Indianara
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Aude Chevalier-Beaumel (en)  i Marcelo Barbosa (en)  |
| Guió | Aude Chevalier-Beaumel (en) i Marcelo Barbosa (en) |
| Música | Nicolau Domingues Malka Julieta Lucas Porto |
| Fotografia | Marcelo Barbosa (en) |
| Productora | Santaluz |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Brasil |
| Estrena | 27 novembre 2019 |
| Durada | 84 min |
| Idioma original | portuguès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
| Tema | drets transgènere |
| Lloc web | lacid.org… |
     | |
Indianara és un documental brasiler del 2019 dirigit per Aude Chevalier-Beaumel i Marcelo Barbosa que segueix Indianarae Alves Siqueira, un militant que lluita per la supervivència de les persones transgènere al Brasil. L'obra és un retrat d'Indianae Siqueira, activista responsable de la fundació de Casa Nem, un refugi de Rio de Janeiro adreçat a persones LGBTI en situació de vulnerabilitat.
La pel·lícula es va estrenar el 2019 al 72è Festival Internacional de Cinema de Canes.[1][2][3][4][5][6]
Recepció[modifica]
L'acollida després de la projecció al Festival de Cannes va ser molt positiva: la pel·lícula es descriu com un manual de supervivència per a qui voldria saber gestionar-se en un país que caça les seves minories. Una gran part de la resposta es troba en un mandat: mai renunciar a la lluita, fins i tot quan els altres sembli perdut per endavant.[7] El documental va ser seleccionat per a la 10a edició de la Palma Queer.[8][9]
La pel·lícula fou projectada per primera vegada a Suïssa durant el festival Everybody's Perfect.[10][11]
Premis i reconeixements[modifica]
- 2019: Gran Premi Documental al festival Chéries-Chéris [12][13][14]
- 2019: Exhibit a la43ª Mostra Internacional de Cinema de São Paulo[15]
- 2020: Guanyador a la Competició Llatino-Americana de la 9a Mostra Ecofalante de Cinema[16]
- 2020: Millor documental a la XXV Fire!! Mostra Internacional de Cinema Gai i Lesbià[17]
Referències[modifica]
- ↑ Tuckman, Jo. «« Je suis la résistance », l’histoire de l’élue municipale trans de Rio», 18-10-2016.
- ↑ Clarisse Fabre «Festival de Cannes 2019 : « Indianara », une Marianne transgenre au Brésil». Le Monde, 22-05-2019.
- ↑ «Cinéma: à Rio de Janeiro, Indianara porte haut et fort l'étendard arc-en-ciel». RFI, 27-11-2019.
- ↑ Loureda, Por Carlos. «Los 20 mejores documentales extranjeros del 2019». Fotogramas, 06-12-2019.
- ↑ «Filme sobre Indianara Siqueira é exibido no Festival de Cannes». Agência Brasil, 24-05-2019.
- ↑ «Dans «Indianara», «on filme le corps trans comme on filme un être humain»». Slate.fr, 27-05-2019.
- ↑ «CANNES 2019 : INDIANARA» (en francès). SO FILM, 22-05-2019. Arxivat de l'original el 2019-08-27. [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ «Cannes 2019 : Céline Sciamma remporte la Queer Palm pour Portrait de la jeune fille en feu» (en francès). myCANAL. [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ «Indianara, un corps en première ligne» (en francès). Le Courrier, 15-10-2019. [Consulta: 17 octubre 2019].
- ↑ Castella, Laeticia. «INDIANARA» (en francès). Everybody's Perfect, 23-09-2019. [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ «Ciné queer, la honte change de camp» (en francès). Le Courrier, 07-10-2019. [Consulta: 16 octubre 2019].
- ↑ «« Indianara ne représente pas qu’une minorité trans ou LGBT, elle est la voix des opprimés, des sans-abris, des invisibles »». KOMITID, 27-11-2019.
- ↑ «Le palmarès du festival du film LGBTQ+ Chéries-Chéris». Toutelaculture, 27-11-2019.
- ↑ «3 questions à la militante trans Clémence Zamora-Cruz sur le documentaire « Indianara »». KOMITID, 02-12-2019.
- ↑ «Filme sobre líder trans exibido em Cannes é lançado no streaming». Folha de S.Paulo, 24-06-2020.
- ↑ «"Indianara" ganha Mostra Ecofalante - Cinem(ação)». Cinem(ação): filmes, podcasts, críticas e tudo sobre cinema, 17-09-2020.
- ↑ Guanyadors de l'edició de 2020 al web de Fire
Enllaços externs[modifica]
- Indianara a MUBI