Ignasi Riera i Gassiot

Ignasi Riera i Gassiot
	(2001, Museu d'Història de Catalunya)
Biografia
Naixement	5 gener 1940 ; Barcelona
Mort	22 maig 2025 (85 anys); Madrid
Diputat al Parlament de Catalunya
	5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: cinquena legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1995
Diputat al Parlament de Catalunya
	23 juny 1993 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària) ; ← Rafael Ribó i Massó ; Legislatura: quarta legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1992
Diputat al Parlament de Catalunya
	16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) ; Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1988
Diputat al Parlament de Catalunya
	11 agost 1987 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) ; ← Antoni Lucchetti i Farré ; Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica ; Circumscripció electoral: Barcelona ; Electe a: eleccions al Parlament de Catalunya de 1984
Regidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat
	1979 – 1994
Dades personals
Residència	Cornellà de Llobregat
Formació	Escola Tècnica Professional del Clot ; Universitat de Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, columnista, escriptor, editor
Partit	Partit Socialista Unificat de Catalunya (1973–1988); Iniciativa per Catalunya Verds
Membre de	Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Família
Germans	Josep Maria Riera i Gassiot
Parents	Joan Oliver i Sallarès, oncle
Premis
	(1989) Premi Pere Quart d'humor i sàtira; (1984) premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull; (1980) Premi Andròmina de narrativa ;

Ignasi Riera i Gassiot (Barcelona, 5 de gener de 1940 - Madrid, 22 de maig de 2025) fou un polític i escriptor català, nebot del poeta Pere Quart.^[1] Autor d'una extensa obra centrada en la lluita obrera i la immigració, sovint combinava en la seva escriptura la crítica amb la ironia.^[2]^[3]

Biografia

Estudià filosofia i teologia a Sant Cugat del Vallès a la Facultat de Teologia dels jesuïtes, i filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1969.^[4] Fou professor a l'Escola Tècnica Professional del Clot. Amb el batlle Frederic Prieto, va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat (1979-1994) durant quinze anys pel PSUC –ciutat on residí molts anys– i fou diputat al Parlament català per Iniciativa per Catalunya (IC) el 1988-1992 i 1995-1999. La seva figura, políticament parlant, es va mantenir sempre fidel als plantejaments d'esquerra. Va col·laborar en diversos diaris i revistes, i fou també conferenciant i tertulià radiofònic. Va col·laborar en les publicacions Serra d'Or, El País, El Temps, Nous Horitzons, Taula de Canvi i El Punt, i va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual fou secretari general del 1983 al 1991.

Com a escriptor va aportar més de trenta obres, tant literàries com d'assaig.^[5] També va traduir al català les obres del pedagog Célestin Freinet. Des del 2003 vivia a Madrid.

Obres

Narrativa

Pàries, sindicalistes, demagogs (1986)
La pobra Norma Litz i altres contes (1988)
Bla, bla, bla..., Premi Pere Quart d'humor i sàtira (1989)
Un diputat per no res (1994)
Natàlia i altres contes (1995)
Els contes de la ràdio (1996)
La revolta dels avis (2005)
La infelicitat. Un estat de plenitud (2006)
Les set vides del gat Giovanni (2006)

Novel·la

Honorable Mr. R. (1980)
No arrenqueu els geranis (1984)
El rellotge del pont d'Esplugues (1984)
Esposa al forn amb cebes (1986)
El pacte de Formentera (1987)

Poesia

Poemes d'amor i d'estalvi (1989)

Biografies

Candel, Paco o Francesc (1988)
Joan Oliver / Pere Quart: l'inventor de jocs (2000)
Jordi Pujol: llums i ombres (2001)
Lluís Llach (2002)

Assaigs

El meu oncle Pere Quart (1992)
Un patriota exemplar (1997)
Els catalans de Franco (1998)
Un català a Madrid (2004)
Memòries d'un nen golut (2006)

Descripció i viatges

Viatgers de Barcelona (2000)

Premis i reconeixements

1980 - Premi Andròmina de narrativa, per Honorable míster R
1984 - Premi Ramon Llull, per a la novel·la El rellotge del pont d'Esplugues
1989 - Premi Pere Quart d'Humor i Sàtira, per Bla, bla, bla...
2002 - Premi Lliri de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Referències

↑ «S'ha mort l'escriptor i polític Ignasi Riera Gassiot». Vilaweb. [Consulta: 23 maig 2025].
↑ Marimon Molas, Sílvia. «Mor el polític i escriptor Ignasi Riera i Gassiot als 85 anys». Ara, 23-05-2025. [Consulta: 24 maig 2025].
↑ «Mor l'escriptor, periodista i polític Ignasi Riera i Gassiot als 85 anys». 324cat, 23-05-2025. [Consulta: 24 maig 2025].
↑ «Mor l'escriptor i polític Ignasi Riera i Gassiot». El Nacional, 23-05-2025. [Consulta: 24 maig 2025].
↑ «Activitats. Guardons dels premis periodístics». Associació de Dones Periodistes de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2020].

Enllaços externs

«Ignasi Riera i Gassiot». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Premis i fites
Precedit per: Josep Lozano i Lerma Crim de Germania	Premi Andròmina de narrativa 1980	Succeït per: Rafael Ventura Melià Àmbit perdurable

[1] «S'ha mort l'escriptor i polític Ignasi Riera Gassiot». Vilaweb. [Consulta: 23 maig 2025].

[2] Marimon Molas, Sílvia. «Mor el polític i escriptor Ignasi Riera i Gassiot als 85 anys». Ara, 23-05-2025. [Consulta: 24 maig 2025].

[3] «Mor l'escriptor, periodista i polític Ignasi Riera i Gassiot als 85 anys». 324cat, 23-05-2025. [Consulta: 24 maig 2025].

[4] «Mor l'escriptor i polític Ignasi Riera i Gassiot». El Nacional, 23-05-2025. [Consulta: 24 maig 2025].

[:0-5] «Activitats. Guardons dels premis periodístics». Associació de Dones Periodistes de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	DLC (1) GEC (1) Dialnet (1)