Ilf i Petrov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIlf i Petrov
Ilf Petrov.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Ilf i Petrov, rus: Ильф и Петров, foren Ilià Ilf, pseudònim d'Ilià Arnóldovitx Fainzílberg, rus: Илья Арнольдович Файнзильберг i Ievgueni Petrov, pseudònim de Ievgueni Petróvitx Katàiev, rus: Евгений Петрович Катаев, dos escriptors soviètics dels anys 1920 i 1930 nadius d'Odessa. Van escriure la major part de la seva obra junts, i gairebé sempre amb el nom de "Ilf i Petrov". Les seves dues novel·les satíriques Les dotze cadires i El vedell d'or els van fer extremadament populars. Ambdós textos estan units pel destí del seu personatge principal, l’impostor Ostap Bénder.

Tots dos llibres descriuen el camí de Bénder i els seus col·legues a la recerca de tresors enmig de la realitat soviètica contemporània. Van sorgir en l'era relativament liberal de la Nova Política Econòmica dels anys vint. Els protagonistes solen evitar el contacte amb les òbviament negligents forces de l'ordre. Llur posició es troba fora de la societat soviètica organitzada i orientada a plans. Les obres va servir als autors com a plataforma per a una visió del costat fosc de la societat socialista. Els llibres es troben entre les obres més llegides i citades de la cultura soviètica.

Biografia[modifica]

Ambdós autors es van conèixer el 1925, i el 1926 es va iniciar el seu treball conjunt, que en un primer moment consistia en la composició de temes per a dibuixos i fulletons a la revista Smekhatx, rus: Смехач i el processament de materials per al diari Gudok, rus: Гудок. El primer treball conjunt significatiu d'Ilf i Petrov fou la novel·la Les dotze cadires publicada el 1928 a la revista Trídtsat dnei, rus: Тридцать дней ("Trenta dies") i el mateix any publicada com a llibre independent. La novel·la va tenir un gran èxit. Destaca per molts episodis, característiques i detalls satírics de brillant execució, que eren el resultat d’observacions tòpiques de la vida.

Les dotze cadires es va dur al cinema, tant a l'URSS com als Estats Units (aquesta última versió fou dirigida per Mel Brooks).

Tots dos escriptors van fer una gira pels Estats Units durant la Gran Depressió. Utilitzant les fotografies d’Ilf realitzades durant el viatge, els autors van escriure un assaig fotogràfic titulat "Fotografies americanes", rus: Американские фотографии Amerikànskie fotografi, publicat a la revista Ogoniok. Poc després van publicar el llibre "Amèrica a la planta baixa", rus: Одноэтажная Америка Odnoetàjnaia Amérika. L’assaig fotogràfic i el llibre documenten les seves aventures amb el seu propi humor lúdic. Ilf i Petrov no van defugir de retratar positivament certs aspectes de la forma de vida estatunidenca en aquestes obres.

El 1937 va morir Ilf, i els "Quaderns", rus: Записные книжки Zapísnie knijki, publicats després de la seva mort, van ser avaluats per unanimitat per la crítica com una obra literària destacada. Petrov va sobreviure durant cinc anys a Ilf (tots dos van viure només 39 anys). Després de la mort del seu coautor, Petrov va escriure diversos guions (juntament amb Gueorgui Munblit), l'obra teatral "L'illa de la pau", rus: Остров мира Óstrov mira (publicada el 1947) i "El diari del front", rus: Фронтовой дневник Frontovoi dnevnik (1942). El 1940 es va unir al Partit Comunista i des dels primers dies de la guerra es va convertir en corresponsal de guerra del Pravda i de l'Oficina d'Informació. Va morir el juny de 1942 en un accident d'avió quan volava des de la Sebastòpol assetjada per l'enemic cap a Moscou. Va ser guardonat amb l’Orde de Lenin.

Obres[modifica]

  • Les dotze cadires (1928, Двенадцать стульев)
  • Històries inusuals de la vida de la ciutat de Kolokolamsk (1928, Необыкновенные истории из жизни города Колоколамска)
  • El vedell d'or (1931, Золотой теленок)
  • Amèrica a la planta baixa (1937, Одноэтажная Америка)

Memòria[modifica]

El planeta menor 3668 Ilfpetrov, descobert per l'astrònoma soviètica Liudmila Karàtxkina el 1982, rep el seu nom.[1]

Bibliografia[modifica]

  • (alemany) Ilià Ehrenburg: Menschen – Jahre – Leben (Memoiren), Munic 1962, edició especial Munic 1965, volum II 1923-1941, Portrait Ilf / Petrow, pàgines 309-314, ISBN 3-463-00512-3.

Referències[modifica]

  1. Schmadel, Lutz D. Dictionary of Minor Planet Names (en anglès). 5a edició. Nova York: Springer Verlag, 2003, p. 308. ISBN 3-540-00238-3. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilf i Petrov