Montesa Impala

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Impalada)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
2010 Moto cycle.pngImpala
Montesa Impala 175 de 1963
Dades identificatives
Classe Turisme
Fabricant Montesa
Producció 1962-1989
Predecessora Brío
Relacionades Cappra, Cota
Configuració
Motor Monocilíndric 2T refrigerat per aire
Transmissió Per cadena
Suspensió Forquilla convencional (dv) i doble amortidor telescòpic (dr)
Frens Tambor (dv i dr)
Modifica dades a Wikidata

La Montesa Impala fou un model de motocicleta de turisme fabricat per Montesa en dues etapes: la primera, de 1962 a 1971 i la segona, amb el nom d'Impala 2, de 1982 a 1989.[1] Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions gairebé sempre en dues cilindrades (175 i 250 cc, a banda d'una versió de 125 cc de la Impala 2), i fins i tot algunes d'adaptades per a motocròs, enduro i trial. Totes compartien, però, les mateixes característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i telescòpics darrere.

Durant la seva època daurada, la dècada de 1960, la Impala representà un dels majors èxits comercials de Montesa, arribant a gaudir d'una forta implantació. Els seus punts forts eren una gran fiabilitat tècnica i una estètica impecable, factor aquest que l'any del seu llançament li valgué el premi Delta d'Or de disseny industrial,[2] atorgat per l'ADI-FAD. A banda, oferia altres avantatges que la feien especialment apta per a la ciutat, entre els quals la seva lleugeresa i baix consum.[3]

Lluny de passar de moda, la Montesa Impala ha esdevingut un objecte de culte i és una de les motocicletes clàssiques catalanes més preuades pels afeccionats (n'hi ha que estan disposats a pagar fins a 9.000 euros per a aconseguir-ne una). Actualment n'hi ha encara unes 2.500 en circulació,[3] la gran majoria als Països Catalans -principalment a Barcelona, però també a Girona, Lleida, Mallorca i el País Valencià-, i algunes a Galícia i a Madrid. Al voltant d'aquest model s'ha creat tota una xarxa de tallers especialitzats, restauradors i associacions d'usuaris (el Moto Club Impala, per exemple, compta amb gairebé 200 socis). Una demanda semblant n'ha disparat també els robatoris, fins al punt que l'estiu de 2009, a Barcelona se'n robaren 56.[3][4]

Història[modifica | modifica el codi]

El creador de la Impala fou Leopoldo Milà, qui el 1958 havia estat promogut a director del departament tècnic de Montesa després que Francesc Xavier Bultó i la majoria de l'equip directiu tècnic haguessin abandonat l'empresa per desavinences amb Pere Permanyer. Milà decidí aleshores tirar endavant un projecte que venia covant feia temps: un disseny innovador de moto de 2 temps i 175 cc que havia de ser còmoda, robusta i fiable.[5] Fou un dels projectes més ambiciosos de Montesa i coincidí en el temps amb el trasllat de la fàbrica des del Poblenou a Esplugues de Llobregat, provocat pel creixement de l'empresa, que fou enllestit cap a 1962.[6]

Gestació[modifica | modifica el codi]

La Perla, un dels 3 models de pre-sèrie que participaren a l'Operació Impala el 1962

Un cop ja com a dissenyador en cap, Milà deixà de banda el projecte de motor "mono-block" en què estava treballant aleshores i va començar a definir una nova moto basant-se en les seves pròpies idees i filosofia. L'objectiu era construir-ne una d'econòmica i que gastés poca benzina però que fos capaç de superar els 100 km/h. Per a aconseguir-ho, considerava bàsics tres principis: que no tingués vareta d'embragatge, que la transmissió no fos per cadena primària ans per pinyons, i que el canvi fos al mateix bloc que la resta del motor, amb un mateix càrter.[7]

Per a dissenyar-ne el motor partí de zero, obtenint-ne finalment un de força diferenciat estèticament dels anteriors de la marca.[8] El cilindre estava fabricat amb alumini injectat, el primer fabricat a Catalunya amb aquest sistema. El canvi també es va dissenyar completament nou, amb totes les peces arrodonides, sense esquadres. La tracció era per agulles, i l'eix no tenia punt de ruptura.[7] El tub d'escapament (responsable del so tan peculiar de la Impala), fou dissenyat per un alemany anomenat Göerg, fabricant de llanxes de velocitat, qui en aquells moments col·laborava amb l'empresa.

