Ilvaïta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de mineralIlvaïta
Ilvaite-Quartz-233498.jpg
Fórmula química CaFe3+Fe2+
2
(Si2O7)O(OH)
Epònim Illa d'Elba i lloc de descobriment
Localitat tipus Torre di Rio - Santa Filomena area (Monte della Torre), Rio Marina, illa d'Elba, Província de Liorna, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria silicats > sorosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 9.BE.07
Nickel-Strunz 9a ed. 9.BE.07
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/C.10
Dana 56.2.3.3
Heys 14.22.7
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 8,800Å; b = 13,019Å; c = 5,852Å;
Simetria mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidalnegr
Grup espacial P2₁
Color negre-ferro, negre grisenc obscur
Exfoliació distingible/bona - distingible en {001}, {010}
Fractura irregular, desigual
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor submetàl·lica
Color de la ratlla negre, tendint a verd o marró
Diafanitat opaca
Densitat 3,99 a 4,05 g/cm3 (mesurada); 4,064 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,727 nβ = 1,870 nγ = 1,883
Birefringència δ = 0,156
Pleocroisme fort
Angle 2V mesurat: 20° to 30°, calculat: 30°
Dispersió òptica forta r<v
Impureses comunes Mg, Mn
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i publicat abans de 1959
Any d'aprovació 1811
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La ilvaïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la lawsonita. El seu nom prové de Ilva, el nom antic de l'illa d'Elba, on s'hi troba la seva localitat tipus.[1]

Característiques[modifica]

La ilvaïta és un sorosilicat de fórmula química CaFe3+Fe2+
2
(Si2O7)O(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls són prismàtics, estriats al llarg de {001}, de fins a 25 cm; també poden ser columnars, radiants o massius compactes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5 a 6. És n'anàleg mineral amb ferro de la manganilvaïta.[1] N'existeixen polimorfs monoclínics i ortoròmbics.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ilvaïta pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonosovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments[modifica]

La ilvaïta es forma en contacte amb roques metasomàtiques i dipòsits de ferro; també apareix en pedres calcàries metamorfosades i dolomies amb altres minerals calco-silicats.[2] Va ser descoberta l'any 1811 a l'àrea de Torre di Rio - Santa Filomena a l'illa d'Elba (Província de Liorna, Itàlia).[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: quars, magnetita, hedenbergita, esfalerita i fluorita.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilvaïta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ilvaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ilvaite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 29 novembre 2017].