Vés al contingut

Impremta Plantin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióImpremta Plantin

Símbol oficialMarca tipografica della ditta Plantin (it) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EpònimChristophe Plantin Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuseditorial
impremta
foneria tipogràfica Modifica el valor a Wikidata
Indústriaimpressió i edició Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1555
FundadorChristophe Plantin i Jan Moretus Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1867 Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Governança corporativa
Seu
Ubicació geogràfica
Map
El seu edifici encara existeix i alberga un museu

La impremta Plantin d' Anvers va ser un dels centres més importants del llibre imprès d'alta qualitat al segle XVI.

Història

[modifica]

Christophe Plantin (c. 1520–1589) de Touraine es va formar com a enquadernador. Va fugir de París, on almenys un impressor havia estat cremat recentment a la foguera per heretgia, i va anar a Anvers. Allà va enquadernar llibres, es va convertir en ciutadà i, el 1555, va començar a imprimir llibres, primer per a la seva distribució per altres editors. La ciutat ja era un centre establert d'impressió de xilografies, gravats i llibres. Plantin va contractar un ajudant, Jan Moretus (Moerentorf), que llegia llatí i grec i podia escriure correspondència en diverses llengües modernes. Es va convertir en el gerent comercial de Plantin, gendre i finalment el seu successor a la impremta Plantin. Durant més de dos-cents anys, la impremta Plantin va tenir el monopoli, concedit pel papat, per a la impressió de formularis litúrgics, fins i tot a Espanya.[1] El 1562, sospitós d'heretgia, Plantin va fugir a França durant dos anys. En una subhasta de la seva impremta, uns amics van comprar el seu equipament en nom seu.

A partir de 1564, quan Plantin va tornar a establir una nou taller amb el rètol de De Gulden Passer ("Els Compassos d'Or"), la marca d'impressor de la Casa Plantin. Generalment solia aparèixer en una vinyeta a la portada dels llibres de la impremta, representant un compàs, uns àngels i el lema Labore et Constancia ("Treball i Constància") que resumeix la vida de l'editor. Des de 1570 aproximadament, Plantin va contractar els gravadors Jan Wierix i el seu germà Hieronymus.

Els successors de Plantin van continuar la impressió a Anvers fins al 1867.

Museu Plantin-Moretus

[modifica]

L'edifici que albergava la impremta és ara el Museu Plantin-Moretus. Conserva una col·lecció d'eines d'impressió i uns 25.000 volums relacionats amb la impremta.[2] El 2001, els arxius de Plantin Press es van afegir al Registre de la Memòria del Món de la UNESCO.[1]

Obres

[modifica]

Igual que l'impressor Robert Estienne, Plantin va exposar proves de galera de les seves obres davant del seu establiment i va prometre una recompensa a qualsevol que pogués trobar defectes. Més tard, Plantins va ser amic del pintor Peter Paul Rubens, que va fer dibuixos per a il·lustracions i també alguns retrats de la família Plantin-Moretus. Plantin també va ser membre de la Família de l'Amor. Va ser amic íntim del cartògraf Abraham Ortel (també conegut com Ortelius), del pintor de gènere Brueghel el Vell i del mestre de cal·ligrafia Clement Perret.[3]

Biblioteca del Museu

Alguns llibres destacats publicats per Plantin Press, per any: (Biblioteca Digital Mundial)

  • La Institutione di una Fanciulla Nata Nobilmente. L'Institution d'une Jeune Fille de Noble Maison. Traduuite de langue Tuscan en François. El primer llibre imprès de Plantin, un manual toscà sobre l' educació de les noies de bona família.
  • (un àlbum de làmines commemoratives del funeral de l'emperador Carles V, 1559)
  • Dictionarium Tetraglotton 1562. un diccionari en grec, llatí, francès i flamenc
  • La Biblia Polyglotta, una Bíblia políglota, 1572. El projecte més famós de Plantin, en preparació des de 1567, una bíblia en vuit volums in-folio, en hebreu, llatí, grec, siríac i arameu.
  • Abraham Ortelius, Theatrum orbis terrarum 1584 i 1598 (publicat per primera vegada el 1570)
  • Henricus Sedulius, Apologeticus adversus Alcoranum Franciscanorum pro libro Conformitatum (Anvers, 1607).[4] Una apologia de l'orde franciscana en resposta a l'Alcoranus Franciscanorum d' Erasme Alberus.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «The Royal Bible. Missal. Accounts of the King of Spain, 1568–1578». World Digital Library. [Consulta: 25 desembre 2013].
  2. «Toegang tot de collecties-Museum Plantin-Moretus» (en neerlandès). [Consulta: 25 gener 2017].
  3. Charles Wehrenberg, Before New York, Solo Zone 1995/2001, ISBN 1-886163-16-2
  4. Monter, William. Cultural Exchange in Early Modern Europe. Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 347. ISBN 978-0-521-84546-5.
  5. Imhof, Dirk. Jan Moretus and the Continuation of the Plantin Press (2 Vols.): A Bibliography of the Works published and printed by Jan Moretus I in Antwerp (1589-1610). Leiden: BRILL, 2014, p. 650. ISBN 978-90-04-28788-4.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]