Il Gedeone

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióIl Gedeone
Poussin La Victoire de Gédéon contre les Madianite.jpg
La victòria de Gedeó contra els madianites (Nicolas Poussin)
Forma musical oratori
Compositor Nicola Porpora
Llibretista Andrea Perrucci?
Basat en relat de l'Antic Testament
Estrena
Estrena 28 de març de 1737
Lloc de la primera representació Hofburgkapelle, Hofburg, Viena,
Modifica les dades a Wikidata

Il Gedeone és un oratori en dues parts compost per Nicola Porpora sobre un llibret possiblement d'Andrea Perrucci, i estrenat a la Hofburgkapelle, Hofburg, Viena, el 28 de març de 1737.[1]

Entre els millors moments es troben l'ària de Gedeó Cadranno i lupi, una simfonia sublim en l'obertura de la segona part, un parell de fins cors i, sobretot, recitatius bellament escrits.[2]

Origen i context[modifica]

El napolità Nicola Porpora era una distingida figura de l'escena musical a la primera meitat del segle XVIII. Va produir òperes per tot Itàlia, va passar quatre anys a Londres com a rival de Händel, i va ensenyar a cantar a Farinelli i composició a Haydn. Era l'època en què Händel estava focalitzant la seva atenció des de l'òpera cap a l'oratori, però tot i que hi ha moltes similituds d'estil melòdics entre els dos compositors, Porpora mostra pocs senyals de reconèixer el potencial expressiu del gènere en la forma en què Handel ho va fer.[3]

Porpora en el moment d'escriure Il Gedeone era lliure, no estava al càrrec de cap persona, acabava de deixar Anglaterra i buscava una feina.[3] El 1737, Antonio Caldara, el mestre de capella de la cort imperial de Viena feia poc que havia mort, i per tant podem assumir que Porpora va demanar ajuda a Metastasio. Il Gedeone havia de ser una composició que convencés a la cort del seu talent, seria una petita demostració de les seves habilitats com a compositor. Però va oblidar que havia de ser un oratori conservador per la Setmana Santa. Curiosament, però, el text de l'oratori no és de Metastasio.[1] Cinc anys més tard, després de l'estrena de La Rosmene, Porpora accepta instal·lar-se a Viena.[4]

El llibret es basa en el relat de l'Antic Testament de Gedeó i explica la història de com a instàncies de Déu, Gedeó va alliberar Israel de l'opressió dels madianites amb l'ajuda d'un exèrcit molt inferior i un petit miracle o dos.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Ressenya del disc». haendel.it.
  2. «Ressenya del disc». classical-music.com.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Ressenya del disc». Gramophone.
  4. De La Grange, Henry-Louis. Viena, una historia musical. Paidós, 2002, p. 47. ISBN 9788449312083.