Ignasi Vidal-Folch

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIgnasi Vidal-Folch
Biografia
Naixement 1956 (62/63 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Escriptor, periodista i autor de còmics
Gènere artístic Còmic
Família
Germans Xavier Vidal-Folch

IMDB: nm4013827
Modifica les dades a Wikidata

Ignasi Vidal-Folch Balanzó (Barcelona, 1956) és un escriptor i periodista català.

Biografia[modifica]

Germà del periodista Xavier Vidal-Folch, va començar com a escriptor de còmics col·laborant des de principis de la dècada del 1980 en diversos còmics i arribant a ser coordinador de Bésame Mucho el 1982.[1][1] Els seus primers llibres —El arte no paga i No se lo digas a nadie—, de caràcter marcadament satíric, en l'estela dels experiments formals de Valle-Inclán i Bustos Domecq, es van publicar a mitjans de la dècada del 1980.

Aquesta dècada i la següent va estar especialment actiu com a periodista. Va dirigir successivament la secció de cultura dels diaris La Vanguardia i ABC. En els anys 1989, 90 i 91, durant la transició democràtica dels països del bloc soviètic, va ser corresponsal volant del rotatiu madrileny a les principals capitals de l'Est d'Europa. Des de 1995 és col·laborador independent i esporàdic de premsa, especialment del diari El País i del setmanari Tiempo.

Amb Ramón de España, va publicar en 1997 l'assaig El canon de los cómics que incidia especialment en el còmic europeu i els valors de la narració sobre els de la il·lustració.[2]

Les seves últimes novel·les, sense renunciar a la veta de l'humor, s'inscriuen en la tradició realista i aborden conflictes significatius de l'actualitat en diferents països i àmbits: l'argument de La libertad (1995) tracta de la revolució democràtica a Romania; La cabeza de plástico (1999), sobre el mercat i les pràctiques de l'art contemporani internacional; Turistas del ideal (2005), sobre el filisteisme cultural i polític; Contramundo (2006), sobre la mentalitat nacionalista. Amigos que no he vuelto a ver (1997) i Noche sobre noche (2010) són compendis de relats, ambientats en diferents escenaris europeus.

Alguns dels articles publicats el 2008 i 2009 a El País sobre escenaris singulars de la seva ciutat natal han estat reunits en llibre sota el títol Barcelona, museo secreto. Va ser guionista i presentador del programa literari Nostromo, emès per La 2 de Televisió Espanyola entre 2010 i juliol de 2012 (el primer any 22 programes, el segon, 20 i el tercer només un).

Obres[modifica]

Anys Títol Tipus Editorial Col·laborador
1980 Crónica negra Sèrie de còmic, 3 números[1] Joan Navarro
1984 Chantal Sèrie de còmic Cimoc Pepe González (dibuixant)
1984 Roberto Ruina Sèrie de còmic Cairo Roger (dibuixant)
1984 Perico Carambola Sèrie de còmic El Víbora, Complot!, TBO, La Vanguardia Gallardo (dibuixant)
1985 El arte no paga Relats Anagrama
1987 No se lo digas a nadie Novel·la Anagrama
1994 Roberto España y Manolín Sèrie de còmic Viñetas Gallardo (dibuixant)
1994 Esto es así Sèrie de còmic La Vanguardia Gallardo (dibuixant)
1995 La libertad Novel·la Anagrama
1997 Amigos que no he vuelto a ver Contes Anagrama
1997 El canón de los cómics Assaig Glénat Ramón de España
1999 La cabeza de plástico Novel·la Anagrama
1999 Más lejos y más abajo Contes Noche de Relatos Nº9, NH Hoteles
2005 Turistas del ideal Novel·la Destino
2006 Contramundo Novel·la Destino
2009 Barcelona: Museo secreto Assaig-guia de la ciutat Alcar
2010 Noche sobre noche 12 relats
2011 Grandes borrachos daneses Cuadernos Alfabia Lars Bang Larsen (historiador d'art)
2012 Lo que cuenta es la ilusión Notes de diaris 2007-2010 Destino
2014 Pronto seremos felices Novel·la Destino

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • CUADRADO, Jesús. Atlas español de la cultura popular: De la historieta y su uso 1873-2000. Madrid: Sinsentido/Fundación Germán Sánchez Ruipérez. 2 v, 2000. ISBN 84-89384-23-1. 

Enllaços externs[modifica]