Index Librorum Prohibitorum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Index Librorum Prohibitorum era una llista de llibres prohibits per l'Església Catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació.

Frontis de l'edició de l‘Index de 1564

La primera edició de l'índex es va publicar a Roma el segle 1559 per el papa Pius V i i la darrere el 1948 per Pius XII. Va ser abolit definitivament el 1966. La censura de títols incloïa llibres científics, escrits teològics però també obres de ficció. La prohibició podia afectar a una obra concreta o a tota la producció de l'autor.[1] L'església va sentir la necessitat de controlar tot el que es publicava, des que la impressió va començar a facilitar la difusió de llibres fora de l'espai tancat de les biblioteques de les abadies i capítols.[2]

Alguns exemples notables d'escriptors inclosos a la llista són: Epicur, Isaac Newton, Nicolau Copèrnic, René Descartes, Gustave Flaubert, Jean-Paul Sartre, Giordano Bruno o Thomas Hobbes, Nikos Kazantzakis entre altres. L'elecció dels autors i la persecució dels qui difonien o llegien obres prohibides anava a càrrec de la Inquisició, dins les seves tasques per protegir la fe.

En el món catòlic, els llibres prohibits es conservaven en un dipòsit o armari tancat, anomenat infern i només accessible amb permís especial.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Facsímils en línia:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llovet, Jordi. «Index librorum prohibitorum: els vostres clàssics». El País, 7 de juny del 2007.
  2. Moreno, Ampara. Cap a una història de les comunicacions des de Catalunya ex-cèntrica, plural i interactiva. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1999, p. 28. ISBN 9788449015717. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Index Librorum Prohibitorum Modifica l'enllaç a Wikidata