Illa de Flores
 |
Per a altres significats, vegeu «Illa de Flores (desambiguació)». |
| ||||
| Tipus | illa  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Indonèsia | |||
| Província | Illes Petites de la Sonda Orientals | |||
| Població humana | ||||
| Població | 1.831.000 (2010) (135,23 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Superfície | 13.540 km² | |||
| Mesura | 63 ( ) × 354 ( ) km | |||
| Banyat per | oceà Índic | |||
| Altitud | 2.370 m-463 m | |||
| Punt més alt | Poco Likang (en)  (2.370 m) | |||
L'illa de Flores és una illa d'Indonèsia que forma part de les Illes Petites de la Sonda i de la província de Nusa Tenggara Oriental. Està situada entre la mar de Flores, al nord, i la mar de Savu, al sud; a l'oest es troben les illes de Komodo, Rinca i Sumbawa, i a l'est, les d'Adonara, Solor i Lembata.[1]
Flores és una illa muntanyosa i volcànica. Una part important dels seus sòls s'ha desenvolupat sobre materials volcànics andesítics, especialment cendres i tufs, sota condicions climàtiques tropicals humides.[2] Entre els elements volcànics més coneguts de l'illa hi ha el Kelimutu i els seus llacs de cràter.[3]
L'illa forma part de la Wallacea, una regió biogeogràfica situada entre les plataformes continentals asiàtica i australiana. Durant el Plistocè, Flores va romandre separada dels continents per braços de mar, fet que va limitar l'arribada natural de moltes espècies animals i va condicionar les primeres ocupacions humanes conegudes de l'illa.[4] A la cova de Liang Bua es van descobrir l'any 2003 les restes que van permetre descriure l'espècie humana extinta Homo floresiensis; els ossos coneguts d'aquesta espècie daten aproximadament d'entre 100.000 i 60.000 anys enrere.[4]
L'est de Flores va mantenir contactes polítics, comercials i religiosos amb els portuguesos des del segle XVI. Aquesta presència va deixar una empremta especialment visible als antics regnes de Larantuka i Sikka i en la implantació del catolicisme. L'any 1859, Flores Oriental i una part de les illes de Solor van passar formalment de l'àmbit portuguès a l'administració colonial dels Països Baixos.[5]
Geografia
[modifica]
Flores s'estén d'oest a est entre la mar de Flores i la mar de Savu. El seu extrem occidental és pròxim a les illes de Komodo i Rinca, mentre que a l'est l'illa queda separada d'Adonara, Solor i Lembata per diversos estrets. Al sud-oest, més enllà de la mar de Savu, es troba l'illa de Sumba.[1]
El relleu és predominantment muntanyós i està format per una successió de massissos i conques d'origen volcànic.[6]
Geologia i vulcanisme
[modifica]
Flores està situada a la zona de transició entre l'arc de la Sonda i l'arc de Banda, on el règim tectònic passa de la subducció de l'escorça oceànica, a l'oest, a la col·lisió amb l'escorça continental australiana, a l'est. L'activitat volcànica ha participat en la formació de la major part de l'illa des del Miocè.[6]
A la meitat occidental, el vulcanisme de l'Oligocè superior i el Miocè es va desenvolupar en un règim extensiu relacionat amb l'obertura de les conques de Flores i de Savu. Des del Pliocè, la col·lisió de l'escorça continental indoaustraliana ha afavorit un règim compressiu. A la part oriental, els volcans formen diverses alineacions esglaonades, associades a estructures geològiques orientades principalment de nord-nord-est a sud-sud-oest.[6]
El Ministeri d'Energia i Recursos Minerals d'Indonèsia ha identificat catorze àrees amb potencial geotèrmic a Flores. Aquestes àrees estan associades principalment als centres volcànics de l'illa.[6]
Sòls
[modifica]Els sòls desenvolupats sobre materials volcànics varien segons la roca mare i les condicions climàtiques locals. L'estudi de cinc perfils formats sobre materials volcànics andesítics va identificar diferències entre els sòls derivats de cendres i els originats sobre tuf volcànic. Tots els perfils analitzats presentaven propietats àndiques i es classificaven com a andisols; els de la part occidental mostraven una proporció d'argila superior i un grau de desenvolupament més gran que els de la part oriental.[2]
