Inconfidência Mineira

De Viquipèdia
Plantilla:Infotaula esdevenimentInconfidência Mineira
Imatge
Martiri de Tiradentes (Aurélio de Figueiredo, 1893)
Part deMoviments d'emancipació al Brasil Modifica el valor a Wikidata
Data1789 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCapitania de Minas Gerais (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata

La Inconfidência Mineira (en portuguès Inconfidência Mineira), Conjuració o Conspiració de Minas Gerais va ser un moviment independentista no reeixit que tingué lloc l'any 1789 a la ciutat brasilera de Vila Rica, capitania de Minas Gerais.[1]

Antecedents[modifica]

La independència de les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord després de la Guerra de la Independència dels Estats Units va impressionar l'elit intel·lectual de la capitania de Minas Gerais,[2] que es trobava enmig d'una greu recessió per la disminució progressiva de les extraccions de minerals i d'un impost addicional sobre l'or, anomenat derrama, creat per la Corona Portuguesa.[3] La situació va empitjorar amb els successius nomenaments com a governadors de Luís da Cunha Meneses i Luís António Furtado de Castro do Rio de Mendonça e Faro, que s'oposaren frontalment a les reclamacions locals.[4]

Minas Gerais al segle xviii.

Els conspiradors que buscaven la independència de Portugal planejaven aixecar-se en rebel·lió el dia que es va instituir la derrama. Tanmateix, els conspiradors no tenien plans ben formats ni un líder. Alguns d'ells eren republicans, mentre que altres eren monàrquics. Alguns eren favorables a l'abolició de l'esclavitud, mentre que molts d'ells eren posseïdors de ma d'obra esclava i jutjaven aquesta idea poc convenient. Els conspiradors sí que van plantejar algunes idees econòmiques i socials de caire conservador: el foment de la producció de cotó, l'explotació de reserves de ferro i salnitre, una proposta per incentivar la natalitat i també la creació d'una milícia ciutadana.[5][6] La bandera proposada pels conspiradors per a la nova república, que esdevingué la base de l'actual bandera estatal, duu una inscripció en llatí que resa Llibertat, encara que tardana, inspirada en una de les Bucòliques de Virgili.[7]

La conxorxa va atreure un gran nombre de militars, sacerdots i intel·lectuals, així com els poetes Cláudio Manuel da Costa i Tomás Antônio Gonzaga. Entre els participants més coneguts hi havia Joaquim José da Silva Xavier, més conegut com Tiradentes; José Álvares Maciel, filòsof i estudiant de química; i el tinent coronel Francisco de Paula Freire de Andrade del regiment de dragons. Tiradentes, que procedia del regiment d'Andrade, va ser el propagandista més entusiasta del moviment independentista.[8]

La conspiració[modifica]

La més important de les reunions dels conjurats (Pedro Américo, 1893).

La conspiració pretenia eliminar la dominació portuguesa de Minas Gerais, establint una república independent (fora del Regne de Portugal i també del Brasil Colonial), inspirada en les idees il·lustrades de França i la independència dels Estats Units d'Amèrica. L'esclavitud seguiria sent legal, ja que molts dels participants en el moviment eren titulars d'aquesta força de treball.[9]

Entre d'altres llocs, les reunions van tenir lloc a casa de Cláudio Manuel da Costa i Tomás Antônio Gonzaga, on es van discutir els plans i les lleis del nou ordre, i es va dissenyar la bandera de la nova República, una bandera blanca amb un triangle i l'expressió llatina Libertas Quæ Sera Tamen.[9]

El nou governador de Minas, Luís António Furtado de Castro do Rio de Mendonça e Faro, vescomte de Barbacena, va ser enviat amb ordres expresses de recollir la derrama, i els conspiradors van acordar que el moment oportú per fer esclatar la revolució era quan es fes efectiu aquest impost. Esperaven que en aquell moment, amb el suport de la gent descontenta i de les tropes revoltades, el moviment sortís victoriós. Inicialment, estava prevista pel febrer de 1789, ajornada al mes de març i després suspensa temporalment.[6][10]

La conjuració va ser desmantellada en la segona quinzena del mes de maig, gràcies a la traïció de Joaquim Silvério dos Reis, qui havia delatat els seus companys "inconfidents" a canvi de la condonació dels seus deutes amb la Hisenda Reial. Està en dubte si la decisió de retrasar l'aplicació de la derrama havia estat presa abans o després de la delació de Reis.[6][11]

Conseqüències[modifica]

Execució de Tiradentes (Barão Homem de Mello, 1892).

Els líders del moviment van ser arrestats i enviats a Rio de Janeiro. Cláudio Manuel da Costa va morir a la presó de la Casa dos Contos, on es trobava encarcerat juntament amb altres conspiradors. Durant la investigació judicial, tothom va negar la seva participació en el moviment, excepte l'alferes Joaquim José da Silva Xavier "Tiradentes". El 18 d'abril de 1792 es va llegir la sentència a Rio de Janeiro. Dotze dels conspiradors van ser condemnats a mort. Però, en una audiència l'endemà, es va llegir un decret de Maria I de Portugal, pel qual a tots, a excepció de Tiradentes, se'ls va commutar la sentència.[12]

Els exiliats civils i militars van ser deportats a les colònies portugueses d'Angola, Moçambic i Cap Verd. Els sacerdots serien condemnats en secret i portats a convents de Portugal.[13] Entre els primers, el contractista Domingos de Abreu Vieira, el poeta Alvarenga Peixoto i el metge Domingos Vidal Barbosa Lage, que van morir poc després d'arribar a l'Àfrica. Els supervivents van ser reintegrats en el comerç i l'administració local, alguns fins i tot s'havien reintegrat a la vida política colonial.[14]

El matí del dissabte 21 d'abril, Tiradentes va ser conduit en processó pels carrers del centre de Rio de Janeiro, en el camí entre la presó pública i on s'havia instal·lat el cadafal. El govern general va intentar transformar-lo en una demostració de força per part de la corona portuguesa, amb una veritable posada en escena.[15]

Llegat[modifica]

Museu da Inconfidência d'Ouro Preto.

