Illa de Melville (Canadà)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Melville
Fotomuntatge per satèl·lit de l'illa de Melville
Fotomuntatge per satèl·lit de l'illa de Melville
Situació de l'illa de Melville
Entitat territorial Nunavut Nunavut
Territoris del Nord-oest Territoris del Nord-oest
oceà oceà Àrtic
Arxipèlag illes de la Reina Elisabet, Arxipèlag Àrtic Canadenc
Superfície 42.149 km²
Llargada màxima 212 km
Amplada màxima 340 km
Altitud màxima 762 m
Perímetre 3.107 km
Coordenades 75° 30′ 02″ N, 111° 30′ 08″ O / 75.50056,-111.50222Coord.: 75° 30′ 02″ N, 111° 30′ 08″ O / 75.50056,-111.50222
Població deshabitada

L'illa de Melville (en anglès Melville Island) és una gran illa deshabitada pertanyent al grup de les illes de la Reina Elisabet, a l'arxipèlag àrtic canadenc. Administrativament, l'illa està dividida en dos: la part occidental, quasi la totalitat de l'illa, pertany als Territoris del Nord-oest, i una de molt petita, la part més oriental, al territori autònom de Nunavut, sent la separació el meridià 110 W.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de Melville

L'illa de Melville es troba envoltada d'illes pels quatre vents: al sud hi ha les illes Victòria i Banks; a l'est les illes Cameron, Vanier, Bathurst i illa de Byam Martin; al nord les illes illa Emerald i illa de Mackenzie King; i a l'oest les illes illa Eglinton i Príncep Patrick. Amb una superfície de 42.149 km², és la quarta més gran de l'arxipèlag, la vuitena del Canadà i la 33a més gran del món.

L'alçada màxima de l'illa és de 762 m.[1]

L'illa té una forma força irregular, quasi dividida en dues parts per un profund entrant en la seva costa septentrional, la badia Hecla i Griper, que deixa a la part nord-oriental la península Sabine i en la sud-occidental, la península Dundas. La seva llargada, en direcció E-W és d'uns 340 km i en sentit N-S d'entre 200 i 240 km, tot i que en el seu punt més estret sols hi ha 45 km.

Vegetació i fauna[modifica | modifica el codi]

L'illa té una vegetació escassa. Als únics indrets aptes per a la vida vegetal es poden observar líquens, molses i herbes com les de la família de les ciperàcies. L'única espècie llenyosa és la salenca herbàcia. Malgrat això, l'illa disposa d'una important colònia de vida animal, composta principalment per óssos blancs, caribús, bous mesquers, guineus àrtiques, llops àrtics, llebres polars i erminis. El 2003, una expedició de la Universitat d'Alberta hi va veure un ós bru, per la qual cosa és on més al nord s'han trobat rastres d'aquesta espècie animal.

Història[modifica | modifica el codi]

Mapa de l'Illa Melville de 1862

L'illa de Melville fou visitada per primera vegada per l'explorador britànic William Edward Parry en la seva segona expedició de 1819-1820 a l'àrtic en busca del Pas del Nord-oest. Parry ja havia estat a l'àrtic amb John Ross, però el 1819 organitza una nova expedició formada per dos vaixells, el HMS Hecla, de 375 tones, i el HMS Griper, de 180 tones. Van sortir d'Anglaterra el maig de 1819 i el 4 d'agost arribaren a l'estret de Lancaster, que lliure de gel, els va permetre avançar ràpidament cap a l'oest. En aquesta travessia van descobrir nombroses illes totalment desconegudes fins aleshores, entre les quals hi havia l'illa de Melville. Al conjunt de les illes anomenaran arxipèlag de Parry, però des de 1953 es diuen Illes de la Reina Elisabet. Parry es veié obligat a passar l'hivern a l'illa, podent marxar l'any següent, després d'explorar-la a peu. L'illa porta el nom de Robert Dundas, segon vescomte de Melville (1771–1851), que en aquella època era Primer Lord del Mar («First Sea Lord»).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Prince Patrick Island High Point, Northwest Territories» (en anglès). peakbagger.com. [Consulta: 8 gener 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa de Melville (Canadà)