Pel que fa a la forma del dipòsit, tret també distintiu de la Impala, vingué determinada per aspectes econòmics, ja que aquella forma n'abaratia el procés de fabricació.[7]

L'Operació Impala[modifica | modifica el codi]

Article principal: Operació Impala

A finals de 1961, mentre la futura Impala encara estava en fase de disseny, a Oriol Regàs se li acudí d'organitzar una travessia per l'Àfrica com a plataforma publicitària, per a demostrar-ne la qualitat. La iniciativa s'anomenà "Operació Impala" i comptà amb el patrocini de Montesa i de la marca de lubricants Wynn's, essent-ne els protagonistes cinc aventurers catalans: el mateix Regàs, tres experts pilots de ral·lis i curses motociclistes (Juan "Tei" Elizalde, Rafa Marsans i Enric Vernis[9]) i l'escriptor Manuel Maristany, qui tot i no tenir experiència en el món del motor hi anava com a fotògraf i cronista. A bord de tres motocicletes de pre-sèrie de la futura Impala i amb un Land Rover com a vehicle de suport, tots cinc recorregueren en 100 dies (del 15 de gener al 16 d'abril de 1962), 20.000 km entre Ciutat del Cap i Tunis.[8][10]

Havent superat aquesta dura prova, la fiabilitat del nou model quedava ben palesa. De passada, l'operació inspirà Montesa a l'hora de batejar el nou model, que fou presentat al públic amb aquest cèlebre nom: "Impala".

Llançament[modifica | modifica el codi]

Finalment, la Montesa Impala va ser presentada en societat a les 18.30 hores del 30 de maig de 1962,[11] posant-se finalment a la venda el mes de juny. Aquell mateix mes es publicà el primer reportatge sobre la nova moto al número 20 de la revista Grand Prix (editada per Piti Millet i Oriol Regàs).[12]

Des del moment de la seva comercialització, el nou model de Montesa esdevingué un èxit de vendes i només el primer any ja se'n vengueren més d'11.000 unitats. Aquell any, 1962, la Impala obtingué el premi Delta d'Or al millor disseny industrial.[13] Els arguments que la'n feren mereixedora foren, segons el jurat, «la seva bellesa estètica, el racional ús dels materials i la seva aconseguida solució utilitària», virtuts que la convertien en «el vehicle de millor disseny i concepció».[14]

Èxits esportius[modifica | modifica el codi]

Josep Maria Busquets amb la Montesa Impala 250 camí de la victòria a les 24 Hores de Montjuïc de 1966
Jordi Fornas amb la Montesa Impala 250 "Blitz" i l'IHRO Trophy que guanyà el 1992.

Esportivament, la Impala aconseguí també molts èxits. Al seu palmarès hi ha molts ral·lis de carretera i, pel que fa a les versions de motocròs, força victòries també en aquesta disciplina. Però el seu èxit més destacat fou sens dubte la victòria absoluta en dues edicions de les 24 Hores de Montjuïc: El 1963, els germans Enric i Jordi Sirera ho aconseguiren a bord d'una Impala Sport 250cc, superant de passada el rècord de la prova en completar 620 voltes al circuit, recorrent un total de 2.353,251 km amb una velocitat mitjana de 98,052 Km/h.[15] El 1966, els guanyadors foren Josep Maria Busquets i l'italià Francesco Villa, els quals superaren la barrera dels 100 km/h de mitjana i establiren el rècord en 102,047 Km/h.

La Montesa Impala ha experimentat una revifalla esportiva d'ençà de les dècades de 1980 i 1990, quan tornà a ser molt present en les curses de motos antigues, anomenades "clàssiques". Un dels pilots més reeixits d'aquesta nova era ha estat Jordi Fornas, actualment un conegut polític, qui amb una Impala 250 Sport transformada ha aconseguit nombrosos èxits internacionals, arribant a guanyar l'IHRO Trophy la temporada de 1992.[16]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

  • Curses destacades guanyades amb Montesa Impala:[17]
Data Campionat Guanyador
23 Set. 1962 IX Trofeu Internacional Canes-Ginebra-Canes Absolut: Josep Esteve
Per equips: Esteve - Anet - Marsans
4 Nov. 1962 XI Volta al Vallès Motocicletes: Artur Roures
17 Març 1963 XI Ral·li Costa Brava Motocicletes: Oriol Regàs
6 i 7 Jul. 1963 IX 24 Hores de Montjuïc Absoluts: Enric i Jordi Sirera
9 i 10 Jul. 1966 XII 24 Hores de Montjuïc Absoluts: Josep Maria Busquets i Francesco Villa
  • Campionats estatals guanyats amb Montesa Impala:[17]
Data Cursa Campió
1962 Campionat d'Espanya de motocròs 250cc Pere Pi
1963 Campionat d'Espanya de velocitat 175cc Jordi Sirera
Campionat d'Espanya de velocitat 250cc Josep Maria Busquets
1964 Campionat d'Espanya de resistència 250cc Carles Rocamora - Josep Antoni Carné
1965 Campionat d'Espanya de motocròs 250cc Pere Pi
1966 Campionat d'Espanya de motocròs 250cc Pere Pi[nota 1]
Total 6
  1. El 1966 es començà a produir el model LA Cross 66.

