Impetigen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaImpetigen
Impetigo.jpg
Lesions causades per impetigen modifica
Tipuspiodermatitis, infecció cutània i bacterial skin disease (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatdermatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
cefuroxima, cefadroxil i mupirocin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Causat perStaphylococcus aureus i Streptococcus pyogenes Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10L01, L01.00 i L01.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9684 Modifica el valor a Wikidata
CIAPS84 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0115675 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB6753 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000860 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine965254 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKimpetigo-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD007169 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0021099 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8504 Modifica el valor a Wikidata

L'impetigen és una infecció bacteriana de la pell que es pot contagiar d'una persona a una altra. Es caracteritza per l'aparició de vesícules o butllofes a la pell, que en trencar-se originen crostes de color mel (melicèriques).[1] Pot afectar qualsevol àrea cutània del cos, però les lesions de l'impetigen són més freqüents en les zones no cobertes per la roba, com la cara, la regió peribucal, el nas, les orelles, els braços i les cames. No deixen cicatriu, però poden causar trastorns de la pigmentació de la pell que arriben a persistir durant setmanes o mesos després de l'inici de la malaltia. L'impetigen pot afectar qualsevol persona de qualsevol edat, però és més freqüent en nens de 2 a 5 anys.[2] Rarament, en un individu amb impetigen es desenvolupa una glomerulonefritis postestreptocòccica aguda.[3] Quan la infecció no es tracta, forma úlceres i arriba als plans més profunds de la pell s'anomena èctima.[4][5] L'èctima gangrenós és una entitat clínica diferent, que provoca la gangrena dels teixits afectats, sobretot en individus amb un sistema immune deficitari,[6] i produïda habitualment per Pseudomonas aeruginosa.[7]

Etiologia[modifica]

L'impetigen comú és causat per la infecció d'un grup determinat de bacteris: estreptococs o estafilococs (estreptococ beta hemolític A i Staphylococcus aureus).[8] La causa d'impetigen més freqüent a tot el món és S. aureus[9] i és una malaltia endèmica en la població pediàtrica de certes comunitats desafavorides, com ara els aborígens australians.[10] Aquests bacteris habiten a la pell i al nas. Quan es produeixen solucions de continuïtat de la pell, siguin erosions superficials o ferides, els bacteris penetren en l'interior d'aquesta i provoquen una infecció.[11] Les àrees infectades mostren enrogiment, inflor i plaques eritematoses o uns grans molt característics, que van omplint-se de pus i es trenquen amb facilitat alliberant el seu contingut a l'exterior, el qual en assecar-se origina crostes de color mel.[12] Té un període d'incubació d'uns 10 dies, des de la colonització de la pell pel patogen fins que apareixen les lesions en ella.[13]

Aquests bacteris es propaguen mitjançant contacte directe amb el moc del nas o la gola de les persones infectades o amb les seves lesions purulentes.[14] Les persones malaltes, com ara les que tenen infecció de gola o infeccions cutànies, són més susceptibles de propagar la infecció. Les persones que són portadores dels bacteris i no tenen símptomes són molt menys contagioses. És poc probable que els articles casolans, com ara els plats, tasses o joguines propaguin aquests bacteris. S'ha descrit algun cas d'impetigen periocular bilateral aparegut en el context d'una pustulosi exantemàtica aguda generalitzada induïda per una reacció adversa a l'hidroclorotiazida.[15]

Impetigen ampul·lar[modifica]

Aquesta variant de la malaltia es veu sobretot en nounats,[16] encara que molt ocasionalment apareix en nens grans[17] i adults immunodeficients.[18] És una forma localitzada de la síndrome de la pell escaldada estafilocòccica i la seva causa són S. aureus productors de toxines exfoliatives.[19][20] Les vesícules cutànies superficials es converteixen en butllofes flàccides de creixement ràpid, amb marges agusats i sense eritema circumdant. Un signe patognomònic de l'afecció és la presència d'un "collaret" escatós que envolta la perifèria de les lesions trencades. No sempre és fàcil diferenciar-la de l'epidermòlisi ampul·lar[21] o del pèmfig foliaci.[22] La simptomatologia sistèmica no és freqüent, però pot incloure feblesa, febre i diarrea. La majoria de casos són autolimitats i es resolen sense cicatrius en poques setmanes.[23]

