Il·lià Níjnik

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIl·lià Níjnik
INyzhnyk12.jpg
Il·lià Níjnik, el 2012 Modifica el valor a Wikidata
Nom originalІлля Нижник
Biografia
Naixement27 setembre 1996 Modifica el valor a Wikidata (24 anys)
Vínnytsia (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFlag of Ukraine.svg Ucraïna
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaUcraïna Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (2010)
Campió d'Europa Sub-12 (2007)
Campió d'Europa Sub-16 (2008)
Punts Elo (màx.)2.679 (gener 2021)
Identificador FIDE14118084 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip Competició
- SG Porz (en) Tradueix
- Évry Grand Roque (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (2010)
Campió d'Europa Sub-12 (2007)
Campió d'Europa Sub-16 (2008)

Lloc webdril-chess.com
Twitter: IlliaNyzhnyk Modifica el valor a Wikidata

Il·lià Íhorovitx Níjnik (en ucraïnès: Ілля́ І́горович Ни́жник), nascut el 27 de setembre de 1996 a Vínnitsia, és un jugador d'escacs ucraïnès, que té el títol de Gran Mestre des de 2010.[1]

A la llista d'Elo de la FIDE del maig del 2020, hi tenia un Elo de 2665 punts, cosa que en feia el jugador número 6 (en actiu) d'Ucraïna,[2] i el 74è millor jugador del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2666 punts, a la llista d'agost de 2019.[3]

Resultats destacats en competició[modifica]

Níjnik va cridar l'atenció del món escaquístic quan va guanyar el Grup B de l'edició de 2007 de l'Obert de Moscou, a l'edat de 10 anys.[4] Va fer-hi un resultat gairebé perfecte de 8½/9 i la seva performance fou de 2633, pròpia d'un GM.[5] El 2007 va guanyar el Campionat d'Europa Sub-12. El mateix any 2007, al Campionat del món Sub-12 hi empatà al primer lloc, essent segon en el desempat.

L'abril de 2008, Níjnik va guanyar el Memorial Nabokov a Kíev, Ucraïna, amb 8½/11, i hi va fer la seva primera norma de GM. El setembre de 2008 va guanyar, als 12 anys, el Campionat d'Europa Sub-16. Poc després, el desembre de 2008, va ser 12è al Campionat d'Ucraïna, fent una performance de 2594, molt poc per sota de la performance de 2600 requerida per una altra norma de GM.[6] El gener de 2009, el seu Elo internacional era de 2504 punts, el més alt del món per jugadors de la categoria Sub-12.

El desembre de 2009 va guanyar el torneig Schaakfestival Groningen als Països Baixos, amb una performance de 2741.[7]

El desembre de 2010 empatà al primer lloc (el guanyador fou el GM Dejan Bojkov al desempat per Buchholz) al torneig Schaakfestival Groningen, assegurant-se la seva darrera norma de GM i assolint així, als 14 anys i tres mesos, de ser el més jove Gran Mestre del món.[8]

El gener de 2011 Níjnik va participar en el Grup C del prestigiós Torneig Tata Steel a Wijk aan Zee, on hi acabà en segon lloc amb 8½/13.[9][10] El 2011, va empatar als llocs 1r-6è amb Ivan Sokolov, Vladímir Baklan, Kamil Miton, Jon Ludvig Hammer i Iuri Kuzúbov a l'obert MP de Reykjavík.[11] El 2014 empatà al primer lloc al World Open d'Arlington (el campió al desempat fou Ilià Smirin),[12] un resultat que repetí l'any següent, el 2015 (el campió al desempat fou Aleksandr Lenderman).

Notes i referències[modifica]

  1. «Nota biogràfica d' Il·lià Níjnik» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 10 juny 2013].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Ucraïna"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 3 maig 2020].
  3. «Evolució Elo de Il·lià Níjnik» (en anglès). FIDE consulta= 3 de maig de 2020.
  4. Il·lià Níjnik a ChessGames.com (anglès)
  5. «Illya Nyzhnyk wins Group B in Moscow Open» (en anglès). ChessBase, 07-02-2007.
  6. «Miroshnichenko wins Ukrainian Championship 2008» (en anglès). ChessBase, 14-12-2008.
  7. Crowther, Mark. «The Week in Chess: Groningen Chess Festival 2009». Chess.co.uk, 30-12-2009. [Consulta: 31 desembre 2009]. (anglès)
  8. «Chessbase News: GM title for Illya Nyzhnyk in Groningen». [Consulta: 1r gener 2011]. (anglès)
  9. «Chessbase News». [Consulta: 31 gener 2011].
  10. A la darrera i decisiva partida contra Daniele Vocaturo hi tenia una posició d'avantatge decisiu, però no va veure una variant que permetia un escac continu, que va permetre en Vocaturo de mantenir el seu lideratge per mig punt, que li va permetre de guanyar el torneig.
  11. «Reykjavik Open – six players win with 7.0-9 points». ChessBase, 17-03-2011. [Consulta: 17 març 2011].
  12. «Ilya Smirin Wins the World Open» (en anglès). Federació d'Escacs dels Estats Units, 07-07-2014. [Consulta: 9 gener 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Il·lià Níjnik