Impala 2 i final[modifica | modifica el codi]

La Impala 2 de 1982

El 1971, la Impala es deixà de fabricar (tret de dues versions, la Kenya i la Comando 70, que es fabricaren fins al 1972) i Montesa s'orientà cap a la moto de fora d'asfalt, en una època en què aquest mercat tingué un creixement espectacular.[18] Deu anys després, el 1981,[1] Leopoldo Milà es comprà una vella Impala per 15.000 pts amb la intenció de reconstruir-la per a ús personal. Aleshores trobà per la fàbrica un motor original completament nou i algunes peces que li mancaven, obtenint com a resultat una Impala nova. Tot seguit, convencé a la direcció de l'empresa que era encara una moto vàlida, en un moment en què la febre de la moto de muntanya ja anava de baixa i la crisi dels 80 feia tornar a models econòmics. Naixia així la Impala 2, amb molt poques modificacions respecte al model original.

Les primeres unitats es començaren a produir el 1982[1] i el model es presentà oficialment el 1983,[19] obtenint també una bona acceptació pel seu preu econòmic (tot i que l'estètica i les motos havien canviat molt en els darrers vint anys).[18] Aviat, però, Montesa entrà en crisi i aquell mateix 1983 començà una col·laboració amb la japonesa Honda (basant-se a produir la seva MBX 75 a les instal·lacions d'Esplugues per compte d'Honda), produint-se l'absorció definitiva per part de la marca japonesa el 1986.[1]

El 1989, Honda deixà de fabricar la Impala 2 definitivament perquè considerava que les vendes no en justificaven la producció en sèrie, de manera que les darreres unitats es varen fabricar al juny d'aquell any.[1] De fet, en l'actualitat, Montesa en fabrica només algunes peces i de la resta se n'encarreguen persones que abans treballaven en la indústria auxiliar per a aquesta marca.[3]

Actualitat[modifica | modifica el codi]

La Impala ha esdevingut un dels símbols de la Barcelona moderna, essent una moto de barri més que no pas de ciutat: a l'Eixample i la part alta de Barcelona és on se n'hi concentra el major nombre. Un factor que n'explica la supervivència és el fet que ha estat una moto que ha passat de pares a fills durant tres generacions, sobretot entre famílies barcelonines de cert nivell que la prengueren com a símbol de distinció familiar.

Hi ha altres detalls que fan que la Impala s'associï sobretot amb Barcelona: l'anunci de la cervesa Damm del 2008, en què aquestes motos donaven la benvinguda a Thierry Henry al F.C Barcelona, o el serial de TV3 Poblenou, en què un dels protagonistes, en David, invertia el seu temps lliure a restaurar la Impala que el seu pare havia abandonat. A la sitcom 39+1, estrenada a TV3 el 2014, en Manel Vallvé (interpretat per Julio Manrique) és un periodista d'èxit que es desplaça arreu de la ciutat amb la seva Impala Sport.

Impalada[modifica | modifica el codi]

Un dels esdeveniments més coneguts relacionats amb la Impala és la "Impalada", aplec anual d'usuaris d'aquest model, que s'estrenà el 1980 amb una cinquantena de participants. Des d'aleshores, la Impalada s'ha convocat tradicionalment a Barcelona cap al mes de juny, organitzada per la Penya Motorista Barcelona i en "Kiku" Romeu.[20] Quan la Impala 2 es posà a la venda se superaren els 300 inscrits,[18] i habitualment s'hi apleguen un centenar i mig llarg de motos que participen en una sortida d'uns 200 km per carretera.[21] L'èxit d'aquesta trobada ha donat lloc a una de semblant que es fa a Múrcia. També ha estat l'origen de la Montesada, reunió de simpatitzants de la marca que se celebra anualment a Tona (Osona).

