Illes Orientals d'al-Àndalus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les illes Orientals de l'Àndalus (en àrab al-Jazàïr aix-Xarquiyya li-l-Àndalus), és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira. La seva organització política varià en gran manera al llarg dels més de tres segles de dominació islàmica, des de forta dependència del poder central durant el Califat de Còrdova fins a la plena independència, de la Taifa de Mallorca, passant per totes les situacions intermèdies.

Les Balears en època musulmana 903-1229

El domini nominal[modifica | modifica el codi]

L'imperi Bizantí abans de l'any 705

Des de l'any 534 les Balears, integrades en l'imperi bizantí, formen part de la província de Sardenya. L'any 705 Mussa ibn Nussayr conquereix definitivament els territoris del nord d'Àfrica occidental als bizantins i l'any 707 envia al seu fill Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr a una expedició als territoris imperials insulars de Sicília, Sardenya i les Illes Balears, signant amb els seus governants un tractat de submissió o ahd, així mateix s'emportà els malik de Mallorca i Menorca (segurament governadors bizantins) a Damasc, per ratificar-lo amb el Califa omeia Al-Walid ibn Abd-al-Màlik

Es desconeix la vigència d’aquest tractat, però establint paral·lelismes amb situacions semblants, cal suposar la desvinculació amb l'imperi Bizantí i la independència de fet dels insulars condicionada al pagament de tributs. En tot cas les ratzies musulmanes fetes des de Turtusha l'any 797, les ambaixades dels illencs a la cort de Carlemany el 798 i les subsegüents expedicions d’ajut el mateix any i el 813, fan pensar que entre finals del s. VIII i principis del IX la submissió no era efectiva.

L'any 848 l'emir de Còrdova d’Abd al-Rahman II, sotmet els illencs per haver deixat de pagar els imposts a què estaven obligats, tal vegada derivats del primer tractat o d’un altre posterior signat amb els emirs independents de Còrdova. L'any següent els balears hi envien una ambaixada que obté el perdó i la restitució de l'antic status a canvi d’una multa.

La conquesta islàmica de Mayūrqa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Conquesta de Mallorca (903)

L'efectiva conquesta de Mallorca per part de les tropes musulmanes es produí al llarg dels anys 902 i 903 de l'era cristiana. L'expedició sarraïna fou comandada per Issam al-Khawlani i malgrat la resistència oposada pels cristians durant més de 8 anys al Castell d'Alaró, el territori fou incorporat al dominis de l'Emirat de Còrdova i constituït en cora sota el nom d'Al-jaza’ir al-Sharquiya li-l-Andalus(Les Illes orientals d'al-Àndalus). El mateix Issam al-Khawlani en fou nomenat valí i s'inicià el procés d'islamització de les Balears. L'antiga ciutat romana, Palma, fou convertida en capital de la cora amb el nom de Madina Mayurqa. Al seu torn, la resta de l'illa de Mayurqa fou dividida en 12 juz': Bulānsa, Inkān, al-Djibāl, Murūh, Šulyar, Yartān, Manaqūr, Muntūy, Qanarūša, Bunyūla-Mūsū, Djijnaw-Bitrah i Ahwāz al Madīna, i una incerta al-Buhayra,; per la seva part, l'illa de Yabisah fou dividida en 5 juz: Burtumān, Benīzamid, Šarq, Algarb i Alhaueth; finalment, l'illa de Manurqa es dividí en 4 juz: Benīfabim, Hasmalujda, Alscaions i Benīssaida.

Mayūrqa en el Califat de Còrdova[modifica | modifica el codi]

Pocs anys després, al 929 de l'era cristiana, l'emir omeia 'Abd al-Rahmān III va trencar tots el lligams amb el Califat abbàsida de Bagdad i es proclamà califa, convertint l'Emirat de Còrdova en el Califat Omeia de Còrdova. Durant el període califal els andalusins mayūrquins participaran en diverses incursions sobre el litoral occità i català. Però els disturbis interns menaren cap a la destrucció del Califat de Còrdova que l'any 1031 fou abolit oficialment, donant lloc a l'aparició de diversos petits regnes denominats Regnes de Taifes.

