Incidentaloma
Un incidentaloma és una anomalia descoberta inesperadament. El sufix «-oma» es refereix a un bony (neoplàsia, nòdul, tumor) detectat principalment en exàmens radiològics[1] (però també en genètica mèdica, en dermatologia) en un pacient asimptomàtic o els símptomes dels quals no corresponen a l'anormalitat trobada incidentalment. És un descobriment, casual o no, fet en una exploració en la qual no era l'objecte de la investigació.
Clínica[modifica]
La majoria dels incidentalomes[2] són neoplàsies benignes que no requereixen tractament, però en alguns casos es requereix l'extracció i anàlisi d'una mostra del teixit (una biòpsia).
Aquesta definició no és restrictiva, però s'aplica en medicina essencialment a la patologia suprarenal.[3] Aquest és un problema molt freqüent, ja que es troba una massa suprarenal entre l'1 i el 4% dels exàmens per imatge abdominal en funció de la seva sensibilitat i resolució (ecografia, TAC, RMN).[4] Més de dos terços dels incidentalomes són adenomes corticals no funcionals amb poques o cap conseqüència clínica. Tot i això, són possibles altres lesions, potencialment febles que es secreten o són malignes. Si tenen antecedents de càncer, la seva possibilitat de descobriment pot conduir a un diagnòstic i tractament ràpids.
A més de les masses suprarenals,[3] ara es descriuen incidentalomes a la literatura científica en diversos òrgans com el pàncrees, el cor, el cervell[5] i altres.
Es poden descobrir incidentalomes durant un examen d'imatge prescrit pel metge assistent (generalista o especialista) o durant la participació en un protocol d'investigació. Aquests descobriments fortuïts impliquen molts problemes mèdics, relacionats amb el diagnòstic o ètics sobre la informació i l'atenció vers el pacient.
És important tenir en compte que no hi ha un consens real sobre la definició d'incidentalomes. El terme es pot trobar en estudis sobre genètica i genòmica; a més, alguns radiòlegs entenen per incidentaloma només un descobriment inofensiu no cancerós.
Localitzacions[modifica]
- Suprarenal. És la més freqüent i en general són tumors benignes.[6]
- Hipòfisi. En general són tumors benignes sense secrecions.
- Fetge. Es poden trobar quists i hemangiomes que no requereixen cap tractament en la majoria dels casos. En pacients amb diagnòstic previ de càncer s'ha de distingir si es tracta de metàstasi hepàtica.
- Ronyons. Es presenten quists en molts pacients que no requereixen tractament. En alguns casos són de mida considerable.
- Vèrtebres. Poden trobar-se hemangiomes amb possible tractament quirúrgic.
- Úter. En ecografies és freqüent detectar miomes que, en determinats casos s'han de extirpar.
- Pulmó. En exàmens radiològics es poden detectar nòduls que poden provenir de metàstasi pulmonar.
- Glàndula tiroide. Es troben nòduls i quists benignes en TAC que, en la majoria de casos, no provoquen cap símptoma.[7]
- Pàncrees. Es detecten en exàmens per imatges (RX, TAC) i la seva prevalença augmenta amb l'edat del/a pacient.
- Epidermis, etc.
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de términos médicos (en castellà). Editorial Médica Panamericana, 20/09/2011. ISBN 978-84-98351-83-5.
- ↑ «Incidentaloma». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Incidentaloma» (en castellà). MedLine. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Exploration et prise en charge des incidentalomes surrénaliens. Consensus d'experts de la Société française d'endocrinologie [arxiu. Accedir a www.sciencedirect.com]» (en francès). Annales d'Endocrinologie. Volum 69, 2008 [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Urbanczyk; Desal; Ibrahim; Guillon «Découverte fortuite d'une lésion intracrânienne en imagerie par résonance magnétique». Revue Neurologique. Vol. 161, 01-09-2005, pàg. 862-867.
- ↑ «Incidentaloma suprarenal» (en castellà). Endocrine Society, 2020. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Nódulo tiroideo» (en castellà). National Library of Medicine. Medline Plus, 2020. [Consulta: 26 abril 2020].