Imperi Japonès

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
大日本帝國
Dai Nippon Teikoku

Imperi del Gran Japó o Imperi Nipó
Tokugawa family crest.svg
Flag of Ryukyu.svg
Seal of Ezo.svg
Flag of Formosa 1895.svg
Flag of Russia.svg
Flag of Korea (1882-1910).svg
1868 – 1945 Flag of Japan (1870-1999).svg
Flag of the United States (1912-1959).svg
Flag of the Republic of China.svg
Flag of the Soviet Union (1936-1955).svg
Flag of North Korea.svg
Flag of South Korea.svg
de}}}Imperi Japonès de}}}Imperi Japonès
Bandera Escut
Himne nacional: "Kimi ga Yo"
"Imperial Reign"
Ubicació de Imperi Japonès
Informació
Capital Tòquio
Idioma oficial Japonès
Religió Xintoisme
Moneda Ien japonès
Ien coreà
Ien taiwanès
ien japonès militar
Geografia
Superfície
675.000 km2
Població est.: 97.770.000 (Densitat: 144,8 h/km²)
Història
Restauració Meiji 3 de gener de 1868
Reforma de les Prefectures 29 d'agost de 1871
Constitució 29 de novembre de 1890
Rendició 2 de setembre de 1945
Forma de govern Monarquia absoluta teocràtica (1868-1888),
Monarquia constitucional(1889-1931),
Dictadura militar(1932-1945)
Emperador
 • 1868–1912: Emperador Meiji
 • 1912–1926: Emperador Taishō
 • 1926–1945: Emperador Shōwa
Primer Ministre
 • 1885-1888, 1892-1896, 1898, 1900-1901: Itō Hirobumi
 • 1889-1891: Yamagata Aritomo
 • 1906-1908, 1911-1912: Saionji Kinmochi
 • 1901-1906, 1908-1911: Katsura Tarō
 • 1937-1939, 1940-1941: Príncep Fumimaro Konoe
 • 1941–1944: Hideki Tōjō
 • 1944–1945: Kuniaki Koiso
Membre de Societat de Nacions (1919-1931)
Pacte Tripartit (1940-1945)
Modifica dades a Wikidata

L'Imperi Japonès (大日本帝国; Dai Nippon Teikoku) és un terme polític utilitzat per a referir-se al Japó des de la Restauració Meiji (1886) fins al final de la Segona Guerra Mundial (1945).

'L'imperi començà a gestar-se quan Yoshinobu Tokugawa, 15è Shogun del shogunat Tokugawa retorna el poder a l'Emperador amb "El Retorn de la Sobirania" (大政奉還; Taisei Hōkan), després d'això, la Cort Imperial declara la restauració de la monarquia (王政復古; Ōsei Fukko), i amb els clans de Satsuma i Chōshū es forma la base del nou govern de Meiji. Les primeres decisions van ser liquidar el feudalisme dels "shogunats", rebatejar el país com la "Gran Nació Imperial del Sol Naixent" i s'aprova la Constitució Meiji (大日本帝国憲法 Dai Nippon Teikoku Kenpou) amb aquesta denominació l'any 1889, on l'Emperador és el cap d'estat i en qui recau la sobirania del país.

Tanmateix, al país es continua utilitzant altres denominacions com ara "Japó" (日本 Nihon), "Gran Japó" (大日本 Dai Nippon), la "Gran Nació del Sol Naixent" (大日本国 Dai Nippon Koku), o l'"Imperi del Sol Naixent" (日本帝国 Nippon Teikoku); i no fou fins al 1936 que s'uniformitza l'ús del títol propi del país.

El 1946, l'any després de la fi de la Segona Guerra Mundial, a causa de la seua rendició, l'estructura política i administrativa del Japó es reestructura, i el títol del país es revisà com a "Nació del Japó" (日本国 Nihon Koku).

Història[modifica | modifica el codi]

Amb la Gran Depressió, Japó, com alguns altres països, es convertí al que s'ha qualificat com a sistema feixista. Encara que aquest singular sistema de govern era molt semblant al feixisme, probablement degut a les diferències culturals, també hi havia moltes diferències entre els dos sistemes i per això s'ha anomenat nacionalisme japonès. Tanmateix, a diferència d'Adolf Hitler i de Benito Mussolini, el Japó tenia dos objectius econòmics per desenvolupar un imperi.

Primer, com els seus homòlegs europeus, neix una indústria militar domèstica estretament controlada, que permet fer el salt a l'economia de la nació renaixent enmig de la depressió. A causa de la manca de recursos a les illes del Japó, per poder mantenir un sector industrial fort i amb gran creixement, les primeres matèries com el ferro, petroli, i el carbó en gran part s'havien d'importar. Gran part d'aquests materials arribava dels Estats Units. Així, per l'esquema de desenvolupament militar industrial i el creixement industrial, les teories mercantilistes prevalents, feien imprescindibles les colònies. Aquestes eren necessàries per competir amb les potències europees. Corea (1910) i Formosa (Taiwan, 1895) foren annexionades molt aviat com a colònies agricultores. A més, el ferro i el carbó de Manxúria, la goma d'Indoxina i els vastos recursos de la Xina eren els principals objectius per a la indústria japonesa.

Amb pocs problemes, el Japó envaeix i conquereix Manxúria el 1931. Aparentment, el Japó ho justifica per alliberar els manxús dels xinesos, justament com en el cas de l'annexió de Corea, que era suposadament un acte de protecció. Com a Corea, s'instal·la un govern titella (Manxukuo). Jehol, un territori xinès que fa frontera amb Manxúria, va ser controlat el 1933.

Japó envaeix la Xina el 1937, creant el que era essencialment una guerra de tres branques entre el Japó, els comunistes de Mao Zedong, i els nacionalistes de Chiang Kai-shek. Japó pren el control de moltes de les costes de la Xina i de les ciutats portuàries, però evitava prudentment les colònies europees i les seves esferes d'influència. El 1936, abans de la invasió xinesa, Japó signa un tractat anticomunista amb Alemanya[1]

Confrontaments per la política d'expansionisme[modifica | modifica el codi]

Article principal: Expansionisme japonès
Màxima expansió de l'Imperi Japonès.

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Payne, Stanley. La guerra civil española (en castellà). Ediciones Rialp, 2014, p. 174. ISBN 8432144053. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 35° 41′ N, 139° 46′ E / 35.683°N,139.767°E / 35.683; 139.767

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Imperi Japonès Modifica l'enllaç a Wikidata