Ikunolita
 Ikunolita | |
|---|---|
| Fórmula química | Bi₄S₃ |
| Epònim | Ikuno Mine (en)   |
| Localitat tipus | Mina Ikuno, Ikuno-cho-ono, Ciutat d'Asago, Prefectura d'Hyogo, Regió de Kinki, Honshū, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.DC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DC.05d |
| Dana | 2.6.2.3 |
| Heys | 3.7.21 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 4,15Å; c = 39,19Å; |
| Duresa | 2 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1959 |
| Símbol | Ik |
| Referències | [1][2] |
La ikunolita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la seva localitat tipus: la mina Ikuno, situada a la prefectura d'Hyogo, al Japó.
Característiques[modifica]
La ikunolita és un sulfur de fórmula química Bi₄S₃. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És un minerals isostructural amb la joseïta i la laitakarita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ikunolita pertany a «02.DC - Sulfurs metàl·lics, amb variable proporció M:S» juntament amb els següents minerals: hedleyita, ingodita, joseïta-B, kawazulita, laitakarita, nevskita, paraguanajuatita, pilsenita, skippenita, sulfotsumoïta, tel·lurantimoni, tel·lurobismutita, tetradimita, tsumoïta, baksanita, joseïta-C, protojoseïta, sztrokayita, vihorlatita i tel·luronevskita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Ikuno, situada a la ciutat d'Asago, a la prefectura d'Hyogo de la regió de Kinki, al Japó. Tot i no tractar-se d'una espècie gens abundant ha estat descrita en tots els continents del planeta.
Referències[modifica]
- ↑ «Ikunolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 novembre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 28 novembre 2017].