de Navarra (1992). Després va ser professor de Dret Internacional Privat a la Universitat de Navarra, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Abat Oliba entre 1988 i 1995. A partir de l'any 1992 va començar a treballar com a advocat, sempre dins de bufets col·lectius d'àmbit internacional.

Va iniciar la seva activitat política el 1995 com a diputat de CiU al Parlament de Catalunya. Un any més tard va passar a ser diputat al Congrés dels Diputats, càrrec que va ocupar fins al 2004. Durant aquest període va ser Portaveu del Grup Parlamentari Català en diverses Comissions i va assumir diverses responsabilitats especialment en l'àmbit d'assumptes exteriors i europeus, de justícia, de cultura i d'educació. De 1999 a 2004 va ser membre de les Assemblees Parlamentàries del Consell d'Europa (a la Comissió d'Assumptes Jurídics i Drets Humans) i de la Unió Europea Occidental (a la Comissió Política).

Des de juny de 2004 fins a l'abril de 2009 fou eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya al Parlament Europeu, integrat a l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE).[1] Va ser vicepresident de la Comissió de Comerç Internacional, membre de la Comissió de Llibertats Públiques, Justícia i Interior i de la Comissió de Cultura i Educació. Alhora és membre de les Delegacions per les relacions amb els Estats Units i amb els països de l'Europa sud-oriental. Fins al gener del 2007, va ser vicepresident de la Comissió d'Afers Constitucional.

Al Parlament Europeu va centrar la seva activitat en tres àmbits principals: la defensa dels drets individuals (drets personals davant la seguretat als aeroports, protecció de dades, investigació de les activitats il·legals de la CIA en territori europeu); les relacions comercials de la Unió Europea amb la resta del món (amb especial atenció a la petita i mitjana empresa, i a l'impacte de les negociacions en el si de l'Organització Mundial de Comerç). En el marc de la Comissió de Cultura, s'ha dedicat especialment a tot el que es refereix a la política audiovisual: Programa Media i Media Mundus per a la promoció del cinema europeu; directiva de serveis de mitjans audiovisuals; directives en matèria de telecomunicacions i Internet, lluita contra la pirateria i recerca d'un nou model per la gestió dels drets d'autor a Europa.

La seva activitat com a eurodiputat durant la seva única legislatura europea ha estat premiada en dues ocasions (el 2006 i el 2008), al ser escollit Eurodiputat de l'Any per l'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP) d'entre els 54 eurodiputats espanyols.

El 26 de novembre de 2008 es trobava en un dels hotels de la ciutat índia de Bombai quan es van produir una sèrie d'atemptats en els quals van morir unes 200 persones, una de les bombes en el mateix hotel en el qual s'allotjava.[2]

En 2009 fou nomenat director de l'Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals per la ministra de cultura Ángeles González-Sinde. Tanmateix l'octubre de 2010 fou destituït a causa de "pèrdua de confiança".[3][4][5] L'any 2010 va abandonar la seva militància a Convergència Democràtica de Catalunya.[6]

Ha publicat un llibre i diversos capítols en obres de caràcter jurídic. És membre de diverses associacions culturals, econòmiques i professionals. Participa regularment en activitats de reflexió i anàlisi d'institucions privades europees i nord-americanes en àmbits de política exterior, la cultura i drets humans. Escriu freqüentment a diversos diaris, i col·labora habitualment amb alguns programes de ràdio i televisió.

Genealogia[modifica]

Ancestres d'Ignasi Guardans:[7]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Ramón Guardans Adserias
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Ramon Guardans i Vallès
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Teresa Vallès i Grau
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Ignasi Guardans i Cambó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Miguel Cambó de Traver
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Francesc Cambó i Batlle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Josefa Batlle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Helena Cambó i Mallol
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Mercè Mallol i Codina
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Referències[modifica]

  1. «Qui ha estat eurodiputat». Diari Ara, 12-05-2014 [Consulta: 19 maig 2014].
  2. Esperanza Aguirre e Ignasi Guardans, sorprendidos por varios atentados en Bombay
  3. La ministra de Cultura destituye a Ignasi Guardans, director del ICAA, El País, 21 d'octubre de 2010
  4. CiU respecta la decisió de Guardans però seguirà demanant la supressió del Ministeri de Cultura
  5. «Destitueixen Ignasi Guardans». Vilaweb, 21-10-2010 [Consulta: 29 octubre 2010].
  6. «Ignasi Guardans es dóna de baixa de CDC». Avui, 16-02-2010. [Consulta: 16 febrer 2010].

Enllaços externs[modifica]