Impetigen herpetiforme[modifica]

És una rara dermatosi de l'embaràs, generalment considerada una variant de la psoriasi pustulosa.[24][25] Es caracteritza per l'aparició de taques eritematoses i agrupacions de pústules a la pell, en especial durant el tercer trimestre de gestació.[26] Pot estar associada a complicacions prenatals,[27] ser recurrent,[28] i fer recomanable la interrupció de l'embaràs en casos greus que no responen al tractament.[29] De manera inusual, la condició empitjora durant el període postpart.[30]

Impetigen en els animals[modifica]

És causat quasi sempre per Staphylococcus intermedius,[31] un germen que algunes vegades infecta també a les persones.[32][33] És una afecció lleu que, quan és superficial, sol passar inadvertida i cura espontàniament. Afecta animals joves,[34] o que tenen malalties prèvies, amb aparició de pústules sobre les zones de pell desproveïdes de pèl.[35] Les lesions són indolores, habitualment aprurítiques i es trenquen amb facilitat deixant un exsudat de color groguenc.[36] Per al seu tractament s'empren substàncies antisèptiques i, en els casos més greus, antibiòtics.[37][38] És important donar una alimentació correcta i mantenir les mesures higièniques adequades.[39]

Profilaxi[modifica]

L'impetigen és una malaltia infecciosa que es transmet a altres àrees de pell sana en la mateixa persona i a persones diferents.[40] Per prevenir el seu contagi i aparició s'han de complir normes bàsiques d'higiene com:[41]

  1. Bany diari.
  2. Mantenir les ungles curtes i netes.
  3. Rentat de roba que hagi estat en contacte amb les lesions de l'impetigen amb aigua calenta i sabó.[42]

Tractament[modifica]

El tractament consisteix en la cura de les lesions, mantenint-les en aigua per estovar les crostes i retirar-les; aplicant després una pomada amb antibiòtic, per exemple mupirocina,[43] ozenoxacina[44] (una quinolona no fluorada que ha demostrat ser segura i molt eficaç per tractar l'impetigen pediàtric i de l'adolescent),[45][46] bacitracina[47] o àcid fusídic;[48] o bé un antisèptic, com ara violeta de genciana,[49] povidona iodada o clorhexidina dues vegades al dia. Les lesions solen desaparèixer en el transcurs d'una setmana.[50]

En alguns casos, és necessari administrar antibiòtics per via oral i molt rares vegades per via parenteral.[51] Els antibiòtics més utilitzats són les penicil·lines orals: cloxacil·lina,[52] amoxicil·lina-clavulànic,[53] eritromicina i cefalosporines.[54] El tractament oral dura 10 dies.

Si no es tracta, l'impetigen pot originar diverses complicacions, per exemple nefritis, cel·lulitis[55] o osteomielitis.[56]

El tractament amb un antibiòtic del tipus adient de les persones infectades durant 24 hores o algunes més elimina per regla general la seva capacitat de propagar el bacteri. No obstant això, és important completar la pauta completa d'antibiòtics sistèmics i/o tòpics tal com se'ls ha receptat fins que la simptomatologia desaparegui completament.[57]

Referències[modifica]

