Vés al contingut

Ignasi Riera i Gassiot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIgnasi Riera i Gassiot
Biografia
Naixement5 gener 1940 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 2025 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
5 desembre 1995 – 24 agost 1999 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
23 juny 1993 – 26 setembre 1995 (dissolució parlamentària)
← Rafael Ribó i Massó

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
11 agost 1987 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària)
← Antoni Lucchetti i Farré

Circumscripció electoral: Barcelona

Regidor de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat
1979 – 1994 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaCornellà de Llobregat Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola Tècnica Professional del Clot
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, columnista, escriptor, editor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya (1973–1988)
Iniciativa per Catalunya Verds Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
GermansJosep Maria Riera i Gassiot Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoan Oliver i Sallarès, oncle Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ignasi Riera i Gassiot (Barcelona, 5 de gener de 1940 - Madrid, 22 de maig de 2025) fou un polític i escriptor català, nebot del poeta Pere Quart.[1] Autor d'una extensa obra centrada en la lluita obrera i la immigració, sovint combinava en la seva escriptura la crítica amb la ironia.[2][3]

Biografia

[modifica]

Estudià filosofia i teologia a Sant Cugat del Vallès a la Facultat de Teologia dels jesuïtes, i filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1969.[4] Fou professor a l'Escola Tècnica Professional del Clot. Amb el batlle Frederic Prieto, va ser regidor de Cultura de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat (1979-1994) durant quinze anys pel PSUC –ciutat on residí molts anys– i fou diputat al Parlament català per Iniciativa per Catalunya (IC) el 1988-1992 i 1995-1999. La seva figura, políticament parlant, es va mantenir sempre fidel als plantejaments d'esquerra. Va col·laborar en diversos diaris i revistes, i fou també conferenciant i tertulià radiofònic. Va col·laborar en les publicacions Serra d'Or, El País, El Temps, Nous Horitzons, Taula de Canvi i El Punt, i va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual fou secretari general del 1983 al 1991.

Com a escriptor va aportar més de trenta obres, tant literàries com d'assaig.[5] També va traduir al català les obres del pedagog Célestin Freinet. Des del 2003 vivia a Madrid.

Obres

[modifica]

Narrativa

[modifica]
  • Pàries, sindicalistes, demagogs (1986)
  • La pobra Norma Litz i altres contes (1988)
  • Bla, bla, bla..., Premi Pere Quart d'humor i sàtira (1989)
  • Un diputat per no res (1994)
  • Natàlia i altres contes (1995)
  • Els contes de la ràdio (1996)
  • La revolta dels avis (2005)
  • La infelicitat. Un estat de plenitud (2006)
  • Les set vides del gat Giovanni (2006)

Novel·la

[modifica]
  • Honorable Mr. R. (1980)
  • No arrenqueu els geranis (1984)
  • El rellotge del pont d'Esplugues (1984)
  • Esposa al forn amb cebes (1986)
  • El pacte de Formentera (1987)

Poesia

[modifica]
  • Poemes d'amor i d'estalvi (1989)

Biografies

[modifica]
  • Candel, Paco o Francesc (1988)
  • Joan Oliver / Pere Quart: l'inventor de jocs (2000)
  • Jordi Pujol: llums i ombres (2001)
  • Lluís Llach (2002)

Assaigs

[modifica]
  • El meu oncle Pere Quart (1992)
  • Un patriota exemplar (1997)
  • Els catalans de Franco (1998)
  • Un català a Madrid (2004)
  • Memòries d'un nen golut (2006)

Descripció i viatges

[modifica]
  • Viatgers de Barcelona (2000)

Premis i reconeixements

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «S'ha mort l'escriptor i polític Ignasi Riera Gassiot». Vilaweb. [Consulta: 23 maig 2025].
  2. Marimon Molas, Sílvia. «Mor el polític i escriptor Ignasi Riera i Gassiot als 85 anys». Ara, 23-05-2025. [Consulta: 24 maig 2025].
  3. «Mor l'escriptor, periodista i polític Ignasi Riera i Gassiot als 85 anys». 324cat, 23-05-2025. [Consulta: 24 maig 2025].
  4. «Mor l'escriptor i polític Ignasi Riera i Gassiot». El Nacional, 23-05-2025. [Consulta: 24 maig 2025].
  5. «Activitats. Guardons dels premis periodístics». Associació de Dones Periodistes de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Josep Lozano i Lerma
Crim de Germania
Premi Andròmina de narrativa
1980
Succeït per:
Rafael Ventura Melià
Àmbit perdurable