Il filosofo di campagna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióEl filòsof de pagès
Títol original Il filosofo di campagna
Forma musical òpera
Compositor Baldassare Galuppi
Llibretista Carlo Goldoni
Llengua original italià
Gènere opera buffa
Actes tres
Lloc de la narració Campagna
Època d'ambientació Segle XVIII
Estrena
Data 26 d'octubre de 1754
Escenari Teatro San Samuele de Venècia
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya abril de 1758 al Teatre de la Santa Creu (Barcelona)
Modifica dades a Wikidata

Il filosofo di campagna és una òpera en tres actes de Baldassare Galuppi, amb llibret de Carlo Goldoni. S'estrenà al Teatro San Samuele de Venècia el 26 d'octubre de 1754. L'abril de 1758 s'estrenà a Catalunya al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.[1]

Aquesta òpera recorregué els teatres italians més importants i en el període comprès entre el 1755 i el 1759 tingué una gran difusió a Europa, amb representacions a Frankfurt, Dresden, Praga, Bratislava, Mannheim, Munic, Brussel·les i Sant Petersburg.

Intèrprets de l'estrena[modifica]

Rol Tessitura Intèrpret
(estrena 26 d'octubre de 1754)[2]
Eugenia soprano Giovannina Baglioni
Rinaldo soprano[3] Angela Conti-Leonardi
Nardo tenor Francesco Baglioni
Lesbina soprano Clementina Baglioni
Don Tritemio baix Francesco Carattoli
Lena soprano Anna Zanini
Capocchio tenor Giacomo Caldinelli

Argument[modifica]

Tritemio vol que la seva filla Eugenia es casi amb el filòsof Nardo, però la noia està enamorada del noble Rinaldo. La criada Lesbina reemplaça Eugeina, per tal d'evitar que Nardo es reuneixi amb Eugenia, i Nardo, que mai ha vist a Eugenia, acaba enamorant-se de Lesbina creient-la la veritable filla de Tritemio.

Després d'un seguit de malentesos, Nardo pren consciència de la veritable identitat de Lesbina, però l'accepta igualment, enamorat d'ella.

Lesbina fa creure a Tritemio que vol casar-se amb ell, i aquest crida un notari. Quan arriba, Tritemio s'adona que el que hi ha és el doble casament entre Nardo i Lesbina i entre Rinaldo i Eugenia. Tritemio ha de renunciar a Lesbina, però es consola casant-se amb Lena, una neboda de Nardo.

Discografia[modifica]

  • 1956 - Anna Moffo (Eugenia), Florindo Andreolli (Rinaldo), Rolando Panerai (Nardo), Elena Rizzieri (Lesbina), Mario Petri (Don Tritemio) - Director: Renato Fasano - Orquestra: I Virtuosi di Roma - Testament[4]
  • 2001 - Paola Antonucci (Eugenia), Patrizio Saudelli (Rinaldo), Alessandro Calamai (Nardo), Patrizia Cigna (Lesbina), Giorgio Gatti (Don Tritemio), Sonia Prina (Lena), Cristiano Olivieri (Capocchio) - Director: Francesco Piva - Orquestra: Intermusicale Ensemble - Bongiovanni[5]

Referències[modifica]

  1. Alier, Roger. L'òpera a Barcelona: orígens, desenvolupament i consolidació de l'òpera com a espectacle teatral a la Barcelona del segle XVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990. ISBN 8472831655. 
  2. Gherardo Casaglia. «Première di "Il filosofo di campagna"». AmadeusOnline.net - Almanacco. [Consulta: 17 abril 2014].
  3. Un cas de travesti de veu en una òpera bufa italiana, molt freqüent a l'època.
  4. «Baldassare Galuppi - Il Filosofo di Campagna - Renato Fasano (1956)». Operaclass. [Consulta: 17 abril 2014].
  5. «Baldassare Galuppi - Il Filosofo di Campagna - Francesco Piva (2001)». Operaclass. [Consulta: 17 abril 2014].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]