Immaculada Concepció (Tiepolo)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaImmaculada Concepció

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
Part depaintings by Giovanni Battista Tiepolo for San Pascual Baylon, Aranjuez (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CreadorGiovanni Battista Tiepolo Modifica el valor a Wikidata
Creació1767 ↔ 1769
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida281 (alçària) × 279 (alçària) × 155 (amplada) × 152 (amplada) cm
Col·leccióMuseu del Prado (Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariP000363 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

Immaculada Concepció és una pintura del pintor italià Giovanni Battista Tiepolo (1696-1770). Era un dels set retaules encarregats el 1767 pel rei Carles III d'Espanya pel convent de San Pascual a Aranjuez, llavors en construcció.

La pintura va ser encarregada el 1767, quan la Immaculada Concepció era ja un tema comú dins de l'art. La festa de la Immaculada Concepció (el 8 de desembre) habia estat restaurada a l'any litúrgic el 1708, tot i que la seva teologia no es definiria definitivament com a dogma fins a la declaració del Papa Pius IX el 1854.[1] La pintura representa la Immaculada Concepció, una tradició de l'Església catòlica que declara que Maria, mare de Jesús va ser concebuda sense pecat original.[2] Descriu la Maria, envoltada per àngels i coronada amb el cercle d'estrelles. És mostra trepitjant una serp, representant la seva victòria sobre el diable. Els lliris i la rosa són referències a hortus conclusus ("jardí tancat") i simbolitzen l'amor, virginitat i puresa de Maria. La pintura està en el Museu del Prado, Madrid.[3][4][5]

Els retaules de Tiepolo van ser transferits al contigu convent aviat just després de ser instal·lats en l'església. Van ser reemplaçats per un conjunt de temàtica idèntica fet per Anton Raphael Mengs, el neoclassicisme del qual era més del gust de Carles III. El 1827, la pintura va ser transferida al Museu del Prado.[5]

Descripció[modifica]

L'imponent estil barroc de la pintura pretén provocar emocions. Es va acabar entre el 1767 i el 1768. La representació de la Mare de Déu es fa segons la iconografia cristiana tradicional i representa la seva Immaculada Concepció, lliure de pecat original. Entre els elements iconogràfics estàndard s’inclouen el colom a sobre d'ella, les estrelles al voltant del cap, la seva posició a la mitja lluna amb una serp aixafada sota els peus, les mans unides en oració i l'obelisc a la dreta.[6][7][4][8][4][9] La iconografia addicional inclou núvols, querubins, lliris i una rosa rosa, flors que sovint s’associen a Maria. El colom sobre el seu cap simbolitza l'Esperit Sant, mentre que la rosa i els lliris són els seus símbols consuetudinaris, els lliris representen la seva puresa, mentre que la rosa és el símbol de Maria, la reina del cel i de la terra.[10][11][12][13] La seva faixa hauria de ser el cordó de Sant Francesc .[7]

El globus que simbolitza tot el món, la mitja lluna i la corona estelada sobre el seu cap són símbols tradicionals de la "dona vestida de sol" (Virgo in Sole) descrita a la dona de l'Apocalipsi 12:1-2. La mateixa lluna creixent és un antic símbol de castedat que deriva de la deessa romana Diana. De la mateixa manera que la lluna deriva la seva llum del sol, també la gràcia especial de Maria deriva dels mèrits de Crist, el seu Fill. L'obelisc, a la seva dreta, també brilla a la llum del sol i fa referència als símbols tradicionals de la Immaculada Concepció associats a la Torre de David i la Torre d'Ivori, evocant la inexpugnabilitat, la virginitat i la puresa.[3] Es reprodueix a Maria trepitjant una serp amb una poma a la boca, representant la serp en el Jardí de l'Edèn i el Pecat Original. Sota els seus peus, es veu una branca de palma i un mirall. La branca de palma significa la victòria i l'exaltació de Maria, el mirall la seva puresa.

Originària d'Espanya amb Francisco Pacheco, la popularitat d'aquesta representació particular de La Puríssima Concepció es va estendre per tota Europa.[14] Tiepolo va pintar una versió més primerenca de la Immaculada Concepció el 1734 per l'església Franciscana de Santa Maria d'Araceli, Vicenza. Aquella versió va descriure la Mare de Déu com una noia jove bonica de la manera ja establerta per Guido Reni i Bartolomé Esteban Murillo, seguint Pacheco. La pintura està al Museu cívic de Vicenza al Palazzo Chiericati.[4][15] En aquesta versió la representació de Maria és bastant més majestuosa i solemne d'acord amb la tradició alcantarina d'austeritat.