  1. ↑ Perdikidis Olivieri, L. «Impétigo: una infección de la piel frecuente» (en castellà). Temas de salud, AEP, 9 juliol 2021 (rev). [Consulta: 16 octubre 2021].
  2. ↑ Nardi, NM; Schaefer, TJ «Impetigo» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Nov 21; NBK430974 (rev), pàgs: 6. PMID: 28613693 [Consulta: 30 juliol 2021].
  3. ↑ Hartman-Adams, H; Banvard, C; Juckett, G «Impetigo: diagnosis and treatment» (en anglès). Am Fam Physician, 2014 Ag 15; 90 (4), pp: 229-235. ISSN 1532-0650. PMID: 25250996 [Consulta: 31 juliol 2021].
  4. ↑ Hurst, ACE. «Ecthyma» (en anglès). Medline Plus, 2 maig 2021 (rev). [Consulta: 27 octubre 2021].
  5. ↑ Sonthalia, S; Singal, A; Khurana, R «Ecthyma» (en anglès). Indian Pediatr, 2014 Jun; 51 (6), pp: 510-511. ISSN 0974-7559. PMID: 24986304 [Consulta: 14 novembre 2021].
  6. ↑ Santos, B; Sanz, M; Nuñez, A; Mayor, LO; Quiroga, B «Ectima gangrenoso en paciente portadora de trasplante renal» (en castellà). Nefrología, 2016 Set-Oct; 36 (5), pp: 573-574. ISSN 1989-2284. DOI: 10.1016/j.nefro.2016.06.005 [Consulta: 29 novembre 2021].
  7. ↑ Shah, M; Crane, JS «Ecthyma Gangrenosum» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Jul 18; NBK534777 (rev), pàgs:. PMID: 30521198 [Consulta: 29 novembre 2021].
  8. ↑ Pereira, LP «Impetigo - review» (en anglès). An Bras Dermatol, 2014 Mar-Abr; 89 (2), pp: 293-299. PMID: 24770507. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20142283. PMC: 4008061 [Consulta: 22 setembre 2021].
  9. ↑ Henno, A; de la Brassinne, M «Impétigo non bulleux: streptococcique ou staphylococcique?» (en francès). Revue médicale de Liège, 2004 Set; 59 (9), pp: 517-521. ISSN 0370-629X. PMID: 15559440 [Consulta: 6 octubre 2021].
  10. ↑ Abrha, S; Tesfaye, W; Thomas, J «Intolerable Burden of Impetigo in Endemic Settings: A Review of the Current State of Play and Future Directions for Alternative Treatments» (en anglès). Antibiotics (Basel), 2020 Des 15; 9 (12), pp: 909. PMID: 33333955. DOI: 10.3390/antibiotics9120909. PMC: 7765423 [Consulta: 31 juliol 2021].
  11. ↑ Zusmanovich, L; Charach, L; Charach, «Current Microbiological, Clinical and Therapeutic Aspects of Impetigo» (en anglès). Clin Med Rev Case Rep, 2018 Mar; 5 (3), pp: 205. ISSN 2378-3656. DOI: 10.23937/2378-3656/1410205 [Consulta: 2 novembre 2021].
  12. ↑ Sánchez-Saldaña, L «Impétigo» (en castellà). Dermatol Peru, 2015; 25 (3), pp: 164-172. ISSN 1609-7203 [Consulta: 31 juliol 2021].
  13. ↑ CDC. «Impetigo» (en anglès). Group A Streptococcal (GAS) Disease: Information for Clinicians. National Center for Immunization and Respiratory Diseases - Division of Bacterial Diseases, US Department of Health & Human Services, 7 maig 2020 (rev). [Consulta: 16 octubre 2021].
  14. ↑ Cole, C; Gazewood, J «Diagnosis and treatment of impetigo» (en anglès). Am Fam Physician, 2007 Mar 15; 75 (6), pp: 859-864. ISSN 1532-0650. PMID: 17390597 [Consulta: 28 desembre 2021].
  15. ↑ Reap, LE; Rodd, C; Larios, J; Marshall, M «Hydrochlorothizide-induced acute generalised exanthematous pustulosis presenting with bilateral periorbital impetigo» (en anglès). BMJ Case Rep, 2019 Feb 11; 12 (2), pp: e223528. PMID: 30755424. DOI: 10.1136/bcr-2017-223528. PMC: 6381958 [Consulta: 5 gener 2022].
