Immaculée Ilibagiza
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1972 (51/52 anys) Ruanda |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Nacional de Ruanda |
| Activitat | |
| Ocupació | oradora motivacional, escriptora |
| Lloc web | immaculee.com |
 | |
Immaculée Ilibagiza (1972) és una enginyera, conferenciant i escriptora ruandesa.[1]
Filla de pares tutsis mestres i fervents catòlics. Va estudiar enginyeria electrònica a la Universitat Nacional de Ruanda i a la Universitat de Saint John (Nova York).[2] Va ser supervivent del Genocidi de Rwanda en 1994, quan tenia 22 anys. Per salvar-se va romandre en el bany 91 dies amagada, en un espai estret i fosc, en la casa del pastor hutu Siméon Nzabahimana.[3] Immaculée va perdre als seus pares i germans: Damascene i Vianney, després de la Guerra Civil ruandesa també als seus amics, els seus companys d'universitat, la seva casa, els seus records d'infància. Només va sobreviure el seu germà Aimable. Va treballar 4 anys per a l'ONU en un camp de refugiats.[4]
En 2006, Peter Le Donne i Steve Kalaferun foren nominats als Oscars en la categoria millor curtmetratge documental per Le Journal d'Immaculée (en anglès The Diary of Immaculee).[5]
És ciutadana nord-americana des de 2013, resideix a Long Island, Estats Units. Va contreure matrimoni amb Bryan Black, és mare de dos fills Nikeisha i Bryan.[6]
En 2007 va rebre el Premi Mahatma Gandhi per la Pau i la Reconciliació.
Obres[modifica]
- Immaculée Ilibagiza & Steeve Erwin. Miraculée., une découverte de Dieu au cœur du génocide rwandais. 1. París: J'ai lu, 2006, p. 345 (Aventure secrète). ISBN 978-2-290-00048-9..[7]
- Immaculée Ilibagiza & Steeve Erwin. Notre Dame de Kibeho. Du cœur de l'Afrique, Marie s'adresse au monde entier. 1. Varennes (Québec): Escalquens, avril 2010, p. 258. ISBN 978-2-89667-005-5.[8]
- Immaculée Ilibagiza. De l'horreur au pardon. 1. Perpinyà: Artège, 2010, p. 220. ISBN 978-2-916053-86-8.[9]
- Immaculée Ilibagiza. A Visit from Heaven, novembre 2010.
- Immaculée Ilibagiza & Steeve Erwin. The Boy Who Met Jesus: Segatashya Emmanuel of Kibeho, novembre 2012.
- Immaculée Ilibagiza & Steve Erwin. The Rosary: The Prayer That Saved My Life, août 2014.
Referències[modifica]
- ↑ www.architectsofpeace.org. «Les architectes de la paix : biographie d'Immaculée Ilibagiza». Arxivat de l'original el 2018-08-12. [Consulta: 20 agost 2018].
- ↑ «Left To Tell».
- ↑ Laurie Nadel. «Une survivante du génocide au Rwanda rappelle l'horreur», 16 avril 2006.
- ↑ La ruandesa que sobrevivió para contarlo a eltiempo.com
- ↑ «Le Journal d'Immaculée».
- ↑ Estadão. «"Ruanda ainda vai ser um paraíso"», 07-06-2008. [Consulta: 26 agost 2016].
- ↑ Notice bibliographique - Bnf catalogue général.
- ↑ Notice bibliographique - Bnf catalogue général.
- ↑ Notice bibliographique - Bnf catalogue général.