Modelisme[modifica | modifica el codi]

Maqueta d'una Impala Turismo 175 de 1962

Essent com és una icona important, la Impala ha generat també molta demanda dins el sector del modelisme, havent-n'hi una gran quantitat de reproduccions a escala i maquetes disponibles. Les més conegudes són aquestes:[22]

  • Miniatura a escala 1:24 apareguda amb el número 1 de la col·lecció "Grandes motos clásicas de colección", d'Ediciones Altaya, dedicat a aquesta moto. Aparegué el 2004 i el primer fascicle amb la maqueta inclosa costava 2 euros en fase promocional.
  • Maqueta a escala 1:15 obra de Manel Olivé Sans (1924-1995), mestre en la construcció de vehicles a escala, feta per encàrrec de Pere Permanyer.
  • Maqueta d'una Impala 175 Sport comercialitzada per Ediciones Altaya & Planeta DeAgostini al preu de 800 euros.[23] És una maqueta de qualitat fabricada en una sèrie limitada a 1.000 unitats, basada en la maqueta del prestigiós maquetista Pere Tarragó:[24][25]
  • El 2010, durant la 27a edició de la Fira Auto Retro de Barcelona es presentà la primera maqueta de Pere Tarragó construïda en sèrie: la Montesa Impala 175 Sport 2a sèrie de 1965, reproduïda a escala 1:5 en edició limitada i numerada, amb el segell personal de l'autor en cada exemplar.[26]
  • El Museu de la Moto de Bassella ofereix la possibilitat d'encarregar maquetes de Montesa Impala a Pere Tarragó, també a escala 1:5, a 1.500 euros la unitat.[27]
  • El desembre de 2014, Altaya Limited Edition presentà una maqueta a escala 1:5 de la Impala 75 Sport, produïda en una sèrie de 1.500 unitats, amb tota mena de detalls realistes com ara suspensió posterior operativa, llums anterior i posterior i comandaments accionables.

Característiques[modifica | modifica el codi]

El característic selló de la Impala

A l'hora de crear la Impala, Milà hi aplicà totes les seves idees sobre la moto ideal, des de la transmissió primària per engranatges fins al dipòsit pla per la part inferior.[28] Trets característics de la moto eren el seu dipòsit elevat i un singular seient en forma de guitarra, que es va anar conservant igual en totes les versions posteriors de la Impala. Quan li preguntaren a Milà sobre el perquè de mantenir-lo, va dir: «Durant aquests anys han canviat moltes coses, però que jo sàpiga, el cul de la gent segueix sent el mateix».[29]

Una de les principals preocupacions de Milà en concebre la Impala va ser que tingués una gran solidesa i un manteniment pràcticament nul. Va tenir molta cura amb la qualitat d'elements com el motor o l'embragatge, muntats sobre un robust bastidor que assegurava una estabilitat excepcional, a la qual s'afegeix la notable frenada dels frens de 180 mm de diàmetre. Milà va voler fer una moto "lògica" i per això la Impala és un conjunt molt equilibrat, en què és difícil destacar un element per sobre d'altres. El motor ofereix uns 10,5 CV en la versió bàsica, i el canvi de quatre marxes és suficient per aprofitar la potència en tota la gamma de revolucions. El conjunt fa una moto destacable per la seva suavitat i qualitat.[18]

Els principals arguments en favor seu eren el bon funcionament i la fiabilitat, les seves bones prestacions i fins i tot una sonoritat peculiar.[8] Era també un model molt versàtil, que s'adaptava perfectament a tota mena de modalitats esportives, com ara la velocitat, la resistència, els ral·lis i el motocròs. Tant és així, que la Impala (sobretot el seu motor) fou la base dels futurs models estrella de Montesa en les modalitats del motocròs (la Cappra) i el trial (la Cota 247, probablement el model més famós de Montesa i obra també de Milà).[18]

Versions[modifica | modifica el codi]

El prototipus Impala 3 de 2016

Històricament, totes les versions de la Impala es fabricaren en dues cilindrades: 175 cc i, d'ençà de 1964, 250 cc (més concretament, cubicaven 174,77[30] i 247,69 cc respectivament). A partir del llançament de la Impala 2, el 1982, se'n produí també una versió de 125 cc (cubicava 123,6 cc).

Per bé que fou en essència una moto de carretera i ciutat, de la Impala n'aparegueren també diverses versions de fora d'asfalt: La Impala Cross i la LA Cross 66 de motocròs (substituïdes a partir de 1967 per la cèlebre Cappra) i la Texas -també anomenada Scorpion- d'enduro. N'hi hagué fins i tot un prototipus de trial que fou la base pel posterior model Trial 250, amb el qual Pere Pi guanyà el primer Campionat d'Espanya de trial el 1968. Pel que fa a les versions de carretera, les inicials de turisme, més tranquil·les, donaren pas més tard a versions més potents i esportives anomenades Sport. N'aparegueren també versions econòmiques, comercialitzades amb el nom de Comando (nom heretat d'un altre model més antic de la marca) i Kenya.

