Ignasi Villalonga i Villalba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ignasi Villalonga i Villalba
Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
12 de desembre de 1933 – 2 de febrer de 1939
Circumscripció Castelló
Governador general de Catalunya
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
27 de novembre de 1935 – 16 de desembre de 1935
Dades biogràfiques
Naixement 13 de juliol de 1895
València
Mort 4 de novembre de 1973(1973-11-04) (als 78 anys)
Benicàssim
Ocupació Financer
Partit polític Dreta Regional Valenciana
Modifica dades a Wikidata

Ignasi Villalonga i Villalba (València, 13 de juliol de 1895 - Benicàssim, 4 de novembre 1973) fou un polític i financer valencià.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es doctorà en Dret a la Universitat de Deusto (País Basc) el 1914 i tornà a València per a treballar a la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies de València, que era de la seva família. Ingressà en la Joventut Valencianista i fou un dels fundadors de la Unió Valencianista Regional i redactor de la Declaració Valencianista de 1918.[1]

Més tard, però, es lliurà plenament als negocis. Fou president de la Cambra de Comerç de València el 1928-1930 i va promoure la creació del Centre d'Estudis Econòmics Valencians el 1929. També fou un dels signants de les Normes de Castelló de 1932.[2] Quan es proclamà la Segona República Espanyola ingressà en la Dreta Regional Valenciana i en fou diputat a les eleccions de 1933 i 1936 per la província de Castelló. Quan el 1935 fou suspesa la Generalitat de Catalunya, en fou president en qualitat de governador general de Catalunya. Durant la guerra civil espanyola es passà al bàndol franquista i col·laborà en l'organització econòmica de la zona nacional.

Després de la guerra civil fou encarregat de reorganitzar el Banc de València i el Banco Central, que va dirigir del 1943 al 1970. Des dels seus càrrecs impulsà la creació del consorci Bancor, fundà nombroses empreses, com Eléctricas Leonesas, Saltos del Sil, Saltos del Nansa, Compañía Española de Petróleos (Cepsa) i Dragados y Construcciones, i fou president del Consell Superior de Cambres de Comerç. També va crear una Fundació dedicada als estudis econòmics. Va llegar a Carmen Jaúdenes de Villalonga i a les seves dues filles un capital de 3.666 milions de pessetes, una de les majors fortunes de la Transició Espanyola[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Substantivitat del valencianisme (1919)
  • Régimen municipal foral valenciano (1926)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alfons Cucó El valencianisme polític : 1874-1936, València, Garbí, 1971, 1a ed., 472 p.
  2. Vicent Pitarch i Almela Les Normes de Castelló. Textos i contextos (2002)
  3. Quién tenía las pesetas hace 30 años, en El Mundo, 6 de desembre de 2009, consultado el 16 de septiembre de 2011.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Eduardo Alonso y Alonso
Governador general de Catalunya
Escudo de la Segunda República Española (bandera).svg

1935
Succeït per:
Joan Maluquer i Viladot