Illa del Sud

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaIlla del Sud
South Island i Te Waipounamu
El Mount Cook o Aoraki, que aquí veiem darrere el llac Matheson, és la muntanya més alta de Nova Zelanda

Localització

43° 59′ 00″ S, 170° 27′ 00″ E / 43.983333333333°S,170.45°E / -43.983333333333; 170.45
Geografia
Superfície 150.437 km²
Banyat per Mar de Tasmània
Punt més alt Mont Cook  (mont Cook (3.754 msnm))
Indicatius
Fus horari UTC+12:00
ISO 3166-2 NZ-S
Modifica dades a Wikidata

L'illa del Sud és una de les dues illes principals de Nova Zelanda, la més extensa però no la més poblada (hi viu aproximadament una quarta part de la població neozelandesa), i es troba separada de l'illa del Nord per l'estret de Cook. És la dotzena illa més gran del món. És al Pacífic Sud. Al llarg de la seva costa oest transcorre la serralada dels Alps Meridionals, amb el cim principal de Nova Zelanda. La ciutat principal és Christchurch, a la costa est, que és la segona ciutat més gran de Nova Zelanda després d'Auckland, a l'illa del Nord. L'illa del Sud està dividida en set regions: Canterbury, Marlborough, Nelson, Otago, Southland, Tasman i West Coast.

El nom maori de l'illa del Sud, Te Wai Pounamu, significa "les Aigües de la Pedra Verda" (aquí la "pedra verda" es refereix al jade), i possiblement és una derivació de Te Wāhi Pounamu, "el Lloc de la Pedra Verda". També es coneix amb el nom de Te Waka a Māui, "la Canoa de Māui", segons una llegenda maori sobre l'origen de les illes de Nova Zelanda. Al segle xix, alguns mapes anomenaven l'illa en anglès com a Middle Island (l'illa del Mig) o New Ulster,[1] segons la regió irlandesa del mateix nom, mentre que el nom de South Island el reservaven per a la que ara es coneix com a illa Stewart o Rakiura, situada més al sud.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illa del Sud Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Mackay, Alexander. Manual of modern geography, mathematical, physical, and political (en anglès). William Blackwood and sons, 1861, p. 683.