El 2016 es va presentar un prototipus en fase de desenvolupament, anomenat Impala 3, fet a Barcelona sobre la base d'una Honda CB500F.[31]

Llista de versions produïdes[modifica | modifica el codi]

S'assenyalen amb fons beix les versions de fora d'asfalt.
Id. Model[32] Versió Cilindrada[33] Anys Núm. Sèrie[34] Unitats Modalitat Pintura dipòsit[35]
4M Impala Turismo 175 1962 - 1971 4M0001 17.970[a 1] Turisme Vermell
3M Impala Sport 175 175 1963 - 1971 3M0001 9.157 Turisme Vermell amb franja argentada
6M Impala Comando 175 175 1963 - 1970 6M0001 21.110 Turisme Vermell
13M Impala Cross 175 175 1963 13M0001 - 75 75 Motocròs Vermell amb franja argentada
Impala Cross 250 250 1964 - 1965 13M0076 1.075
- Impala Trial 250 1966 Prototipus[36] 0 Trial Vermell amb franja argentada
15M Impala Sport 250 250 1966 - 1969 15M0001 1.640 Turisme Vermell amb franja argentada
25M Impala Sport 250 USA 250 1966 - 1969 25M0001 700 Turisme Vermell amb franja argentada
8M Kenya Azul/Roja 175 1966 - 1972 8M0001 2.908 Turisme Blau/Vermell amb franja argentada
23M LA Cross 66 250 1966 - 1967 23M0001 1.333 Motocròs Groc/Vermell amb franja negra
12M Texas 175 175 1966 - 1971 12M0001 186 Enduro Groc amb franja negra
24M Texas Scorpion 250 250 1966 - 1971 24M0001 2.410 Enduro Groc amb franja negra
9M Impala Comando 70 175 1970 - 1972 9M0001 210 Turisme Vermell amb franja negra
4M2 Impala 2 125 1982 - 1989 4M20001 17.970[a 1] Turisme Vermell amb franja negra
175 17.970[a 1] Vermell amb franja argentada
Total d'unitats produïdes 58.774
  1. 1,0 1,1 1,2 El total de 17.970 unitats correspon al global dels models Impala Turismo i Impala 2 junts.

Turismo[modifica | modifica el codi]

El codi de model 4M identificava la Turismo 175. Fou la primera versió de la Impala i base de totes les posteriors realitzacions d'aquest model. Equipada amb un motor de 174,77 cc i 4 velocitats, oferia 10.5 CV i arribava als 100 km/h. Se'n conserva un exemplar al Museu de les Arts Decoratives, que forma part del DHUB,[37] i un altre al Museu de la Moto de Barcelona, entre d'altres.

Fitxa tècnica
Montesa Impala
Turismo 175[38]
Impala Turismo 175 de 1963
Model 4M
Núm. Sèrie 4M0001
Anys 1962 - 1971
Diàmetre x Carrera 60,9 x 60 mm
Compressió 8,5:1
CC 174,77
CV 10,5 a 5.500 rpm
Carburador Irz 22 mm
Canvi 4 velocitats
Velocitat màxima 100 km/h[39]
Suspensió davant Forquilla telehidràulica
Suspensió darrera Amortidors doble efecte
Pneumàtics 1962-64: 2,75 x 19 (dv i dr)
1965-71: 2,75 x 18 (dv i dr)
Frens Tambor 180 (dv i dr)
Pes en sec 95 kg[40]
Dipòsit Vermell

Sport 175[modifica | modifica el codi]

El codi de model 3M identificava la Sport 175, versió esportiva equipada amb manillar baix, fre anterior de doble lleva, canvi de relació tancada i motor de 18 CV.

Fitxa tècnica
Montesa Impala
Sport 175[41]
Impala Sport 175 de 1963
Model 3M
Núm. Sèrie 3M0001
Anys 1963 - 1971
Diàmetre x Carrera 60,9 x 60 mm
Compressió 12:1[42]
CC 174,77
CV 18 a 7.000 rpm
Carburador Irz/Amal 22/25 mm
Canvi 4 velocitats
Velocitat màxima 131 Km/h[43]
Suspensió davant Forquilla telehidràulica
Suspensió darrera Amortidors doble efecte
Pneumàtics 1963-64: 2,75 x 19 (dv i dr)
1965-71: 2,75 x 18 (dv i dr)
Frens Tambor 180 (dv i dr)
Dipòsit Vermell amb franja argentada

Comando[modifica | modifica el codi]

El codi de model 6M identificava la Comando 175, una versió econòmica de la Impala amb llandes de ferro i motor de 9 CV, producte d'un carburador de 18 mm adoptat amb la finalitat de reduir el consum de combustible. Cal dir que el nom de Comando era reaprofitat d'un altre model més antic, similar a la Brío, que Montesa havia comercialitat entre 1959 i 1961.

