Indri

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuIndri
Indri indri modifica
Indri indri 001.jpg
modifica
Dades
Període de gestació150 dies modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 CR-ca.svg
En perill crític
UICN10826 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaIndridae
GènereIndri
EspècieIndri indri modifica
(Gmelin, 1788)[1][1]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmicGènere:
  • Indris Cuvier, 1800
  • Lichanotus Illiger, 1811
  • Indrium Rafinesque, 1815
  • Lichanotes Temminck, 1827
  • Pithelemur Lesson, 1840

Espècie:

  • Lemur indri Gmelin, 1788
  • Indri brevicaudatus Geoffroy i Cuvier, 1796
  • Indri niger Lacépède, 1799
  • Indris ater Geoffroy, 1825
  • Lichanotus mitratus Peters, 1871
  • Indris variegatus Gray, 1872[1][2][3]
Distribució
Indri indri range map.svg
modifica
Endèmic deMadagascar modifica

L'indri (Indri indri), anomenat babakoto en la llengua local, és l'estrepsirini vivent més gran. Només viu al nord-est de Madagascar.

L'indri mesura entre 60 i 90 centímetres de llarg i pesa entre 6 i 10 quilograms. Aquest lèmur té una cua especialment petita, que només mesura entre 2,5 i 6,4 centímetres de llarg. Té un llarg i espès pelatge. El color del pelatge és blanc, alternat amb taques blanques, grises i marrons. La quantitat de negre varia d'un individu a l'altre; alguns són gairebé completament blancs i altres són gairebé totalment negres. En la majoria de casos, el cap, orelles, espatlles, braços i esquena són totalment o parcialment negres. La pell també és de color negre. La cara és nua. L'indri té ulls grans i el musell curt. Les orelles són més visibles que en els seus parents, els sifaques.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Indri
  1. 1,0 1,1 1,2 Groves, Colin. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a ed.. Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 0-801-88221-4.  (anglès)
  2. Allen, G.M. «A checklist of African mammals». Bulletin of the Museum of Comparative Zoology at Harvard College, vol. 83, 1939, pàg. 1–763.
  3. Harper, F. Extinct and Vanishing Mammals of the Old World. Nova York: American Committee for International Wild Life Protection, 1945, p. 155.