  16. ↑ Duggal, SD; Tanisha, B; Jena, PP; Kumar, A; et al «Staphylococcal bullous impetigo in a neonate» (en anglès). World J Clin Cases, 2016 Jul 16; 4 (7), pp: 191-194. PMID: 27458596. DOI: 10.12998/wjcc.v4.i7.191. PMC: 4945591 [Consulta: 20 agost 2021].
  17. ↑ Someshwar, S; Jerajani, HR «Bullous impetigo» (en anglès). Indian Pediatr, 2014 Mar; 51 (3), pp: 243. ISSN 0974-7559. PMID: 24736928 [Consulta: 6 agost 2021].
  18. ↑ Abbas, O; Chedraoui, A; Ghosn, S «Acute extensive bullous eruption» (en anglès). Am Fam Physician, 2010 Abr 15; 81 (8), pp: 1019-1020. ISSN 1532-0650. PMID: 20387779 [Consulta: 6 agost 2021].
  19. ↑ Hanakawa, Y; Schechter, NM; Lin, C; Garza, L; et al «Molecular mechanisms of blister formation in bullous impetigo and staphylococcal scalded skin syndrome» (en anglès). J Clin Invest, 2002 Jul; 110 (1), pp: 53-60. PMID: 12093888. DOI: 10.1172/JCI15766. PMC: 151035 [Consulta: 22 setembre 2021].
  20. ↑ Brazel, M; Desai, A; Are, A; Motaparthi, K «Staphylococcal Scalded Skin Syndrome and Bullous Impetigo» (en anglès). Medicina (Kaunas), 2021 Oct 24; 57 (11), pp: 1157. PMID: 34833375. DOI: 10.3390/medicina57111157. PMC: 8623226 [Consulta: 13 gener 2022].
  21. ↑ Dash, S; Palit, A; Behera, B «Bullous impetigo mimicking epidermolysis bullosa» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2021; Feb 24, pp: 1-2. ISSN 0973-3922. DOI: 10.25259/IJDVL_871_19. PMID: 33666050 [Consulta: 1r setembre 2021].
  22. ↑ Ligtenberg, KG; Hu, JK; Panse, G; Antaya, RJ «Bullous impetigo masquerading as pemphigus foliaceus in an adult patient» (en anglès). JAAD Case Rep, 2020 Abr 30; 6 (5), pp: 428-430. PMID: 32382637. DOI: 10.1016/j.jdcr.2020.02.040. PMC: 7200199 [Consulta: 6 octubre 2021].
  23. ↑ Pérez-De la O, AD; García-Romero, MT «Impétigo ampolloso» (en castellà). Acta Pediatr Mex, 2017 Set; 38 (5), pp: 351-354. ISSN 2395-8235. DOI: 10.18233/APM38No5pp351-3541475 [Consulta: 31 agost 2021].
  24. ↑ Nabor Kondo, R; Mendes Araújo, F; Moura Pereira A; Holanda Lopes, VC; Mario Martins, LM «Pustular psoriasis of pregnancy (Impetigo herpetiformis) - Case report» (en anglès). An Bras Dermatol, 2013 Nov-Des; 88 (6 Supl 1), pp: 186-189. PMID: 24346915. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20132134. PMC: 3875976 [Consulta: 13 gener 2022].
  25. ↑ El Fiboumi, A; Chiheb, S «Impetigo herpetiformis: a rare dermatosis of pregnancy» (en anglès). Pan Afr Med J, 2018 Ag 10; 30, pp: 273. PMID: 30637058. DOI: 10.11604/pamj.2018.30.273.16424. PMC: 6317388 [Consulta: 5 gener 2022].
  26. ↑ Namazi, N; Dadkhahfar, S «Impetigo Herpetiformis: Review of Pathogenesis, Complication, and Treatment» (en anglès). Dermatol Res Pract, 2018 Abr 4; 2018, pp: 5801280. PMID: 29849579. DOI: 10.1155/2018/5801280. PMC: 5904797 [Consulta: 8 novembre 2021].
  27. ↑ Lim, KS; Tang, MBI; Ng, PPI «Impetigo herpetiformis - a rare dermatosis of pregnancy associated with prenatal complications» (en anglès). Ann Acad Med Singap, 2005 Oct; 34 (9), pp: 565-568. ISSN 0304-4602. PMID: 16284679 [Consulta: 8 novembre 2021].
  28. ↑ Wamalwa, EW «Recurrent impetigo herpetiformis: case report» (en anglès). Pan Afr Med J, 2017 Jul 24; 27, pp: 219. PMID: 28979621. DOI: 10.11604/pamj.2017.27.219.12826. PMC: 5622809 [Consulta: 22 novembre 2021].