Fitxa tècnica
Montesa Impala[44]
Comando 175[45]
Una Impala "Comando" de 1963 a la Col·lecció Disseny Industrial del Museu del Disseny de Barcelona. L'estat de conservació no és òptim.
Model 6M
Núm. Sèrie 6M0001
Anys 1963 - 1970
Diàmetre x Carrera 60,9 x 60 mm
Compressió 8.5:1
CC 174,77
CV 9 a 5.500 rpm[46]
Carburador Amal/Irz 18 mm
Canvi 4 velocitats
Velocitat màxima 100 km/h
Suspensió davant Forquilla telehidràulica
Suspensió darrera Amortidors simple efecte
Pneumàtics 1963-64: 2,75 x 19 (dv i dr)
1965-70: 2,75 x 18 (dv i dr)
Frens Tambor 180 (dv i dr)
Dipòsit Vermell

Cross[modifica | modifica el codi]

Article principal: Montesa Impala Cross

El codi de model 13M identificava la Impala Cross, la primera versió de motocròs de la Impala. Fou la primera motocicleta d'aquesta modalitat que l'empresa produí en sèrie[47] i l'antecessora directa de la Cappra de 1967.

Sport 250[modifica | modifica el codi]

Els codis de model 15M i 25M identificaven la Sport 250. Fou la versió més elaborada de la gamma, amb motor de 27 CV i canvi de relació tancada. La variant Sport 250 USA es creà expressament per al mercat nord-americà, destacant-ne el color blau i l'alçada del manillar.

Fitxa tècnica
Montesa Impala
Sport 250[48] Sport 250 USA[49]
Impala Sport 250 de 1966
Model 15M 25M
Núm. Sèrie 15M0001 25M0001
Anys 1966 - 1969 1966 - 1969
Diàmetre x Carrera 72,55 x 60 mm 72,55 x 60 mm
Compressió 12:1 10,5:1
CC 247,69[50] 247,69
CV 18 a 7.000 rpm[51] 26 a 7.500 rpm
Carburador Irz/Amal 22/25 mm Amal 30 mm
Canvi 4 velocitats 4 velocitats
Velocitat màxima 150 Km/h[50] 155 Km/h[52]
Suspensió davant Forquilla telehidràulica Forquilla telehidràulica
Suspensió darrera Amortidors doble efecte Amortidors 5 posicions
Pneumàtics 2,75 x 19 (dv i dr) 2,75 x 19 (dv i dr)
Frens Tambor 180 (dv i dr) Tambor 180 (dv i dr)
Pes en sec 99 kg[50]  ?
Dipòsit Vermell amb franja argentada Blau amb franja argentada

Kenya[modifica | modifica el codi]

Article principal: Montesa Impala Kenya

El codi de model 8M identificava la Kenya, una versió lleugera i estilitzada de la Impala, amb llandes de 17 polzades i dipòsit de menor capacitat. Se'n fabricaren en color blau i vermell.

LA Cross 66[modifica | modifica el codi]

Article principal: Montesa LA Cross 66

El codi de model 23M identificava la LA Cross 66, una nova versió de motocròs creada específicament per al mercat nord-americà a partir de la Impala Cross. Tot i ser encara un model rudimentari, fou l'antecedent directe de la Cappra, una de les motocicletes de motocròs més reeixides de la seva època.[53]

Texas[modifica | modifica el codi]

Article principal: Montesa Texas

Els codis de model 12M i 24M identificaven la Texas, una versió de la Impala a mig camí de l'enduro i el "trail". La versió 250 fou coneguda també com a Scorpion i anava destinada al mercat nord-americà.[54]

Comando 70[modifica | modifica el codi]

El codi de model 9M identificava la Comando "70", actualització d'aquesta versió econòmica de la Impala amb llandes de ferro. L'anterior carburador de 18 mm fou descartat en favor d'un de 22, amb la qual cosa el motor esdevingué més potent.

Fitxa tècnica
Montesa Impala
Comando 70[55]
Model 9M
Núm. Sèrie 9M0001
Anys 1970 - 1972
Diàmetre x Carrera 60,9 x 60 mm
Compressió 8,5:1
CC 174,77
CV 10,5 a 5.500 rpm
Carburador Irz 22 mm
Canvi 4 velocitats
Velocitat màxima 100 km/h
Suspensió davant Forquilla telehidràulica
Suspensió darrera Amortidors hidràulics doble efecte
Pneumàtics 2,75 x 18 (dv)
3 x 18 (dr)
Frens Tambor 180 (dv i dr)
Dipòsit Vermell amb franja negra

2[modifica | modifica el codi]

La versió Rally de la Impala 2, de 1985

Les principals innovacions de la Impala 2 (identificada amb el codi de model 4M2) eren les seves llandes integrals, encesa electrònica i dipòsit de fibra. A banda, fou l'única versió de la gamma a contemplar també la cilindrada dels 125 cc.