Valis de Mallorca baix l'emirat i el Califat de Còrdova (902-1012)[modifica | modifica el codi]

Mayūrqa en la Taifa de Dāniyya[modifica | modifica el codi]

Article principal: Emirat de Dàniyya
Taifa de Dénia, 1015-1076

L'any 1015 de l'era cristiana, les Balears havien estat conquerides per Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq "Mugāhid" i incorporades als seus dominis de la Taifa de Dāniyya. Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq "Mugāhid" convertí Mayūrqa en la base d'operacions marítimes des d'on llençà diverses ràtzies de saqueig sobre el litoral cristià.

Va ser succeït pel seu fill 'Alī ibn Mugāhid Iqbāl al-Dawla que l'any 1076 acabà sotmetent-se al rei de la Taifa de Saraqusta, Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir, de la dinastia iemenita dels Banu Hūd. Quan aquest es presentà davant Dāniyya amb un notable exèrcit, 'Alī ibn Mugāhid Iqbāl al-Dawla negocià sense batalla l'entrega i submissió dels territoris peninsulars de la Taifa de Dāniyya a la Taifa de Saraqusta. Arran d'aquests fets, el governador Mayūrqa, el valí 'Abd Allāh al-Murtadā ibn Aglab, actuà de manera independent fins que l'any 1087 es proclamà emir i convertí Mayūrqa en un Regne Taifa.

Valís de Mallorca sota l'emirat de Dénia (1016-87)[modifica | modifica el codi]

El Regne Taifa de Mayūrqa i la Croada Pisano-catalana[modifica | modifica el codi]

Taifa de Mallorca, 1087-1114

L'antic valí 'Abd Allāh al-Murtadā ibn Aglab de Mayūrqa, autoproclamat emir, convertí el Regne Taifa de Mayūrqa en el principal focus de pirateria de la mediterrània occidental. La República de Pisa, decidida a acabar amb la pirateria mayurqí, organitzà amb el suport de les tropes catalanes de Ramon Berenguer III una croada contra Al-Mayūrqa. Durant la croada es conquerí Eivissa i es saquejà Madīna Mayūrqa, que quedà devastada i en ruïnes. Però les notícies de l'arribada de tropes almoràvits procedents de la península forçà l'evacuació i abandonament de l'illa per part de les tropes croades, no sense abans alliberar-ne els captius cristians.

És segurament en aquests moments, en coherència al que passà a la resta d'al-Àndalus arran de l'ocupació Almoràvit, que el grup mossàrab fugí, acompanyant les tropes assaltants, desaparaguent o quedant reduït a la mínima expressió a Mallorca.

Emirs independents de Mallorca (1087-1115)[modifica | modifica el codi]

Mayūrqa en l'Imperi Almoràvit[modifica | modifica el codi]

Després de la caiguda de Toledo a mans d'Alfons VII de Castella, els diferents reietons andalusins reclamaren l'ajut de la secta integrista dels almoràvits formada bàsicament per amazics. Aquests desembarcaren a la península i no tan sols derrotaren a Alfons VII de Castella a la Batalla de Sagrajas sinó que conqueriren progressivament tots els regnes taifes d'Al-Andalus que foren sotmesos al seu domini. El 1115, poc després de l'evacuació de les tropes croades, les tropes sarraïnes reconqueriren les Balears, que foren incorporades a l'Imperi almoràvit.