Clima
[modifica]Flores forma part d'una de les regions relativament seques d'Indonèsia. Un estudi de les precipitacions diàries, mensuals i anuals de l'illa, efectuat amb períodes de deu i vint anys, va detectar en general una tendència a l'augment de la precipitació mensual durant l'estació plujosa, entre l'octubre i l'abril. L'augment registrat al març durant el període 1989–2008 era estadísticament significatiu i va contribuir a l'augment de la precipitació anual observat en aquell interval.[7]
A Liang Luar, prop de Liang Bua, la precipitació mitjana anual estimada per al període 1998–2019 era d'uns 1.400 mm. Aproximadament 870 mm, el 62% del total, corresponien als mesos de desembre a març, mentre que els 530 mm restants es distribuïen entre abril i novembre.[8]
Medi natural
[modifica]L'aïllament prolongat de Flores dins la Wallacea va limitar l'arribada natural de mamífers i rèptils procedents de les masses continentals asiàtica i australiana. Durant el Plistocè, la fauna terrestre incloïa dragons de Komodo, altres varans, cocodrils, tortugues gegants, diverses espècies de Stegodon i rosegadors de dimensions molt diverses.[4]
Vegetació
[modifica]
La vegetació natural varia segons la precipitació, l'altitud i la durada de l'estació seca. Els boscos estudiats a Flores comprenen boscos pluvials semiperennifolis i boscos monsònics caducifolis.[9]
Els boscos semiperennifolis tenen una importància especial per a diverses espècies d'ocells amb una distribució restringida. L'estudi de camp efectuat el 1993 va constatar que aquests boscos estaven fortament degradats a les terres baixes i a les altituds mitjanes i que moltes espècies forestals depenien d'aquest tipus d'hàbitat.[9]
Fauna
[modifica]
Flores conserva diverses espècies i llinatges endèmics o de distribució molt reduïda. Entre els mamífers hi ha Papagomys armandvillei, un rosegador propi de Flores classificat com a espècie gairebé amenaçada.[10]
El dragó de Komodo (Varanus komodoensis) també viu a Flores, fora dels límits del Parc Nacional de Komodo. A l'illa, només una part reduïda de la seva àrea de distribució està protegida legalment, mentre que la resta es troba en terrenys sotmesos a diferents usos humans.[11]
L'avifauna forestal presenta un grau elevat d'endemisme. Entre les espècies restringides a Flores hi ha el monarca de Flores (Symposiachrus sacerdotum) i el corb de Flores (Corvus florensis). L'estudi ornitològic de 1993 va registrar a Flores i Sumbawa vint-i-quatre espècies d'ocells amb una àrea de distribució reduïda, deu de les quals es consideraven especialment rellevants per a la conservació a causa de factors com la dependència dels boscos semiperennifolis, la intolerància als hàbitats degradats, la restricció a les terres baixes o la baixa densitat de població.[9]
Conservació
[modifica]La transformació i la degradació dels boscos constitueixen una de les principals amenaces per a l'avifauna pròpia de Flores. Els boscos semiperennifolis de baixa i mitjana altitud són especialment importants perquè diverses espècies forestals de distribució restringida depenen d'aquest hàbitat o toleren malament la seva degradació.[9]
En el cas del dragó de Komodo, la fragmentació de l'hàbitat, la baixa connectivitat entre les àrees adequades i el consegüent risc d'aïllament de les poblacions són problemes especialment importants a les zones no protegides de Flores.[11]
Divisió administrativa
[modifica]Administrativament, Flores forma part de la província de Nusa Tenggara Oriental i el seu territori es reparteix entre vuit kabupaten: Manggarai Occidental, Manggarai, Manggarai Oriental, Ngada, Nagekeo, Ende, Sikka i Flores Oriental.[1]
Història
[modifica]Prehistòria
[modifica]_-_Flores.jpg)
Les troballes arqueològiques de la conca de Soa, al centre de Flores, demostren la presència d'homínids a l'illa durant el Plistocè. Les eines de pedra localitzades en aquesta zona van ser datades en uns 700.000 anys d'antiguitat, fet que indica que algun grup humà havia travessat la línia de Wallace molt abans de l'arribada d'humans moderns a la regió.[4]