Fitxa tècnica
Montesa Impala 2
125[56] 175[57]
Impala 2 125 de 1982
Impala 2 175 de 1983
Model 4M2 4M2
Núm. Sèrie 4M20001 4M20001
Anys 1982 - 1989 1982 - 1989
Diàmetre x Carrera 54 x 54 mm 60,9 x 60 mm
Compressió  ? 8,5:1
CC 123,6 174,77
CV  ? 10,5 a 5.500 rpm // 9,4 a 4.700
Carburador Amal 22 mm Amal 22 mm
Canvi 4 velocitats 4 velocitats
Velocitat màxima 95 Km/h[58] 100 km/h
Suspensió davant Forquilla telehidràulica Forquilla telehidràulica
Suspensió darrera Amortidors hidràulics Amortidors hidràulics doble efecte
Pneumàtics 2,75 x 18 (dv)
3 x 18 (dr)
2,75 x 18 (dv)
3 x 18 (dr)
Frens Tambor 150 (dv i dr) Tambor 150 (dv i dr)
Pes en sec 95 kg 95 kg[59]
Dipòsit Vermell amb franja negra Vermell amb argentada

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Correu electrònic personal del Sr. Jordi Permanyer i Mon [Data de recepció: 11 juny 2012]
  2. «Exposicions. Motos Montesa». mnactec.cat. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. [Consulta: 15 febrer 2012].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Aguilera, Gemma. «La moto indultada». naciodigital.cat. Nació Digital, 24-07-2010. [Consulta: 24 febrer 2012].
  4. «El Moto Club Impala denuncia una onada de robatoris d'aquestes emblemàtiques motos». 324.cat. 3/24, 04-03-2009. [Consulta: 15 març 2012].
  5. «La Montesa Impala». j.motoclubimpala.com. Moto Club Impala. [Consulta: 15 març 2012].
  6. «La Impala i la fàbrica d'Esplugues 1959-1963». montesaweb.com. [Consulta: 15 març 2012].
  7. 7,0 7,1 7,2 «1958-1962: La gestació de la Impala». j.motoclubimpala.com. Moto Club Impala. [Consulta: 15 març 2012].
  8. 8,0 8,1 8,2 Claret 2003: «Operació Impala» p. 28-33
  9. «El proyecto de la travesía del continente africano en motocicleta» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 03-12-1961. [Consulta: 15 febrer 2012].
  10. Herreros 1998: «La autarquía de los años cuarenta» p. 58
  11. «Presentación del modelo "Impala" de Montesa» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 30-05-1962. [Consulta: 15 març 2012].
  12. «La Impala en las revistas» (en castellà). sites.google.com. Impala Mallorca. [Consulta: 15 març 2012].
  13. Orengo, Joan Carles; Herreros, Francisco. «Montesa Impala». A: Soler, Cristina (coord.). La moto catalana. 1905-2010, Història d'una indústria capdavantera (Guia de l'exposició del Museu de la Moto de Barcelona). Bassella: Fundació Museu de la Moto Mario Soler, agost 2011, p. 45. D.L. B 29846-2011. 
  14. «Premio Delta de Oro, 1962.» (JPG) (en castellà). sites.google.com/site/impalamallorca. ADI-FAD, 1962. [Consulta: 15 febrer 2012].
  15. «Las IX 24 Horas Motociclistas Internacionales de Montjuïch, de Peña Motorista Barcelona» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 08-07-1963. [Consulta: 15 març 2012].
  16. «Historial d'en Jordi Fornas». gallifa.cat. Ajuntament de Gallifa, 24-08-2012. [Consulta: 12 abril 2013].
  17. 17,0 17,1 «Palmarès». j.motoclubimpala.com. Moto Club Impala, 2012. [Consulta: 15 març 2012].
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 «Leopoldo Milà Sagnier (1921-2006)» (en castellà). motoclubimpala.com. Moto Club Impala, 18-07-2006. [Consulta: 15 març 2012].
  19. Claret 2003: «La crisi de Montesa» p. 55-56
  20. «Impalada (la de BCN)». montesablog.blogspot.com, 11-07-2011. [Consulta: 15 març 2012].
  21. «Impalada 2010 - la sortida (pàgina 1 de 3)». motoclubimpala.com. Moto Club Impala, 03-07-2010. [Consulta: 15 març 2012].
  22. «Impalas a escala» (en castellà). sites.google.com. Impala Mallorca. [Consulta: 15 març 2012].