  29. ↑ Yao, X; Zhang, X; Peng, M; Wang, H; et al «A case of impetigo herpetiformis in which termination of pregnancy was required» (en anglès). J Int Med Res, 2020 Jul; 48 (7), pp: 300060520933811. PMID: 32643981. DOI: 10.1177/0300060520933811. PMC: 7350402 [Consulta: 22 novembre 2021].
  30. ↑ Vaquerizo Ruiz, O; Escudero Gomis, A; Navarro López, M; Gutiérrez-Cecchini Pérez, C; et al «Impétigo herpetiforme durante la gestación con empeoramiento posparto» (en castellà). Prog en Obstet y Ginecol, 2014 Jun-Jul; 57 (6), pp: 264-268. ISSN 1578-1453. DOI: 10.1016/j.pog.2014.02.004 [Consulta: 22 novembre 2021].
  31. ↑ ITIS «Staphylococcus intermedius Hajek, 1976» (en anglès). Standard Report Page, 2021 Set 1; 966381 (rev), pàgs: [Consulta: 2 novembre 2021].
  32. ↑ Wang, N; Neilan, AM; Klompas, M «Staphylococcus intermedius Infections: Case Report and Literature Review» (en anglès). Infect Dis Rep, 2013 Gen 22; 5 (1), pp: e3. PMID: 24470954. DOI: 10.4081/idr.2013.e3. PMC: 3892614 [Consulta: 20 desembre 2021].
  33. ↑ De Paulis, AN «Grupo Staphylococcus intermedius: Patógeno emergente en infecciones humanas. Identificación fenotípica y genotipificación» (en castellà). Boletín AAM, 2017 Jul-Ag; 207, pp: 22-26. ISSN 0325-6480 [Consulta: 20 agost 2021].
  34. ↑ Grant, D. «Canine impetigo in puppies» (en anglès). Improve Veterinary Practice, 14-09-2018. [Consulta: 27 octubre 2021].
  35. ↑ Bajwa, J «Canine superficial pyoderma and therapeutic considerations» (en anglès). Can Vet J, 2016 Feb; 57 (2), pp: 204-206. PMID: 26834275. PMC: 4713004 [Consulta: 2 novembre 2021].
  36. ↑ Moriello, KA «Pyoderma in Dogs» (en anglès). MSD Veterinary Manual, Merck Sharp & Dohme Corp., 2018; Jun (rev), pàgs: 2 [Consulta: 25 octubre 2021].
  37. ↑ Scott, DW; Peters, J; Miller Jr, WH «Efficacy of orbifloxacin tablets for the treatment of superficial and deep pyoderma due to Staphylococcus intermedius infection in dogs» (en anglès). Can Vet J, 2006 Oct; 47 (10), pp: 999-1002. ISSN 0008-5286. PMC: 1571130. PMID: 17078249 [Consulta: 20 desembre 2021].
  38. ↑ Ramos Tameirão, E; Fernandes Soares, BC; Shisei Toma, H; Rezler Wosiacki, S; Ferrante, M «Eficacia de florfenicol para el tratamiento de pioderma por Staphylococcus intermedius en perros» (en castellà). Rev Investig Vet Perú, 2021 Gen-Mar; 32 (1), pp: e17678. ISSN 1609-9117. DOI: 10.15381/rivep.v32i1.17678 [Consulta: 9 agost 2021].
  39. ↑ Ortega, D; Acosta, B; Ferrer, O «Pioderma canina» (en castellà). Rev Canar Cienc Vet, 2013; 8, pp: 68-78. ISSN 1696-1978 [Consulta: 31 juliol 2021].
  40. ↑ FDA. «How to Treat Impetigo and Control This Common Skin Infection» (en anglès). Consumer Updates, 1 novembre 2016 (rev). [Consulta: 16 octubre 2021].
  41. ↑ Nardi, NM; Schaefer, TJ; Espil, MO «Impetigo (Nursing)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Nov 21; NBK568809 (rev), pàgs: 6. PMID: 33760568 [Consulta: 30 juliol 2021].
  42. ↑ Lawton, S «Impetigo: treatment and management» (en anglès). Nursing Times, 2014 Mar 7; 110 (11), pp: 18-20. ISSN 0954-7762 [Consulta: 2 novembre 2021].
  43. ↑ PubChem «Mupirocin» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2021 Jul 24; CID 446596 (rev), pàgs: 40 [Consulta: 31 juliol 2018].
  44. ↑ PubChem «Ozenoxacin» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2021 Set 11; CID 9863827 (rev), pàgs: 31 [Consulta: 14 setembre 2021].