L'any 2003, unes excavacions efectuades a la cova de Liang Bua van descobrir, a uns sis metres de profunditat, un esquelet parcial d'un homínid adult de petites dimensions. L'exemplar, conegut com a LB1, es va convertir en l'holotip d'una nova espècie, Homo floresiensis, descrita científicament el 2004. Les restes indiquen que els adults d'aquesta espècie feien aproximadament 106 centímetres d'alçada i tenien un cervell d'uns 400 centímetres cúbics.[4]
Les datacions revisades situen els ossos d’Homo floresiensis trobats a Liang Bua entre fa aproximadament 100.000 i 60.000 anys, mentre que les eines de pedra associades a la seva presència daten d'entre fa 190.000 i 50.000 anys. L'espècie hauria desaparegut fa uns 50.000 anys, poc abans o coincidint amb l'arribada d’Homo sapiens a aquesta part del sud-est asiàtic.[4]
Regnes i xarxes comercials
[modifica]Abans de la consolidació del domini colonial, Flores no constituïa una unitat política centralitzada. Les societats de l'illa s'organitzaven en comunitats i territoris governats per llinatges, caps locals i autoritats rituals. A l'est de Flores, la terra era considerada una propietat col·lectiva dels clans, i els caps coneguts com a tuan tanah intervenien en l'assignació dels recursos territorials i podien exercir funcions rituals i polítiques.[5]
Les tradicions recollides posteriorment pels missioners i funcionaris neerlandesos descriuen la formació de diversos poders locals, entre els quals destacaren els regnes de Larantuka i Sikka a la part oriental de l'illa. Aquests relats combinen genealogies, mites d'origen i records històrics, de manera que no sempre permeten reconstruir amb precisió la cronologia anterior al contacte europeu.[5]
Les comunitats costaneres de Flores participaven en xarxes comercials que les relacionaven amb altres territoris de les Illes Petites de la Sonda. Navegants de Sikka van intervenir en el comerç del sàndal procedent de Sumba, mentre que Larantuka es va convertir en un centre vinculat al comerç del sàndal timorès.[5]
Presència portuguesa i neerlandesa
[modifica]L'interès portuguès pel comerç del sàndal de Timor va impulsar l'establiment de comerciants i missioners a la regió. Els portuguesos van fundar assentaments a Solor a partir del 1562 i, després del 1613, a Larantuka, des d'on els vaixells podien arribar als ports timoresos. Els comerciants portuguesos establerts a Larantuka també col·laboraven amb mercaders de Macau, que transportaven el sàndal cap als mercats del sud de la Xina.[5]
El contacte va donar lloc a una població híbrida coneguda com els portuguesos negres o larantuqueiros. Aquesta comunitat es va integrar mitjançant matrimonis amb la població local i va mantenir relacions amb els governants de Larantuka i Sikka. Les fonts jesuïtes i dominiques situen cap al 1559 el baptisme d'un governant de Lewonama, localitat adjacent al posterior assentament portuguès de Larantuka, juntament amb diversos dignataris i súbdits.[5]
La competència entre portuguesos i neerlandesos va dividir progressivament les seves àrees d'influència. Després del 1613, diversos territoris musulmans de les illes de Solor van quedar dins l'esfera neerlandesa, mentre que els regnes catòlics de Larantuka i Sikka van mantenir els seus vincles amb Portugal. El poder dels larantuqueiros es basava principalment en el control del comerç del sàndal timorès i en les relacions amb els governants locals.[5]
L'any 1859, després d'una dècada de negociacions, Portugal i els Països Baixos van acordar una redistribució de les seves possessions a la regió. Flores Oriental i una part de les illes de Solor van passar formalment de l'esfera portuguesa a l'administració colonial neerlandesa. Els regnes de Larantuka i Sikka van conservar inicialment una autonomia interna considerable sota la sobirania neerlandesa.[5]
Època colonial i independència