La Conjuració Mineira va ser denostada pels ideòlegs de la independència del Brasil i de l'etapa imperial. En canvi, fou àmpliament reivindicada a finals del segle xix, amb la proclamació de la República Brasilera, en considerar que va tractar-se del primer moviment en aspirar a formar una república en territori brasiler.[16] Tiradentes, màrtir de la Inconfidência, és tingut com un dels grans herois del país, i va ser el primer nom inscrit en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria.[17]

A Ouro Preto (antiga Vila Rica), l'any 1944 va ser inaugurat el Museu da Inconfidência, que a més de recollir diversos documents sobre els fets i exposar objectes com ara la forca on fou ajusticiat Tiradentes, també s'hi van dipositar les restes de diversos membres de la conjura. L'entitat se situa en l'antiga seu de la Cambra Municipal i presó de la localitat.[18]

Referències[modifica]

  1. «Inconfidência Mineria» (en anglès). Britannica. [Consulta: 23 setembre 2022].
  2. «Inconfidentes buscaram apoio dos EUA» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 14-01-1998. [Consulta: 23 setembre 2022].
  3. de Souza Gaspar, Tarcísio «Derrama, boatos e historiografia: o problema da revolta popular na Inconfidência Mineira» (en portuguès). Topoi [Rio de Janeiro], 11, 2010-Jul-Dec, pàg. 51–73. DOI: 10.1590/2237-101X011021004. ISSN: 1518-3319.
  4. Pinto Venâncio, Renato; Ferro de Sousa, Maria José; Gonçalves Pereira, Maria Teresa «O Compadre Governador: redes de compadrio em Vila Rica de fins do século XVIII» (en portuguès brasiler). Revista Brasileira de História, 26, 2006-12, pàg. 273–294. DOI: 10.1590/S0102-01882006000200012. ISSN: 0102-0188.
  5. Pedrosa, Adrienne; Andrade, Francisco. «Inconfidência Mineira: uma discussão do movimento contra a Coroa em MG» (en portuguès brasiler). Em discussão. Universidade Federal de Ouro Preto, 20-04-2021. [Consulta: 23 setembre 2022].
  6. 6,0 6,1 6,2 de Carvalho Dolci, Mariana. Personagem imortal: a construção da memória de Tiradentes no Museu Paulista e no Museu da Inconfidência (tesi) (en portuguès brasiler). São Paulo: Pontifícia Universidade Católica de São Paulo, 2014-04-14. 
  7. Rónai, Paulo. «cap. "L"». A: Não perca seu latim (en portuguès brasiler). Bazar do Tempo Produções e Empreendimentos Culturais LTDA, 2020-08-31. ISBN 978-65-86719-11-6. 
  8. Marchant, Alexander «Tiradentes in the Conspiracy of Minas» (en anglès). The Hispanic American Historical Review, 21, 2, 1941, pàg. 239–257. DOI: 10.2307/2507395. ISSN: 0018-2168.
  9. 9,0 9,1 Maxwell, Kenneth. A devassa da devassa : a Inconfidência Mineira : Brasil-Portugal, 1750-1808. 7a. ed. ampliada e ilustrada. São Paulo, SP: Paz e Terra, 2009. ISBN 978-85-7753-102-8. 
  10. Foguel, Israel. Segredos Da Inconfidência Mineira: Traidores Ou Heróis (en portuguès brasiler). Clube de Autores, 2016-04-11. ISBN 978-85-920512-7-3. 
  11. Jardim, Márcio. A inconfidência mineira : uma síntese factual (en portuguès brasiler). Rio de Janeiro, RJ: Biblioteca do Exército Editora, 1989. ISBN 85-7011-141-X. 
  12. de Campos Pires, Ariosvaldo «O processo jurídico da Inconfidência Mineira» (en portuguès brasiler). Revista brasileira de ciências criminais, 38, 2002, pàg. 317–333. ISSN: 1415-5400.
  13. Maxwell, Kenneth. «A Alçada» (en portuguès). Folha de S.Paulo, 11-10-2012. [Consulta: 9 setembre 2022].
  14. Araújo, Kárita de Fátima. Os inconfidentes nas Minas Gerais: uma relação entre a Geografia e a Literatura Setecentista de Cláudio Manuel da Costa, Tomás Antônio Gonzaga e Alvarenga Peixoto (tesi) (en portuguès brasiler). Uberlândia: Universidade Federal de Uberlândia, 2014. DOI 10.14393/ufu.di.2014.300. 
  15. Tiradentes, a sentença. (en portuguès brasiler). Rio de Janeiro: Assembléia Legislativa do Estado do Rio de Janeiro, 1992. 
  16. de Lima e Fonseca, Thais Nívia «A Inconfidência Mineira e Tiradentes vistos pela imprensa: a vitalização dos mitos (1930-1960)» (en portuguès). Revista Brasileira de História, 22, 2002, pàg. 439–462. DOI: 10.1590/S0102-01882002000200009. ISSN: 0102-0188.
  17. Veiga, Edison. «Tiradentes: como um herói 'sem rosto' acabou ganhando uma representação quase religiosa» (en portuguès brasiler). Negócios. Globo, 20-04-2022. [Consulta: 31 juliol 2022].
  18. «Sobre o Museu» (en portuguès brasiler). Museu da Inconfidência. [Consulta: 23 setembre 2022].

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inconfidência Mineira