Indicadors de Laeken

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els Indicadors de Laeken són un conjunt d'indicadors estadístics europeus comuns sobre la pobresa i l'exclusió social que va establir al Consell Europeu el desembre 2001 a Laeken, suburbi de Brussel·les (Bèlgica). Es van desenvolupar com a part de l'Estratègia de Lisboa de l'any anterior, que preveia la coordinació de les polítiques socials europees a nivell de país a partir d'un conjunt d'objectius comuns.[1]

Llista d'indicadors[modifica]

La majoria d'aquests indicadors es diferencien per diversos criteris (sexe, grup d'edat, tipus de llar, etc.).

  • Taxa de risc de pobresa
  • Llindar de risc de pobresa
  • Proporció de quintils de renda S80 / S20
  • Tasa de risc de pobresa permanent
  • Taxa de risc de pobresa persistent (llindar alternatiu)
  • Interval de la mitjana relativa de risc de pobresa
  • Cohesió regional
  • Taxa d'atur de llarga durada
  • Persones que viuen en llars sense feina
  • Abandonaments escolars sense educació ni formació a l'actualitat
  • Esperança de vida al néixer
  • Estat de salut autodefinit
  • Dispersió al voltant del llindar de risc de pobresa
  • Taxa de risc de pobresa ancorada en un moment
  • Taxa de risc de pobresa abans de les transferències socials en efectiu
  • Coeficient Gini
  • Treball en risc de taxa de pobresa
  • Percentatge de desocupació de llarga durada
  • Taxa d'atur molt llarga

Referències[modifica]