[modifica]
Durant gran part del segle XIX, els neerlandesos van aplicar a l'arxipèlag una política de no-intervenció i govern indirecte. Aquesta situació va canviar al començament del segle XX, quan l'administració colonial va intensificar el control de Flores. A partir de 1906 es van cartografiar àmplies zones de l'illa, es van projectar carreteres, es va imposar la jurisdicció colonial i es van sotmetre militarment les poblacions que s'hi resistien. Les operacions van causar centenars de víctimes entre la població de Flores.[5]
La implantació d'impostos regulars va alterar les formes anteriors de tributació i va provocar una forta oposició. A Flores Oriental, el descontentament va desembocar en aixecaments els anys 1913 i 1914. Malgrat l'extensió del control administratiu, gran part de les terres de la regió va continuar en mans de les comunitats locals i els cultius comercials hi van tenir una incidència limitada durant el període neerlandès.[5]
Durant la Segona Guerra Mundial, el Japó va ocupar l'arxipèlag indonesi. Després de la capitulació japonesa, Sukarno i Mohammad Hatta van proclamar la independència de la República d'Indonèsia el 17 d'agost de 1945. Els Països Baixos van intentar restablir el domini colonial, però el 27 de desembre de 1949 es va formalitzar la transferència de sobirania. El 17 d'agost de 1950 es va posar fi a l'estructura federal i es va establir l'estat unitari indonesi.[12]
Població
[modifica]Pobles i llengües
[modifica]
La població de Flores presenta una gran diversitat ètnica i lingüística. A l'oest de l'illa predominen els manggarai, mentre que les regions centrals són habitades, entre altres comunitats, pels ngada, nage, keo, ende i lio. A la part oriental destaquen els sikka i els lamaholot.[1]
Les llengües autòctones de Flores pertanyen a la família austronèsica i presenten diferents tipus de construccions gramaticals.[13]
La fragmentació lingüística és especialment acusada a la part central de l'illa, on es parlen llengües i varietats diferents en localitats pròximes. La classificació oficial indonèsia distingeix set dialectes del lio i situa els seus parlants als kabupaten d'Ende i Sikka.[14] En aquest context multilingüe, l'indonesi funciona com a llengua de comunicació entre parlants de llengües locals diferents.[1]
Religió
[modifica]
El catolicisme és la religió majoritària a Flores. La seva implantació va començar a la part oriental de l'illa amb l'activitat dels portuguesos i dels missioners catòlics a partir del segle XVI. Després del pas de Flores Oriental a l'administració neerlandesa, les organitzacions missioneres catòliques van poder continuar-hi l'activitat i, durant el segle XX, el catolicisme es va estendre també per les regions centrals i occidentals.[5][15]
La conversió al cristianisme no va comportar la desaparició de totes les creences i pràctiques anteriors. En diverses comunitats s'han mantingut els rituals dedicats als avantpassats, les cases cerimonials, els llocs sagrats, els sacrificis d'animals i les concepcions tradicionals sobre el territori i l'ordre social. Entre els ngada, el cicle ritual del reba combina pregàries catòliques amb cerimònies, relats d'origen, ofrenes i pràctiques relacionades amb els avantpassats.[15]
Economia
[modifica]Agricultura
[modifica]
L'agricultura constitueix una de les principals bases de l'economia rural de Flores. Els cultius destinats a l'alimentació inclouen l'arròs, el blat de moro, la mandioca i el fesol mungo. El blat de moro ocupa una extensió especialment important i exerceix una funció destacada en la seguretat alimentària de les llars rurals.[16]
Entre els cultius comercials destaquen el cafè, el cocoter, l'anacard, la nou de bancul i el cacau. El cafè aràbica es cultiva principalment als kabupaten de Ngada i Manggarai, mentre que el robusta també és present en altres zones, especialment a Ende. La producció cafetera es basa en petites explotacions i els agricultors planten habitualment arbres d'ombra entre els cafeters.[16]
