Indira Gandhi
Indira Gandhi (इन्दिरा प्रियदर्शिनी गान्धी) (Allahabad, 19 de novembre de 1917 - Nova Delhi, 31 d'octubre de 1984)[1] fou una política índia, primera ministra de l'Índia des de 1966 fins a 1977 i des de 1980 fins a 1984. Va ser l'única filla de Jawaharlal Nehru, primer ministre de l'Índia. Va prendre el cognom del seu marit Feroze Gandhi, per la qual cosa, malgrat que de vegades es pensi, no tenia relació familiar amb Mahatma Gandhi. Es graduà al Somerville College de la Universitat d'Oxford.
El març de 1971, la primera ministra de l'Índia anunciava el suport al Mukti Bahini en la Guerra d'independència de Bangla Desh, proporcionant ajuda militar, convertint el conflicte en la Guerra indopakistanesa de 1971. Entre 300.000 a 3.000.000 de persones moriren en la guerra.[2] i milions d'hindús i bengalís fugiren a l'Índia.[3] El 27 de març de 1971, el major Ziaur Rahman, un bengalí veterà de guerra del Regiment De Bengala Oriental de l'Exèrcit del Pakistan, va declarar la independència de Pakistan Oriental com la nació nova de Bangla Desh
El 1983-84 fou guardonada amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles.
El 1984, tres mesos després de la seva reelecció com a presidenta, va ser assassinada pels seus propis guardaespatlles, que formaven part de la minoria Sikh.
Llegat[modifica]
Indira Gandhi ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indira Gandhi |
- ↑ «Indira Gandhi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Sission, Richard; Rose, Leo E. War and secession: Pakistan, India, and the creation of Bangladesh (en anglès). University of California Press, 1991, p. 306. ISBN 0520076656.
- ↑ Tariq Ali, The Duel: Pakistan on the Flight Path of American Power (2008)
- ↑ Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.