Il piccolo Marat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de composicióEl petit Marat
Títol original Il piccolo Marat
Forma musical òpera
Compositor Pietro Mascagni
Llibretista Giovacchino Forzano i Giovanni Targioni-Tozzetti
Idioma Italià
Gènere dramma lirico
Nombre de parts d'una obra d'art tres
Personatges
Estrena
Estrena 2 de maig de 1921
Escenari Teatro Costanzi de Roma,
Director musical Pietro Mascagni
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 18 de desembre de 1928
Modifica les dades a Wikidata

Il piccolo Marat (en italià, El petit Marat) és una òpera verista del gènere dramma lirico en tres actes de Pietro Mascagni, segons un llibret de Giovacchino Forzano i Giovanni Targioni-Tozzetti. Fou estrenada el 2 de maig de 1921 al Teatro Costanzi de Roma.[1]

Context[modifica]

Basada en els fets reals de terror esdevinguts a París després de l'assassinat del líder jacobí Jean Paul Marat, dut a terme per Charlotte Corday.

II piccolo Marat no és, evidentment, una segona Cavalleria Rusticana, l'èxit que va obrir a Mascagni les portes del teatre Constanzi, de Roma, les de l'omnipotent editorial Ricordi, i, per tant, les de la fama internacional. Èxit que no es va repetir durant la vida del compositor tot i que des de 1890 -any de l'estrena de Cavalleria- fins a II piccolo Marat i Neró, les seves dues últimes partitures donades a conèixer el 1921 i 1935, respectivament, va compondre i va estrenar un conjunt de catorze òperes representades, la majoria, en i fora d'Itàlia.

És explicable que Il piccolo Marat sigui una òpera pràcticament eclipsada, perquè està escrita amb poques concessions al fàcil afalac de les orelles simplistes i, al mateix temps, no és prou subtil i intensa per complaure als més exigents. És una obra monocroma però no gris. Hi ha en la partitura, al mateix temps que un càlid lirisme, una rica harmonització i una realització orquestral de considerable qualitat, encara que també una tendència excessiva al realisme expressiu, al verisme integral, que no arriba a convèncer perquè resulta musical i escènicament poc vigorós, i les seves substancials debilitats no encaixen amb la naturalesa de les escenes embastades a base de les agitacions, odis, venjances i heroismes que el llibretista Forzano va poder imaginar enquadrats en una estampa de la Revolució Francesa.

Hi ha en aquesta òpera una veritable construcció operística que resulta digna d'apreciar. L'obra s'aguanta, té un primer acte ple de vida, un segon acte amb la deguda dosi de sentimentalisme i d'aguts de tenor i soprano, i un acte final en el que es concreta el drama per arribar a un desenllaç tranquil·litzador. És, en suma, una peça molt digna, significativa de les ànsies veristes del teatre italià de principis del segle XX.

El llibret el va editar la Casa Musicale Sonzogno de Milà l'any 1921.[2]

A Catalunya es va estrenar el 18 de desembre de 1928 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.[3]

Personatges[modifica]

Paper Tessitura Intèrprets de l'estrena
2 de maig de 1921
(Dir.: Pietro Mascagni)[4]
Mariella soprano Gilda Dalla Rizza
La principessa di Fleury, la mamma mezzosoprano Agnese Porter
Il piccolo Marat tenor Hipòlit Lázaro
Il soldato baríton Benvenuto Franci
Il carpentiere baríton Ernesto Badini
L'Orco baix Luigi Ferroni
Il capitano Augusto Beuf
La spia Gino De Vecchi
Il portatore Arturo Pellegrino
Il ladro Michele Fiore
La tigre Mario Pinheiro
Una veu Luigi Nardi
La folla affamata (multitud famolenca)

Argument[3][modifica]

Època: Any 1793 [n. 1]
Lloc: França [n. 2]

Acte I[modifica]

Un jove príncep, per salvar la seva mare, presonera i condemnada a mort, es fingeix revolucionari. Veu Mariella, neboda del president del Comitè revolucionari, l'Orco, perseguida per la multitud famolenca, que l'amenaça perquè porta al seu oncle menjars considerats aristocràtics. El príncep la salva, substituint els menjars per altres, més propis de les classes populars, llançant els aristocràtics al Loira. L'audaç gest del príncep li val la gràcia de l'Orco, qui l'anomena «Piccolo Marat», quedant investit com a tal. Es retiren l'Orco i els seus, d'una banda, i la multitud de l'altra, i el Piccolo Marat, a qui es confia la custòdia de la presó, aconsegueix mantenir, a través d'una reixa, un commovedor diàleg amb la princesa, la seva mare.

Acte II[modifica]

El Piccolo Marat es fingeix cruel executor dels desitjos de l'Orco per salvar la seva mare, i mitjançant una estratagema s'apodera de l'ordre de condemna d'ella. Descoberta la sostracció, l'Orco acusa Mariella d'haver-la fet. Mariella es sorprèn de no ser defensada aquesta vegada pel Piccolo Marat. Aquest li confessa el seu secret: s'ha fingit sanguinari per lliurar la seva mare. A més li expressa el seu amor vers ella. Quan l'Orco torna a casa, begut, els dos joves, amagats en un racó, esperen que s'adormi, per córrer a salvar la princesa de Fleury.

Acte III[modifica]

El Piccolo Marat i Mariella lliguen a l'Orco mentre dorm, i quan desperta l'obliguen a signar, amb l'única mà que té lliure, l'ordre d'excarceració de la princesa de Fleury. Però quan el Piccolo Marat es dirigeix cap a la porta, l'Orco pot agafa una pistola, i la dispara contra ell, ferint-lo. El jove, sense poder-se moure, prega Mariella que corri amb l'ordre de llibertat de la seva mare. La noia marxa, molt amoïnada. En aquest moment arriba un fuster, disposat a acabar amb la tirania de l'Orco que l'obliga a construir les barques en què troben la mort tants innocents. Colpeja amb un canelobre de bronze el cap de l'Orc, fins a la mort. Després agafa en braços al Piccolo Marat i el porta fora. Poc després, a través d'una gran finestra, es veu passar sobre el riu una barca que condueix estalvis a Mariella, el Piccolo Marat, la princesa i el fuster.

Notes[modifica]

  1. En realitat el llibret no dóna un any en concret, sinó un text que ho indica vagament: «Època: Quan per fer reconèixer que "els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets" el botxí moria de compassió al cadafal».
  2. Segons algunes descripcions, a Nantes, segons altres a París. El llibret de l'òpera no indica ni data exacta ni lloc en concret.

Referències[modifica]

  1. «Dades de l'òpera» (en alemany). Operone. [Consulta: 2 maig 2017].
  2. «Il piccolo Marat (llibret)». Biblioteca Nazionale Centrale di Firenze.
  3. 3,0 3,1 «Gran Teatro del Liceo - Il piccolo Marat». La Vanguardia, 19-12-1928, pàg. 25.
  4. «Pietro Mascagni: Il piccolo Marat». GB Opera Magazine.

Vegeu també[modifica]