Unes 300.000 persones depenen de la producció de cafè per als seus mitjans de subsistència. Els agricultors afronten problemes com la irregularitat de les pluges, les plagues i altres riscos. Alguns projectes d'adaptació han combinat l'agroforesteria i la informació climàtica amb els coneixements ecològics locals per augmentar la capacitat d'adaptació dels productors.[17]
Turisme
[modifica]
Entre els indrets turístics de Flores hi ha els llacs de cràter del Kelimutu, el jaciment prehistòric de Liang Bua, el poblat de Bena, la casa d'exili de Sukarno a Ende i les celebracions de la Setmana Santa de Larantuka.[3][4]
Labuan Bajo, a l'extrem occidental de Flores, serveix de punt de partida per visitar el Parc Nacional de Komodo. El parc no es troba pròpiament a Flores, sinó que comprèn les illes de Komodo, Rinca, Padar i nombroses illes menors.[18]
Un dels itineraris terrestres que recorren l'illa uneix Larantuka i Labuan Bajo passant per Maumere, Ende, Mbay, Borong i Ruteng.[3] Les aigües del Parc Nacional de Komodo també acullen activitats de submarinisme, busseig amb tub i navegació.[18]
Cultura
[modifica]
La diversitat lingüística de Flores es correspon amb una gran varietat de tradicions culturals. A diverses comunitats de l'illa, els sistemes de parentiu, les autoritats tradicionals, les cases rituals i les normes consuetudinàries intervenen en l'organització social i en la regulació de l'accés a la terra. Aquest conjunt de normes i pràctiques es coneix habitualment amb el nom d’adat.[5]
En diferents regions de l'illa, les cases ancestrals i rituals són espais relacionats amb els grups de parentiu, les cerimònies i el culte als avantpassats. Entre els ngada, la casa ancestral funciona com a lloc de reunió del grup, representació material de la genealogia i espai ritual.[15]
El teixit manual és una pràctica estesa per diferents regions de Flores. Les peces es confeccionen tradicionalment amb telers de cintura i els usos, motius i significats dels teixits varien segons les comunitats. Poden servir com a vestimenta quotidiana o tenir una funció sagrada i cerimonial, i poden transmetre informació sobre la classe, el clan, el poble o el regne de la persona que els porta.[19]
Les pràctiques culturals de l'illa també reflecteixen la convivència entre el catolicisme i les tradicions religioses locals. Entre els ngada, el cicle del reba comença amb pregàries catòliques i continua amb cerimònies indígenes vinculades als avantpassats, els drets sobre la terra i la cohesió de les cases i els grups de parentiu.[15]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 Dori Gobang, J. K. G.; Edmondus Iswenyo Noang; Frans Salesman «Local Language and Cultural Conflict in Flores Island Society: A Critical Linguistics Study on Cross Cultural Communication in the Middle of Cultural Conflict in Flores Island Society» (en anglès). Novel Research in Sciences, 8, 3, 2021. DOI: 10.31031/NRS.2021.08.000686 [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 Hikmatullah; Kesumo Nugroho «Tropical Volcanic Soils From Flores Island, Indonesia» (en anglès). Journal of Tropical Soils, 15, 1-2010, p. 83–93. DOI: 10.5400/jts.2010.v15i1.83-93 [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 3 «Tour de Flores 2018: Cycling Adventure» (en anglès). Indonesia Travel. Ministeri de Turisme de la República d'Indonèsia. [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 «'Hobbits' on Flores, Indonesia» (en anglès). Human Origins Program. Smithsonian Institution. [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Hägerdal, Hans. Dutch Colonialism and Portuguese Land Legacies in Flores (en anglès). University of Calgary Press, 2025, p. 107–126 [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 3 4 Ahmad Fauzi Purwandono; Damien Bonté; Pri Utami; Subagyo Pramumijoyo; Jan-Diederik van Wees. «Geological Structure of Flores Island, Indonesia: Relationship with Volcanism and Geothermal Implications» (en anglès). Universitas Gadjah Mada, 2021. [Consulta: 4 setembre 2026].