Segona Taifa de Mayūrqa i els Banū Ġāniya[modifica | modifica el codi]

Paral·lelament, una nova secta integrista, els almohades, s'havia alçat com a nova potència hegemònica al nord d'Àfrica i havia conquerit Al-Andalus, de manera que Mayūrqa quedà com un dels darrers reductes almoràvits. A partir d'aleshores, les Illes Balears restaren sota el domini independent de la dinastia almoràvit amazic dels Banū Ġāniya, que es proclamaren emirs i constituïren la segona Taifa de Mayūrqa. El govern dels Banū Ġāniya es caracteritzà novament per la pràctica de la pirateria contra les naus cristianes malgrat els tractats firmats amb la República de Pisa i la República de Gènova.

Valís i emirs almoràvids de Mallorca (1116-1203)[modifica | modifica el codi]

Mayūrqa en l'Imperi Almohade[modifica | modifica el codi]

El 1203 les tropes almohades es llençaren a la conquesta de Mayūrqa governada per 'Abd Allāh ibn Ishāq ibn Ġānīya per tal de debilitar la resistència almoràvit a Ifriqīyya. A partir d'aleshores les Balears restaren incorporades al Califat almohade i serà governada per diferents valís nomenats des de la capital dels almohades, Marràqueix, el primer dels quals fou 'Abd Allāh ibn Tā'Allāh al-Kumī.

La guerra civil almohade i la semi-independència de Mayūrqa[modifica | modifica el codi]

Però la derrota almohade a la batalla de Las Navas de Tolosa l'any 1212 a mans dels regnes cristians provocà la debilitat interna del califat i la posada en qüestió del règim integrista almohade. Se succeïren vuit califes, l'aparició de noves dinasties al Magrib, i finalment l'aparició de les terceres taifes. En aquest context de debilitat política, el valí de l'illa, Abū Yahyà Muhammad ibn 'Alī ibn Abī 'Imrān al-Tinmalālī, actuarà de manera semi-independent respecte del califa almohade Abū al-`lā Idrīs al-Mā'mūn ben al-Manṣūr.

Valis almohades de Mallorca (1203-1229)[modifica | modifica el codi]

La conquesta catalana de les Balears[modifica | modifica el codi]

Article principal: Conquesta de Mallorca

Les Corts a Barcelona, el 23 de desembre de 1228 a proposta de Jaume I, aproven la conquesta de Mallorca. comprometent-se a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. L'any següent, el 5 de setembre l'estol català surt de Salou, Cambrils i Tarragona desembarcant dia 11 a Santa Ponça. El 31 de desembre es conquereix Madina Mayurqa. Restaren distints focus de resistència a les serres de Tramuntana i Artà que són sufocats definitivament el 1232.

Pel que fa a Menorca, el 1231, mitjançant l'argucia d'encendre grans focs, per tal de simular un gran exèrcit a Capdepera, lloc ben visible des de Menorca, Jaume I oferí a l'Almoxerif de Menorca un pacte de submissió tributària que fou acceptat (Tractat de Capdepera).

Finalment, la conquesta d'Eivissa i Formentera es produí el 8 d'agost de 1235, després d'un pacte d'infeudació pel qual Jaume I, pel qual autoritzava a Guillem de Montgrí, Bernat de Santa Eugènia, Pere de Portugal i Nunó Sanç la conquesta de les Pitiuses.

El reducte de Manurqa[modifica | modifica el codi]

Article principal: Conquesta de Menorca

Manurqa esdevingué el darrer reducte musulmà de les Balears; en els primers anys es mantengueren les estructures de poder heretades del període almohade, però el 1234 Abu Uthman Said Ibn Hakam al Qurashi mitjançant un cop de força assumeix el poder i reestructurà l'illa a partir del seu govern personal, articulant un sistema estatal burocràtic i militar, també encunyà moneda i atragué a la seva cort als més importants intel·lectuals musulmans; fou succeït pel seu fill, Abu Umar ibn Said' durant el govern del qual es produí la Conquesta de Menorca 1287 a mans d’Alfons el Franc.

Cadí i rais de Manurqa (1229-1287)[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

«Bosquejo histórico de la dominación islamita en las Islas Baleares», por D. Álvaro Campaner Francisco Codera y Zaidín