  23. «Montesa impala» (en castellà). planetadeagostini.es. [Consulta: 15 març 2012].
  24. «Montesa Impala 175 Sport» (en castellà). motoscalatarrago.com. [Consulta: 15 març 2012].
  25. «Montesa Impala 175 Sport de Altaya (Pere Tarragó)» (en castellà). autoescala.blogspot.com, 25-12-2009. [Consulta: 15 març 2012].
  26. «Impala Completa Montada 175 S» (en castellà). fidelitylegendmodels.com. [Consulta: 15 març 2012].
  27. «Réplicas exactas» (en castellà). bassella.com. Museu de la Moto de Bassella, 12-03-2009. [Consulta: 15 març 2012].
  28. Herreros 1998: «Leopoldo Milà. Diseñador» p. 52
  29. Capella, Juli. «Leopoldo Milà, diseñador y empresario» (en castellà). elpais.com. El País, 03-07-2006. [Consulta: 24 febrer 2012].
  30. Servilibro. «Montesa Impala». A: 1.001 Motos (en castellà). Madrid: Susaeta Publishing, Inc., març 2013, p. 131. ISBN 8479718021. 
  31. Medina, Alex. «¡Vuelve la Impala!» (en castellà). solomoto.es. Solo Moto, 04-09-2016. [Consulta: 12 setembre 2016].
  32. «Modelos.». sites.google.com. Impala Mallorca. [Consulta: 12 març 2012].
  33. «Models. Com buscar.». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 12 març 2012].
  34. «Números de chasis - Montesa» (en castellà). lamaneta.org. [Consulta: 15 març 2012].
  35. «Models de Impala». j.motoclubimpala.com. Moto Club Impala. [Consulta: 15 març 2012].
  36. «Prototips». montesaweb.com, 2007. [Consulta: 5 març 2012].
  37. Va ingressar a la col·lecció el 2002 amb el número de referència MADB136.819
  38. «Model Impala Turismo 1962». montesaweb.com. [Consulta: 15 març 2012].
  39. «Impala 175 4M» (en castellà). montesaimpala.galeon.com. [Consulta: 15 març 2012].
  40. «Impala Turisme». j.motoclubimpala.com. Moto Club Impala. [Consulta: 15 març 2012].
  41. «Model Impala sport». montesaweb.com. [Consulta: 15 març 2012].
  42. «Impala Sport 175». j.motoclubimpala.com. Moto Club Impala. [Consulta: 15 març 2012].
  43. «Impala 175 Sport» (en castellà). montesaimpala.galeon.com. [Consulta: 15 març 2012].
  44. «Montesa Comando 175 c.c. Anys 1963-1970». mnactec.cat. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, gener 2015. [Consulta: 25 juny 2015].
  45. «Model Comando 175». montesaweb.com. [Consulta: 15 març 2012].
  46. «Impala Comando». j.motoclubimpala.com. Moto Club Impala. [Consulta: 15 març 2012].
  47. Herreros 1998: «Motocross» p. 275
  48. «Model Impala sport 250». montesaweb.com. [Consulta: 15 març 2012].
  49. «Model Impala sport 250 USA». montesaweb.com. [Consulta: 15 març 2012].
  50. 50,0 50,1 50,2 «Impala Sport 250». j.motoclubimpala.com. Moto Club Impala. [Consulta: 15 març 2012].
  51. «Impala 250 sport» (en castellà). montesaimpala.galeon.com. [Consulta: 15 març 2012].
  52. «Impala 250 Sport USA» (en castellà). montesaimpala.galeon.com. [Consulta: 15 març 2012].
  53. Pi, Pere. «70. Les Cappra ...». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 113-115. ISBN 9788461590353. 
  54. Claret 2003: «Exportacions i el mercat nord-americà» p. 49
  55. «Model Comando Impala \"70\"». montesaweb.com. [Consulta: 15 març 2012].
  56. «Model Impala-2 125». montesaweb.com. [Consulta: 15 març 2012].
  57. «Model Impala-2 175». montesaweb.com. [Consulta: 15 març 2012].
  58. «Impala 2 125» (en castellà). montesaimpala.galeon.com. [Consulta: 15 març 2012].
  59. «Impala 2 175» (en castellà). montesaimpala.galeon.com. [Consulta: 15 març 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal del Motociclisme

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montesa Impala Modifica l'enllaç a Wikidata