Impetigen
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. Millorau-lo! |
 | |
| Tipus | piodermatitis |
|---|---|
| Especialitat | dermatologia |
| Medicació | cefuroxime, cefadroxil anhydrous i mupirocin |
| Causat per | Staphylococcus aureus i Streptococcus pyogenes |
| Classificació | |
| CIM-10 | L01 |
| CIM-9 | 684 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 6753 |
| MedlinePlus | 000860 |
| Patient UK | impetigo-pro |
| MeSH | D007169 |
| UMLS CUI | C0021099 |
| DOID | DOID:8504 |
 | |
L'impetigen (o popularment foc saltaire) és una infecció bacteriana de la pell que es pot contagiar d'una persona a una altra. Es caracteritza per l'aparició de vesícules o butllofes a la pell, que en trencar-se originen crostes de color mel (melicèriques). Pot afectar qualsevol àrea cutània del cos, però les lesions de l'impetigen són més freqüents en les zones no cobertes per la roba, com la cara, la zona al voltant de la boca, el nas, les orelles, els braços i les cames. No deixen cicatriu, però poden causar trastorns de la pigmentació que arriben a persistir mesos. L'impetigen pot afectar qualsevol persona de qualsevol edat, però és més freqüent en nens de 2 a 5 anys.
Contingut
Etiologia[modifica]
L'impetigen és causat per la infecció d'un grup de bacteris anomenats estreptococs, o per estafilococs. (estreptococ beta hemolític A i Staphylococcus aureus). En l'actualitat Staphylococcus aureus és la causa d'impetigen més freqüent a tot el món. Aquests bacteris habiten a la pell i al nas. Quan es produeixen erosions o ferides, els bacteris penetren en la pell i provoquen una infecció. Les àrees infectades mostren enrogiment, inflor i vesícules o butllofes, que van omplint-se de pus i es trenquen amb facilitat, alliberant el seu contingut, que en assecar-se origina crostes de color mel.
Aquests bacteris es propaguen mitjançant contacte directe amb el moc del nas o la gola de les persones infectades o mitjançant contacte amb les ferides o lesions de la pell. Les persones malaltes, com ara les que tenen infecció de gola o infeccions cutànies, són més susceptibles de propagar la infecció. Les persones que són portadores dels bacteris no tenen símptomes i són molt menys contagioses. És poc probable que els articles casolans, com ara els plats, tasses o joguines propaguin aquests bacteris.
Impetigen en els animals[modifica]
És causat per Staphylococcus intermedius. És una afecció lleu que sol passar inadvertida i cura espontàniament. Afecta animals joves, amb pústules sobre les zones de pell desproveïdes de pèl. Les lesions són indolores, apruríticas i es trenquen amb facilitat deixant un exsudat de color groguenc. Per al seu tractament s'empren substàncies antisèptiques i, en els casos més greus, antibiòtics. És important la correcció de factors de maneig i d'alimentació.
Profilaxi[modifica]
L'impetigen és una malaltia infecciosa que es transmet a altres àrees de pell sana en la mateixa persona i a persones diferents. Per prevenir el seu contagi i aparició s'han de complir normes bàsiques d'higiene com:
- Bany diari.
- Mantenir les ungles curtes i netes.
- Rentat de roba que hagi estat en contacte amb les lesions de l'impetigen amb aigua calenta i sabó.
Tractament[modifica]
El tractament consisteix en la cura de les lesions, mantenint-les en aigua per estovar les crostes i retirar per aplicar una pomada d'antibiòtic, per exemple mupirocina, bacitracina o àcid fusídic, o bé un antisèptic, per exemple clorhexidina, dues vegades al dia. Les lesions solen desaparèixer en el transcurs d'una setmana.
En alguns casos, és necessari administrar antibiòtics per via oral i molt rares vegades per via parenteral. Els antibiòtics més utilitzats són les penicil·lines orals (cloxacilina), amoxicil·lina-clavulànic, eritromicina i cefalosporines. El tractament oral dura 10 dies. Si no es tracta, l'impetigen pot originar diverses complicacions, per exemple nefritis.
El tractament de les persones infectades amb un antibiòtic per 24 hores o més temps elimina en general la seva capacitat de propagar el bacteri. No obstant això, és important completar el règim complet d'antibiòtics tal com se'ls ha receptat.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Fonseca Capdevila E. Infeccions bacterianes. En: Ferrándiz, C., ed. Dermatologia Clínica. 3a edició. Elsevier, Barcelona 2009, p. 23-35.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Impetigen |
