Index Librorum Prohibitorum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'Index Librorum Prohibitorum era una llista de llibres prohibits per l'Església catòlica pel seu contingut, considerat herètic, immoral o incitador a la desviació.

Frontis de l'edició de l‘Index de 1564

La primera edició de l'Index es va publicar a Roma al 1559 per el papa Pius V i la darrera el 1948 per Pius XII. Va ser abolit definitivament el 1966. La censura de títols incloïa llibres científics, escrits teològics, però també obres de ficció. La prohibició podia afectar una obra concreta o tota la producció de l'autor.[1] L'Església va sentir la necessitat de controlar tot el que es publicava, des que la impressió va començar a facilitar la difusió de llibres fora de l'espai tancat de les biblioteques de les abadies i capítols.[2]

Alguns exemples notables d'escriptors inclosos en la llista són: Epicur, Isaac Newton, Nicolau Copèrnic, René Descartes, Gustave Flaubert, Jean-Paul Sartre, Giordano Bruno o Thomas Hobbes, Nikos Kazantzakis entre d'altres. L'elecció dels autors i la persecució dels qui difonien o llegien obres prohibides anava a càrrec de la Inquisició, dins les seves tasques per a protegir la fe.

En el món catòlic, els llibres prohibits es conservaven en un dipòsit o armari tancat, anomenat infern i només accessible amb permís especial.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Facsímils en línia:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llovet, Jordi. «Index librorum prohibitorum: els vostres clàssics». El País, 7 de juny del 2007.
  2. Moreno, Ampara. Cap a una història de les comunicacions des de Catalunya ex-cèntrica, plural i interactiva. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 1999, p. 28. ISBN 9788449015717. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Index Librorum Prohibitorum Modifica l'enllaç a Wikidata