  45. ↑ Hebert, AA; Rosen, T; Albareda López, N; Zsolt, I; Masramon, X «Safety and efficacy profile of ozenoxacin 1% cream in pediatric patients with impetigo» (en anglès). Int J Womens Dermatol, 2019 Nov 14; 6 (2), pp: 109-115. PMID: 32258344. DOI: 10.1016/j.ijwd.2019.10.008. PMC: 7105648 [Consulta: 31 juliol 2021].
  46. ↑ Torrelo, A: Grimalt, R; Masramon, X; Albareda López, N; Zsolte, I «Ozenoxacin, a New Effective and Safe Topical Treatment for Impetigo in Children and Adolescents» (en anglès). Dermatology, 2020; 236 (3), pp: 199-207. PMID: 31958794. DOI: 10.1159/000504536. PMC: 7257257 [Consulta: 14 setembre 2021].
  47. ↑ DrugBank «Bacitracin» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2021 Ag 30; DB00626 (rev), pàgs: 11 [Consulta: 1r setembre 2021].
  48. ↑ Koning, S; van Suijlekom-Smit, LWA; Nouwen, JL; Verduin, CM; et al «Fusidic acid cream in the treatment of impetigo in general practice: double blind randomised placebo controlled trial» (en anglès). BMJ, 2002 Gen 26; 324 (7331), pp: 203-206. PMID: 11809642. DOI: 10.1136/bmj.324.7331.203. PMC: 64791 [Consulta: 31 juliol 2021].
  49. ↑ MacDonald, RS «Treatment of impetigo: paint it blue» (en anglès). BMJ, 2004 Oct 23; 329 (7472), pp: 979. PMID: 15499130. DOI: 10.1136/bmj.329.7472.979. PMC: 524121 [Consulta: 15 desembre 2021].
  50. ↑ Hoffmann, TC; Peiris, R; Glasziou, P; Cleo, G; Del Mar, C «Natural history of non-bullous impetigo: a systematic review of time to resolution or improvement without antibiotic treatment» (en anglès). Br J Gen Pract, 2021 Feb 25; 71 (704), pp: e237-e242. PMID: 33558328. DOI: 10.3399/bjgp20X714149. PMC: 7888755 [Consulta: 1r setembre 2021].
  51. ↑ George, A; Rubin, G «A systematic review and meta-analysis of treatments for impetigo» (en anglès). Br J Gen Pract, 2003 Jun; 53 (491), pp: 480-487. ISSN 0960-1643. PMC: 1314624. PMID: 12939895 [Consulta: 28 desembre 2021].
  52. ↑ DrugBank «Cloxacillin» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2021 Set 12; DB01147 (rev), pàgs: 9 [Consulta: 14 setembre 2021].
  53. ↑ PubChem «Amoxicillin + clavulinic acid mixture» (en anglès). Compound Summary. NCBI, US National Library of Medicine, 2014 Oct 13; CID 78409777 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 14 setembre 2021].
  54. ↑ Sahraoui, S; Akiyode, O «Impetigo in Children and Adolescents» (en anglès). U.S. Pharm, 2013; 38 (6), pp: 68-71. ISSN 0148-4818 [Consulta: 16 octubre 2021].
  55. ↑ Kosar, L; Laubscher, T «Management of impetigo and cellulitis» (en anglès). Can Fam Physician, 2017 Ag; 63 (8), pp: 615-618. PMID: 28807958. ISSN: 1715-5258. PMC: 5555330 [Consulta: 1r setembre 2021].
  56. ↑ Farías Gorbea, A; Vázquez Fernández, ME; Álvarez García, V; Ramírez Arroyo, V; et al «Osteomielitis subaguda del astrágalo asociada a impétigo perioral» (en castellà). Acta Pediatr Esp, 2013; 71 (5), pp: e119-e125. ISSN 2014-2986 [Consulta: 31 juliol 2021].
  57. ↑ Heal, C; Gorges, H; van Driel, ML; Tapley, A; et al «Antibiotic stewardship in skin infections: a cross-sectional analysis of early-career GP's management of impetigo» (en anglès). BMJ Open, 2019 Oct 28; 9 (10), pp: e031527. PMID: 31662391. DOI: 10.1136/bmjopen-2019-031527. PMC: 6830714 [Consulta: 15 desembre 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Impetigen
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Impetigen&oldid=29229530»