- ↑ Cilcia Kusumastuti; Dicky Gode; Yobella Febe Kurnianto; Frederik Jones Syaranamual «Climate Change Impact in Flores Island, a Dry Region in Indonesia» (en anglès). Civil Engineering Dimension, 23, 3-2021, p. 20–27. DOI: 10.9744/CED.23.1.20-27 [Consulta: 4 setembre 2026].
- ↑ Michael K. Gagan et al. «Onset of summer aridification and the decline of Homo floresiensis at Liang Bua 61,000 years ago» (en anglès). Communications Earth & Environment, 6, 08-12-2025. DOI: 10.1038/s43247-025-02961-3 [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 3 4 Stuart H. M. Butchart; Thomas M. Brooks; Charles W. N. Davies; Gunawan Dharmaputra; Guy C. L. Dutson; James C. Lowen; Alo Sahu «The conservation status of forest birds on Flores and Sumbawa, Indonesia» (en anglès). Bird Conservation International, 6, 1996, p. 335–370. DOI: 10.1017/S0959270900001817 [Consulta: 4 setembre 2026].
- ↑ «Papagomys armandvillei» (en anglès). Mammal Diversity Database. American Society of Mammalogists. [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 Ananda I. Yudistira et al. «Investigating future Komodo dragon habitat alteration in the human-dominated landscape» (en anglès). Journal of Ecology and Environment, 2025. DOI: 10.5141/jee.25.064 [Consulta: 4 setembre 2026].
- ↑ Haas, Michael. «Indonesia Regains Its Independence» (en anglès). EBSCO Research Starters, 2021. [Consulta: 4 setembre 2026].
- ↑ Arka, Wayan; Wouk, Fay. Arka, Wayan; Indrawati, Ni Luh. Voice-related constructions in the Austronesian languages of Flores (en anglès). 2. Canberra: Asia-Pacific Linguistics, 2014, p. 313–333. ISBN 9781922185129 [Consulta: 4 setembre 2026].
- ↑ «Lio» (en indonesi). Peta Bahasa. Badan Pengembangan dan Pembinaan Bahasa, Kementerian Pendidikan Dasar dan Menengah. [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 3 4 Schröter, Susanne. Schröter, Susanne. The Indigenization of Catholicism on Flores (en anglès). Berlín; Münster: LIT Verlag, 2010, p. 90–105 [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 Neilson, Jeff; Hartatri, Diany Sophia Faila; Lagerqvist, Yayoi Fujita. «Coffee-based livelihoods in Flores, Indonesia» (en anglès). Australian Centre for International Agricultural Research, 2013. DOI: 10.13140/RG.2.1.4156.7121. [Consulta: 4 setembre 2026].
- ↑ Tran, Minh. «Enabling ecosystem-based adaptation for climate-resilient coffee farming in Flores, Indonesia: lessons from monitoring and evaluation» (en anglès). Stockholm Environment Institute, 21-01-2025. DOI: 10.51414/sei2025.006. [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 «Komodo National Park» (en anglès). Indonesia Travel. Ministeri de Turisme de la República d'Indonèsia. [Consulta: 4 setembre 2026].
- ↑ «Flores» (en anglès). Threads of Life. [Consulta: 4 setembre 2026].
