Illes Chatham

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaIlles Chatham
Bandera d'Illes Chatham
Chatham Islands from space ISS005-E-15265.jpg
Vista de satèl·lit de les illes Chatham.
L'illa més gran és Chatham i a la dreta hi ha l'illa Pitt

Etimologia HMS Chatham
Localització

44° 02′ 00″ S, 176° 26′ 00″ O / 44.033333333333°S,176.43333333333°O / -44.033333333333; -176.43333333333
Estat Nova Zelanda
Població
Total 717 hab. (2001)
• Densitat 0,74 hab/km²
Geografia
Superfície 966 km²
Banyat per Oceà Pacífic
Altitud Maungatere Hill (294 m)
Organització i govern
• Alcalde Alfred Preece
Indicatius
Fus horari UTC+12:45
ISO 3166-2 NZ-CIT
Modifica dades a Wikidata

Les illes Chatham («Rekohu» en llengua moriori) són un arxipèlag de Nova Zelanda localitzat a l'oceà Pacífic, que comprèn 10 illes en un radi de 40 km. L'arxipèlag està situat a 800 km a l'est de Christchurch, a Nova Zelanda. Les illes han pertangut oficialment a Nova Zelanda des de 1842.

Geografia[modifica]

La superfície total de les illes és de 996 km2, gairebé tota s'ubica en les 2 illes majors, Chatham (en aquesta es troba la capital Waitangi) i Pitt. Aquestes illes principals són les úniques habitades, i les illes menors constitueixen, en gran part, reserves amb accés restringit o prohibit. Les illes es troben a prop dels antípodes de Catalunya.

Clima[modifica]

El clima varia depenent de l'estació, en l'estiu pot arribar als 34,5 graus i a l'hivern als 6 graus.

Integració territorial[modifica]

Les illes són:

La majoria d'aquestes terres estan cobertes per falgueres i pastures, encara que hi ha algunes àrees de boscos. El terreny és accidentat, més a l'illa Pitt que en les altres, amb el punt més alt situat a l'illa Pitt, a 290 m.

L'illa Chatham, la principal d'aquest conjunt, té nombrosos llacs i llacunes, sent el major d'aquests dipòsits la llacuna Te Whanga. Altres llacs de l'illa Chatham són el Huro i el Rangitahi. Entre els rierols estan Te Awainanga i el Tuku.

Història[modifica]

Els primers habitants d'aquestes illes pertanyien a tribus immigrants de la Polinèsia, que es van establir al voltant de l'any 1000, i d'aquest aïllament va sorgir el poble moriori. L'origen exacte d'aquesta gent roman com a tema de diverses discussions. Alguns han pensat que ells van arribar directament de les illes de la Polinèsia situades més al nord, però en l'actualitat les teories estàndard veuen a moaríes com provinents de continent de Nova Zelanda. Aquest debat té un matís polític, ja que els actuals habitants maoris, descendents d'aquells que van envair i conquerir l'arxipèlag en 1832, reclamen un accés als drets ancestrals maoris. Un extens reporti d'aquests reclams, Rekohu, ha estat publicat pel Tribunal Waitangi.

La població moriori de les illes arriba a 2000 habitants. Viuen com caçadors i recol·lectors, obtenint el seu aliment del mar i de la flora nativa. Aquesta societat va viure pacíficament, amb petites organitzacions, però mantenint una població estable mitjançant la castració d'un cert percentatge dels nens homes.

El nom de les illes Chatham prové del vaixell HMS Chatham, el capità William R. Broughton va desembarcar el 29 de novembre de 1791 i va reclamar possessió per a Gran Bretanya. Els caçadors de foques i de balenes aviat van fer d'aquestes illes un centre de les seves activitats. La pesca contínua contribuint significativament a l'economia, tot i que les indústries relacionades a les foques i les balenes van cessar les seves activitats al voltant del 1861.

Demografia[modifica]

El cens de 2001, va registrar una població de 717 habitants a les illes Chatham.

Literatura[modifica]

S'esmenta "l'illa Chatham", amb la seva latitud i longitud exacte, en l'obra de Jules Verne Robur el Conqueridor, on la descriu com "una gegantina estrella de mar de tres puntes".

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Illes Chatham Modifica l'enllaç a Wikidata