Tiepolo va pintar un conjunt de cinc modelli per als seus retaules. Aquests són tots al Courtauld Institute of Art de Londres i es consideren una de les seves millors obres. El model de la Immaculada Concepció difereix de la versió final en diversos aspectes. A la versió final, la figura de Maria ocupa més espai i no té l'àngel que l'acompanya a l'esquerra. Es creu que aquest àngel és una representació de l'arcàngel Miquel, l'assassinat de Lucifer prefigurava el paper de Maria com a instrument de salvació. L'àngel és present en un esbós d'oli realitzat al mateix temps, ara a la National Gallery of Ireland, considerat iconogràficament el més complex de les representacions de la Immaculada Concepció de Tiepolo. Fixeu-vos en que significa la Santíssima Trinitat.[4][8][16]

Entre les obres més populars de Tiepolo hi ha temes mitològics i religiosos que transmeten una atmosfera de grandesa i bellesa.[17]

Procedència[modifica]

  • Església de S. Pascual Baylon, Aranjuez (1770–1775)
  • Convent de S. Pascual Baylon, Aranjuez (1775–1827)
  • Museu del Prado, Madrid (des de 1827)[4]

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Keith Christiansen. Giambattista Tiepolo, 1696-1770. Metropolitan Museum of Art, 1996, p. 246. ISBN 9780870998126. 
  2. «Immaculate Conception». BBC.
  3. 3,0 3,1 «The Immaculate Conception». Museu del Prado.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Christiansen, Keith, ed. Giambattista Tiepolo, 1696–1770. Exhibition catalogue - No. 40b pp. 242-7. New York: Metropolitan Museum of Art, 1996.
  5. 5,0 5,1 Seydl, Jon L. [Giambattista Tiepolo: Fifteen Oil Sketches, p. 58, a Google Books Giambattista Tiepolo: Fifteen Oil Sketches]. Getty Trust Publications: J. Paul Getty Museum, 2005, p. 58–63. ISBN 978-0892368129. 
  6. Corson, Dorothy. «The Serpent and Crescent Moon at Mary's Feet». Notre Dame University. [Consulta: 13 gener 2016].
  7. 7,0 7,1 Clayton, David. «Tiepolo's Immaculate Conception». New Liturgical Movement. [Consulta: 13 gener 2016].
  8. 8,0 8,1 «Allegory of the Immaculate Conception». National Gallery of Ireland.[Enllaç no actiu]
  9. «Immaculate Conception». Courtauld Institute of Art. Arxivat de l'original el 2020-03-22. [Consulta: 20 desembre 2020].
  10. Koehler, S.M., Rev. Theodore A., "The Christian Symbolism of the Rose" Arxivat 3 March 2016[Date mismatch] a Wayback Machine.,
  11. «Madonna, Religious». www.encyclopedia.com, 2004. [Consulta: 13 gener 2016].
  12. Divine Mirrors: The Virgin Mary in the Visual Arts by Melissa R. Katz and Robert A. Orsi 2001 ISBN 0-19-514557-7 page 98
  13. Koehler, Theodore. «The Christian Symbolism of the Rose». University of Dayton. Arxivat de l'original el 3 març 2016. [Consulta: 13 gener 2016].
  14. Our Lady in Art by Katherine Lee Rawlings Jenner 2009 ISBN 1-103-32689-9 pages 3-9
  15. «Immaculate Conception». Musei Civici Vicenza.
  16. «A complex allegorical work by Tiepolo». Storyscope.[Enllaç no actiu]
  17. Christiansen, Keith. «Giovanni Battista Tiepolo». Metropolitan Museum of Art.

Bibliografia[modifica]

  • D'Ancona, Mirella Levi. Garden of the Renaissance: Botanical Symbolism in Italian Painting. Firenze: Casa Editrice Leo S.Olschki, 1977. ISBN 9788822217899. 
  • D'Ancona, Mirella Levi. The iconography of the Immaculate Conception in the Middle Ages and early Renaissance. College Art Association of America, 1957.