Sumari de les fosses del franquisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El Sumari de les fosses del franquisme és el cas que el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va obrir el 2008 per tal d'investigar la desaparició de víctimes del franquisme. Ho féu al·legant que es tractava de desaparicions il·legals dins el context de Crims contra la Humanitat.[1] La denúncia fou interposada per 13 associacions per a la recuperació de la memòria històrica d'arreu de l'Estat, el sindicat CGT i diversos particulars. Els acusats presentaren una llista de 114.266 desapareguts per aquests fets.[1]

La decisió de declarar-se competent es prengué en contra de la fiscalia de l'Audiència Nacional, que féu un recurs d'apel·lació en contra. El 18 de novembre de 2008 el jutge s'inhibí en favor de diversos jutjats territorials,[2] però el 28 de novembre d'aquell mateix any, el ple de la Sala del Penal, el declarà no competent.[2]

Arran d'aquest cas, el sindicat Manos Limpias i la Falange Española de las JONS (que posteriorment fou expulsat del cas) presentaren una denúncia per prevaricació del jutge en aquest cas. El cas fou admès a tràmit el 26 de maig de 2009 pel Tribunal Suprem.[2] El 7 d'abril de 2010, el jutge Luciano Varela considerà que era procedent continuar el procediment pel delicte de prevaricació, cosa que fou recorreguda pel jutge Garzón. El recurs fou rebutjat.[2] El 12 de maig del 2010, el jutge Varela decretà l'obertura de judici oral per la investigació del jutge Garzón de les fosses del franquisme.[2] El 14 de maig, Garzón fou suspès de les seves funcions pel Consell General del Poder Judicial.[2] El 27 de febrer de 2012, i quan ja estava inhabilitat per les actuacions en el Cas Gürtel, fou absolt d'aquesta acusació.[3]

Imputats[modifica]

Els imputats pel jutge Garzón en la causa contra el Franquisme són 35 alts càrrecs del franquisme les actes de defunció dels quals va sol·licitar el Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional d'Espanya, presidit per Baltasar Garzón, en l'acte de 16 d'octubre de 2008[4][5] per declarar extinta per defunció la seva presumpta responsabilitat penal en els casos de detenció il·legal i crims contra la humanitat comesos durant la Guerra civil espanyola i en els primers anys del règim franquista.[6][7]

Llista d'imputats
Nombre Any de
naixement
Càrrec[8] Any de
defunció
Francisco Franco Bahamonde 1892 Cap d'Estat 1975
Miguel Cabanellas Ferrer 1872 President de la Junta de Defensa Nacional 1938
Andrés Saliquet Zumeta 1877 President del Consell Suprem de Justícia Militar
Vocal de la Junta de Defensa Nacional
1959
Miguel Ponte Manso de Zúñiga 1882 Vocal de la Junta de Defensa Nacional 1952
Emilio Mola Vidal 1887 Cap de l'Exèrcit del Nord
Vocal de la Junta de Defensa Nacional
1937
Fidel Dávila Arrondo 1878 Vocal de la Junta de Defensa Nacional
President de la Junta Tècnica de l'Estat
Ministre de Defensa
1962
Federico Montaner Canet 1874 Vocal de la Junta de Defensa Nacional 1938
Fernando Moreno Calderón 1880 Coronel Cap d'E.M. de l'Exèrcit del Nord
Vocal de la Junta de Defensa Nacional
1967
Francisco Moreno Fernández 1883 Vocal de la Junta de Defensa Nacional 1945
Germán Gil y Yuste 1866 Vocal de la Junta de Defensa Nacional
Ministre de Guerra
1948
Luis Orgaz Yoldi 1881 Vocal de la Junta de Defensa Nacional 1946
Gonzalo Queipo de Llano y Sierra 1875 Vocal de la Junta de Defensa Nacional 1951
Francisco Gómez-Jordana Sousa 1876 President de la Junta Tècnica de l'Estat
Vicepresident del I Govern de l'Estat Espanyol
1944
Francisco Fermoso Blanco 1870 Governador General de la Junta Tècnica de l'Estat 1955
Luis Valdés Cavanilles Governador General de la Junta Tècnica de l'Estat 1950
Nicolás Franco Bahamonde 1891 Secretari General de l'Estat 1977
Francisco Serrat y Bonastre 1871 Ministre de Relacions Exteriors 1957
José Cortés López 1883 Ministre de Justícia 1964
Ramón Serrano Súñer 1901 Ministre de l'Interior 2003
Severiano Martínez Anido 1862 Ministre d'Ordre Públic 1938
Tomás Domínguez Arévalo 1882 Ministre de Justícia 1952
Raimundo Fernández-Cuesta y Merelo 1897 Ministre d'Agricultura
Ministre Secretari General del Moviment
Ministre de Justícia
1992
Valentín Galarza Morante 1882 Ministre de la Governació 1951
Esteban de Bilbao Eguía 1879 Ministre de Justícia 1970
José Luis Arrese Magra 1905 Ministre Secretari General del Moviment
Ministre d'Habitatge
1986
Juan Yagüe Blanco 1892 Ministre de l'Aire 1952
Salvador Moreno Fernández 1886 Ministre de Marina 1966
Agustín Muñoz Grandes 1896 Ministre Secretari General del Moviment 1970
José Enrique Varela Iglesias 1891 Ministre de l'Exèrcit 1951
Juan Vigón Suero-Díaz 1880 Ministre de l'Aire 1955
Blas Pérez González 1898 Ministre de la Governació 1978
Carlos Asensio Cabanillas 1896 Ministre de l'Exèrcit 1969
Eduardo Aunós Pérez 1894 Ministre de Justícia 1967
Eduardo González Gallarza 1898 Ministre de l'Aire 1986
Francisco Regalado Rodríguez 1881 Ministre de Marina 1958

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]