In eminenti apostolatus specula

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula documentIn eminenti apostolatus specula
Tipus butlla
Llengua original llatí
Publicació 28 abril 1738
Autor Climent XII
Modifica les dades a Wikidata

In eminenti apostolatus specula és una Butlla Papal signada per Climent XII el 28 d'abril de 1738, que prohibeix als catòlics donar el seu nom com a membres d'associacions francmaçòniques. És el primer document d'un pontífex pel qual es condemna als francmaçons a la pena d'excomunió.[1][2][3][4]

La Butlla té el seu origen en l'augment del nombre de membres en associacions maçones on es defensaven idees que l'Església considerava perilloses per al manteniment del seu poder. Una de les figures que més recel provocaven a la Cúria en aquests moments era un antiquari prussià, Philipp von Stosch (22 de març de 16917 de novembre de 1757), considerat, per a l'època, un revolucionari que defensava idees de llibertat i que presumia de ser un "Liberi Muratori" (Free-Mason - Franc-Maçó) i membre d'una Lògia Maçona a Florència.[2] A axò se sumava a més que la membresía a les Lògies Masòniques, «escampades al llarg i ample i cada dia creixent i enfortint-se» es trobaven obertes a tothom sense importar la seva religió o secta, i obligats a guardar els seus secrets. La lògica en el cor de la butlla s'expressa com segueix:[3][5]

« Verum cum ea sit sceleris natura, ut se ipsum prodat et clamorem edat sui indicem, hinc societates seu conventicula praedicta vehementem adeo fidelium suspicionem ingesserunt, ut iisdem aggregationibus nomen dare apud prudentes et probos idem omnino sit ac pravitatis et perversionis notam incurrere; nisi enim male agerent, tanto nequaquam odio lucem haberent. Donat que la natura del crim és tal que posa sobre avís i produeix un clam que el traeix, per aquest motiu, les societats o conventículs esmentats han inspirat en els cors dels fidels una desconfiança tan fort que el adherir a aquestes associacions, per part de persones prudents i honestes, es considera com tirar-se a sobre una fama de maldat i perversió. De fet, si no estiguessin actuant malament, no tindrien un odi tan gran per la llum. »
— DZ 2511

La butlla assenyala a continuació que el rumor cada vegada havia causat a diversos governs, considerar com una amenaça per a la seva pròpia seguretat a aquestes associacions i que haurien de «ser eliminats amb prudència». Un perill concret serien les normes privatives dels seus membres, en les quals «no són reprensibles per sancions civils o canòniques».[2]

Com a resultat, tota participació catòlica en la Maçoneria va ser prohibida, i els bisbes devien a procedir en contra seva «així com inquisidores de la herejía ... una crida a ser ajuda del braç secular», ja que estava baix sospita de herejía, en part a causa del seu caràcter secret ja conegut.[1][2][3][4]

Més d'un segle després, el 20 d'abril de 1884, el Papa Lleó XIII va tornar a posar-se en contra de la Francmaçoneria en emetre la Butlla Papal “Humanum Genus“.[3]

Referències[modifica]