Ilià Métxnikov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIlià Ilitx Métxnikov
Ilya Mechnikov nobel.jpg
modifica
Nom original(ru) Илья Ильич Мечников
(fr) Ilya Ilitch Metchnikov modifica
Biografia
Naixement3 maig 1845 (Julià) modifica
Ivanivka (en) Tradueix modifica
Mort2 juliol 1916 (Julià) modifica (71 anys)
París modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart de miocardi modifica)
Lloc d'enterramentParís modifica
Dades personals
NacionalitatRússia
Grup ètnicUcraïnesos modifica
ReligióAteisme modifica
FormacióAcadèmia de Belles Arts de Munic
Universitat de Göttingen
Universitat de Khàrkiv modifica
Activitat
Director de tesiLev Tsenkovsky (en) Tradueix i Louis Pasteur modifica
Camp de treballImmunologia, microbiologia, gerontologia, patologia i embriologia modifica
Ocupaciómicrobiologia
OcupadorUniversitat d'Odessa
Universitat Imperial de Sant Petersburg
Institut Pasteur modifica
Membre de
AlumnesDanylo Zabolotny (en) Tradueix, Nikolay Gamaleya (en) Tradueix, Waldemar Haffkine, Jakov Bardakh (ast) Tradueix, Lev Tarassevitch (en) Tradueix, Savchenko Ivan Grigorovich (en) Tradueix i Alexandre Besredka modifica
Obra
Estudiant doctoralJules Bordet, Waldemar Haffkine, Alexandre Besredka, Eugène Wollman, Józef Nusbaum-Hilarowicz (en) Tradueix i Lev Tarassevitch (en) Tradueix modifica
Abrev. botànicaMetschn. modifica
Família
ParesIlya Ivanovich Mechnikov (en) Tradueix modificaEmilia Barto Mechnikov (en) Tradueix modifica
GermansIvan Ilyich Mechnikov (en) Tradueix i Léon Metchnikoff modifica
Premis

Ilià Ilitx Métxnikov o Élie Metchnikoff segons la grafia francesa (en rus Илья Ильич Мечников, transcrit: Ilià Ilitx Métxnikov; en ucraïnès Ілля Ілліч Мечніков, transcrit: Il·lià Il·litx Mètxnikov) (Khàrkiv, Imperi Rus, 1845 - París, França, 1916) fou un microbiòleg i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1908.

Biografia[modifica]

Va néixer el 16 de maig de 1845 a la ciutat de Khàrkiv, situada en aquells moments a l'imperi Rus però que avui dia forma part d'Ucraïna. Va estudiar ciències naturals i zoologia a les universitats de Khàrkiv i Würzburg. El 1870 va ser nomenat professor de zoologia de la Universitat d'Odessa, càrrec que va abandonar el 1882 per a dedicar-se a investigar en bacteriologia i patologia. Després de dirigir l'Institut Bacteriològic d'Odessa entre 1886 i 1888, es va traslladar a l'Institut Pasteur de París, d'on fou sotsdirector l'any 1895.

Morí el 16 de juliol de 1916 a la seva residència de París.

Recerca científica[modifica]

Métxnikov, fotografia realitzada per Nadar.

Interessat en l'estudi dels microbis i especialment en el sistema immunitari, el 1884 va formular la "teoria fagocítica de la immunitat", on explicava la capacitat del cos humà per a resistir i vèncer les malalties infeccioses. Però els seus estudis més importants estan relacionats amb la sífilis, estudis que van permetre posteriorment a Paul Ehrlich descobrir un tractament eficaç contra aquesta malaltia. Va ser l'introductor de l'ocupació dels ferments làctics en terapèutica per modificar la fermentació pútrida a l'intestí: va demostrar els efectes beneficiosos del iogurt en la dieta i per a la regeneració de la flora intestinal.[1]

El 1908 va compartir amb Paul Ehrlich el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre el sistema immunitari.

Referències[modifica]

  1. «Danone, de Barcelona al món» (en castellà), 29-10-2018. [Consulta: 23 abril 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilià Métxnikov