Immanuel Faisst

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaImmanuel Faisst

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Immanuel Faißt Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Immanuel Gottlob Friedrich Faißt Modifica el valor a Wikidata
13 octubre 1823 Modifica el valor a Wikidata
Esslingen am Neckar Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juny 1894 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Stuttgart Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPragfriedhof Stuttgart Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, musicòleg, professor d'universitat, director de cor, organista, compositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsFelix Mendelssohn, Carl August Haupt i Siegfried Wilhelm Dehn Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJohn Carlovitz Ames i Carl Armbrust Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: b05f0d36-e4ec-49f0-a148-868116abc46b IMSLP: Category:Faisst,_Immanuel Modifica el valor a Wikidata

Immanuel Gottlob Friedrich Faißt (Esslingen am Neckar, 13 de setembre de 1823 - Stuttgart 1894) fou un organista i compositor alemany.

Primer estudià teologia, però després es dedicà completament a la música, seguint els consells de Mendelssohn, al qual havia sotmès algunes de llurs composicions, i malgrat estudiar sense professors, feu tals progressos que ja el 1846 cridà l'atenció en uns concerts d'orgue que donà a Berlín.

El mateix any s'establí a Stuttgart, on el 1847 fundà la Societat de música clàssica religiosa, el 1849 la Unió de cantors suabis i el 1859 el Conservatori, de la qual direcció s'encarregà, fent d'aquell centre una de les institucions musicals més important d'Alemanya, i d'on surtiren grans músics com Wilhelm Maria Putchler.[1] També fou organista de la Stiftskirche d'aquesta capital i la Universitat de Tubinga li'n concedí el títol de doctor honoris causa.

Entre llurs composicions destaquen diverses obres per a orgue, una doble fuga i alguns exercicis per a piano, lieder, cors, motets, cantates, etc. Se li deuen, a més, un curs d'harmonia, una Elementar und Chorgesangschule i Beiträge zur Geschichte der Klaviersonate. Finalment, junt amb Sigmund Lebert i Hans von Bülow, publicà la famosa edició Cotta dels clàssics del piano.

Bibliografia[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 48, pàg. 43 (ISBN 84-239-4548-0)