Independentisme i regionalisme a Rússia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Manifestació independentista tàrtar el 1991.
Manifestació nacionalista de la diàspora circassiana.
Artiom Loskutov, regionalista siberià.

Els moviments independentistes, nacionalistes i regionalistes a Rússia són els corrents que cerquen una major autonomia o la independència de diverses ètnies i regions de Rússia.

Informació general[modifica]

Entre els 84 subjectes federals de Rússia, hi ha 21 repúbliques nacionals i 4 districtes autònoms, cadascun amb el seu propi moviment nacional, per exemple Mari Ushem a Marí El. Aquests nacionalismes han estat especialment actius els anys 1917-1923, després de la Revolució Russa, quan es van establir diversos estats nacionals independents, i els anys 1990-1992, després del col·lapse de la Unió Soviètica, quan les diverses repúbliques de Rússia van proclamar la seva sobirania. Foren meres proclamacions i prou: moltes repúbliques no van fer cap pas més cap a una independència real i efectiva, però les referències a la sobirania de les repúbliques de Rússia van quedar escrites a les seves respectives constitucions fins a finals dels anys 2000.

La prohibició de diversos partits regionals s'ha anat produint a la legislació russa des dels primers anys 2000.[1] Un comunicat emès el març del 2015 per 7 presos polítics dels moviments nacionalistes de Rússia, no inclou els fonamentalistes islàmics, regionalistes, i activistes ucraïnesos i tàrtars empresonats a Crimea.[2] Amnistia Internacional emeté sengles crides per l'alliberament dels activistes Ruslan Kutàiev, txetxè, Rafis Kaixapov, tàtar, і Dària Poliudova, activista del regionalisme de Kuban.[3][4][5]

Llista dels moviments principals[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Gammer, M. (ed.) (2008). Ethno-nationalism, Islam and the state in the Caucasus: Post-Soviet disorder. London: Routledge.
  • George, J. A. (2009). The politics of ethnic separatism in Russia and Georgia. New York: Palgrave Macmillan.
  • Giuliano, E. (2011). Constructing grievance: Ethnic nationalism in Russia's republics. Ithaca, N.Y.: Cornell University Press.
  • Gorenburg, D. P. (2003). Minority ethnic mobilization in the Russian Federation. Cambridge University Press.
  • Goode, J. P. (2011). The decline of regionalism in Putin's Russia: Boundary issues. London: Routledge.
  • Kappeler, A. (2014). The Russian Empire: A Multi-ethnic History. Hoboken: Taylor and Francis.
  • Martin, T. (2001). The affirmative action empire: Nations and nationalism in the Soviet Union, 1923-1939. Ithaca: Cornell University Press.
  • Pipes, R. (1997). The formation of the Soviet Union: Communism and nationalism, 1917-1923. Cambridge, Mass: Harvard University Press.
  • Protsyk, O., & Harzl, B. (2012). Managing ethnic diversity in Russia. New York: Routledge.
  • Tishkov, V. A. (1997). Ethnicity, nationalism and conflict in and after the Soviet Union: The mind aflame. London: Sage.
  • Музаев, Т. М. (1999). Этнический сепаратизм в России. Москва: Панорама.
  • Шнирельман, В.А. (2006). Быть аланами. Интеллектуалы и политика на Северном Кавказе в XX веке. Москва: Новое литературное обозрение.

Referències[modifica]

  1. Александр Кынев. "Избирательная реформа Владимира Путина и региональные выборы" Неприкосновенный запас 2006, №6(50)
  2. Statement by the Diasporas of Indigenous Peoples of the Russian Federation on the Persecution of Activists
  3. Russian Federation: Imprisoned activist must be released immediately: Ruslan Kutaev - Amnesty Inernational
  4. Russian Federation: Further information: Tatar activist sentenced to three years in jail: Rafis Kashapov
  5. Russian Federation: Blogger in detention for political satire: Darya Poliudova
  6. Zhemukhov, S. (2012). The Birth of Modern Circassian Nationalism. Nationalities Papers: The Journal of Nationalism and Ethnicity, 40 (4), 1–22.
  7. Appleby, Ian. (2010). Uninvited guests in the communal apartment: nation-formation processes among unrecognized Soviet nationalities. Nationalities Papers, 38 (2010), 6, 847-864.
  8. Minahan, J., & Minahan, J. (2002). Encyclopedia of the stateless nations: Ethnic and national groups around the world. Westport, Conn: Greenwood Press.
  9. Lagutov, V. (2011). Environmental Security in Watersheds: The Sea of Azov. Springer. P. 50
  10. Van Horne W.A. (1997). Global Convulsions: Race, Ethnicity, and Nationalism at the End of the Twentieth Century. SUNY Press. P. 241.
  11. Zhdanov, V. A. (2015) Contemporary Siberian Regionalism. In Stephen Kotkin and David Wolff eds., Rediscovering Russia in Asia, Siberia and the Russian Far East London, New York: Routledge, pp. 120-132.
  12. Charron, Austin. "The Sibiriak Movement and the Roots of Modern Siberian Regionalism." (2014).
  13. Castells, M., & Kiselyova, E. (2000). Russian federalism and Siberian regionalism, 1990–2000. City, 4(2), 175-198.