Indira Gandhi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIndira Gandhi
Indira Gandhi 1966 (cropped).jpg
(1966)
Nom original (hi) इन्दिरा प्रियदर्शिनी गान्धी
Biografia
Naixement (hi) इन्दिरा नेहरू
19 novembre 1917
Prayagraj
Mort 31 octubre 1984 (66 anys)
Nova Delhi
Causa de mort Ferida d'arma de foc
Lloc d'enterrament Raj Ghat
  Ministra d'Afers Exteriors de l'Índia 

9 març 1984 – 31 octubre 1984
← Pamulaparthi Venkata Narasimha RaoRajiv Gandhi →
Emblem of India.svg 3a Primera ministra de l'Índia 

14 gener 1980 – 31 octubre 1984
← Choudhary Charan SinghRajiv Gandhi →
  Ministra de Defensa de l'Índia 

14 gener 1980 – 15 gener 1982
← Chidambaram SubramaniamRamaswamy Venkataraman →
  Ministra de Defensa de l'Índia 

30 novembre 1975 – 20 desembre 1975
← Swaran SinghBansi Lal →
  Ministra d'Afers Exteriors de l'India 

27 juny 1970 – 4 febrer 1973
← Yashwantrao ChavanUma Shankar Dikshit →
  Ministra de finances de l'Índia 

16 juliol 1969 – 27 juny 1970
← Morarji DesaiYashwantrao Chavan →
Emblem of India.svg 3a Primera ministra de l'Índia 

24 gener 1966 – 24 març 1977
← Gulzarilal NandaMorarji Desai →
  Ministra d'informació i difusió de l'Índia 

1964 – 1966
← Satya Narayan SinhaKodardas Kalidas Shah →
  Membre del Rajya Sabha 

1964 – 1984
  Membre del Lok Sabha 

Dades personals
Grup ètnic Kashmiri Pandit Tradueix
Religió Hinduisme
Educació Somerville College (Oxford) . ciència històrica (1937–)
Visva-Bharati University Tradueix
Badminton School Tradueix
Activitat
Ocupació Política
Partit Congrés Nacional Indi
Família
Cònjuge Feroze Gandhi (1942–1960)
Fills Rajiv Gandhi
Sanjay Gandhi
Pares Jawaharlal NehruKamala Nehru Tradueix
Parents Sonia Gandhi (nora)
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Indira Gandhi (इन्दिरा प्रियदर्शिनी गान्धी) (Allahabad, 19 de novembre de 1917 - Nova Delhi, 31 d'octubre de 1984)[1] fou una política índia, primera ministra de l'Índia des de 1966 fins a 1977 i novament des de 1980 fins a 1984. També va ser líder del Congrés Nacional Indi entre 1959 i 1984 i va ostentar diversos càrrecs ministerials al gabinet de Lal Bahadur Shastri i dins del seu propi govern. Va ser l'única filla i l'hereua de Jawaharlal Nehru, un dels líders del moviment independentista indi i el primer primer ministre de l'Índia. És la única dona que ha ostentat el càrrec de primera ministra, i la que ho ha fet durant més temps, després del seu pare.

Es graduà al Somerville College de la Universitat d'Oxford. Després d'estudiar durant anys a l'estranger, va tornar al seu país natal i va casar-se amb Feroze Gandhi, de qui va adoptar el cognom (i que no tenia relació familiar amb Mahatma Gandhi). Va iniciar la seva carrera política de jove i el 1938 va ingressar al Congrés Nacional Indi, que va participar activament per la Independència de l'Índia. Posteriorment va convertir-se en companya política del seu pare i durant els 17 anys que aquest va ostentar el poder se la va veure molt sovint en actes oficials nacionals i internacionals, per la qual cosa va arribar a ser una figura molt reconeguda cosa que va facilitar-li la seva pròpia carrera política.

El 1959 el seu pare va cedir-li el càrrec de President del Congrés Nacional Indi, en un acte que pretenia assegurar el control del partit per part de la família. Posteriorment quan Jawaharlal Nehru va morir, va ser substituït per Lal Bahadur Shastri i Indira va ser nomenada ministra d'informació i radiodifusió, càrrec que ostentaria fins 1973. Quan Shastri va morir prematurament el 1966, Indira Gandhi va assumir el càrrec de Primera ministra de l'Índia. Posteriorment acumularia aquest càrrec amb el de ministra de Finances (1969-1970), ministra de l'Interior (1970-1973) i ministra de Defensa (1975).

Durant el seu primer mandat d'onze anys va desenvolupar una política econòmica d'industrialització del país, mantenint bones relacions amb la Unió Soviètica i un important distanciament dels Estats Units. El 1971, va donar suport militar al Mukti Bahini en la Guerra d'independència de Bangla Desh per tal de debilitar al seu rival geopolític, el Pakistan, convertint el conflicte en la Guerra indopakistanesa de 1971. El 1975 va declarar un controvertit estat d'emergència que li va permetre governar per decret, establir la censura en els mitjans i restringir les llibertats individuals. Durant aquest període, que va durar fins al 1977, es van dur a terme diversos abusos, que la van portar a perdre les eleccions d'aquell any davant de Morarji Desai, un dels seus principals rivals polítics.

Després de perdre el poder, va haver d'enfrontar-se a diverses acusacions de corrupció, violació de la llei electoral i repressió dels seus opositors polítics, però la debilitat dels seus rivals va portar a unes noves eleccions anticipades el 1980, en les que va aconseguir recuperar el càrrec de primera ministra. Durant el seu segon mandat va destacar-se per la repressió del nacionalisme sikh al Panjab, que buscava la creació d'un estat independent sikh al nord del país. El 1984 va llençar l'Operació Estrella Blava, que va acabar amb la mort del líder independentista Jarnail Singh Bhindranwale. Aquestes accions van provocar un gran descontent entre els sikhs però van fer-li guanyar popularitat entre altres sectors de la població, cosa que la portaria a guanyar la reelecció el 1984.

Pocs mesos després, el 31 d'octubre de 1984, va ser assassinada pels seus guardaespatlles sikh. El seu llegat polític és controvertit, destacant per una forta intransigència, una centralització de poder sense precedents, acusacions de nepotisme i una important repressió de la dissidència. Malgrat això és reconeguda com una de les dones més importants de la història i ha rebut nombrosos reconeixements com el Premi Lenin de la Pau entre els pobles o el Bharat Ratna. El 1999 va ser reconeguda com la "Dona del Mil·lenni", segons un sondeig de la BBC.

Vegeu també[modifica]

Honors[modifica]

Gold.Olimpicorder1.png Orde Olímpic d'or

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indira Gandhi Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Indira Gandhi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.