Vés al contingut

Industrial and Commercial Bank of China

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióIndustrial and Commercial Bank of China
(zh-cn) 中国工商银行股份有限公司 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusbanc comercial
entitat financera
empresa estatal xinesa
negoci
empresa cotitzada Modifica el valor a Wikidata
Indústriasector financer, servei financer i economia bancària Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaempresa estatal central Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1r gener 1984, Pequín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Produeixservei financer Modifica el valor a Wikidata
Borsa de cotització(HKEx 4603, 4604&WidCoAbbName=&Month=&langcode=e 1398, 4603, 4604) - () - (ASX ICB) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gerent/directorJiang Jianqing (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Treballadors439.787 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Propietat deCentral Huijin Investment (en) Tradueix (34.71%).
Ministre de Finances de la República Popular de la Xina (34.6%). Modifica el valor a Wikidata
Filial
Industrial and Commercial Bank of China (Asia) (en) Tradueix
ICBC Turkey Bank (en) Tradueix
ICBC Bank of Indonesia (en) Tradueix
Industrial and Commercial Bank of China (Macau) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Industrial and Commercial Bank of China (Macau) (en) Tradueix
Industrial and Commercial Bank of China (Asia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part deForbes Global 2000 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Indicadors econòmics
Capital propi2.893.502 M¥ (2020) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals800.075 M¥ (2020) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net317.685 M¥ (2020) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals33.345.058 M¥ (2020) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webicbc.com.cn Modifica el valor a Wikidata
Facebook: icbcglobal X: ICBC_CN Youtube (canal): UCCFCWrKzUia3Buz6ZKFOYRA Modifica el valor a Wikidata

El Banc Industrial i Comercial de la Xina, Industrial and Commercial Bank of China (xinès simplificat: 中国工商银行; xinès tradicional: 中國工商銀行; pinyin: Zhōngguó Gōngshāng Yínháng, comunament 工行 Gōngháng; anglès: Industrial and Commercial Bank of Xina Ltd., ICBC) és el banc més gran de la Xina i el major banc del món per capitalització de mercat.[1] És un dels "Quatre Grans" bancs comercials de propietat estatal (els altres tres són el Banc de la Xina, el Banc Agrícola de la Xina, i el Banc de Construcció de la Xina).[2] És el banc més gran del món en termes de valor de mercat, el banc més gran del món per dipòsits, i el banc més rendible del món.[3]

Va ser fundat com una societat anònima l'1 de gener de 1984. Té més de 18.000 punts de venda incloent 106 sucursals a l'estranger, 2,5 milions de clients corporatius i 150 milions de clients individuals.[4][5] El juliol de 2007, amb una capitalització de mercat dels 254.000 milions de dòlars, es va convertir al banc més valuós després d'un augment de preu de les seves accions, superant a Citigroup.[6]

Jiang Jianqing és l'actual President i Director Executiu, i Yang Kaisheng el Vicepresident.

El 2016, la Fiscalia Anticorrupció d'Espanya començà a investigar les màfies xineses que utilitzaven aquest banc. Trobà els casos Emperador.[7]

Història

[modifica]

Antecedents

[modifica]

Després de la Revolució Comunista Xinesa de 1949, la Xina va adoptar un sistema anomenat monobancari en què totes les operacions financeres eren operades pel Banc Popular de la Xina (PBC). El 1978-1979, les autoritats xineses van iniciar una reforma bancària,[8] l'efecte de la qual va ser transformar la PBC en un banc central pròpiament dit, mentre que sota la seva supervisió es formaven bancs comercials especialitzats. Això va resultar en l'establiment gradual d'un sistema bancari de dos nivells.[8]

1984–2006

[modifica]

Per dret de contradicció en el funcionament econòmic del govern de la República Popular de la Xina, el Consell d'Estat de la Xina,[9] durant el setembre[10] de 1983 va prendre la decisió de separar certes activitats del govern a una organització operativa exclusivament, posteriorment anomenada Banc Industrial i Comercial de la Xina, establerta l'1 de gener de 1984. L'ICBC va ser aleshores el quart dels quatre bancs especialitzats del 1978-1979 que es va crear, a partir de la presa de control de les activitats comercials[10] (negoci de crèdit i estalvi industrial) del Banc Popular de la Xina, de manera que aquest últim es pogués transformar en un banc central de nova creació.[11] L'ICBC es va centrar en la intermediació de dipòsits.:[12] 225 

L'ICBC va obrir la seva primera sucursal a l'estranger a Singapur el 1993. Va obrir una sucursal a Luxemburg el 1999, que es va convertir en la seva seu europea el 2011.[13] L'any 2000, l'ICBC va adquirir l’Union Bank of Hong Kong i el va rebatejar com a ICBC (Àsia). Una entitat que cotitza a la borsa de Hong Kong, l'ICBC (Àsia), va comprar la filial de Hong Kong de Fortis Bank, originalment la sucursal de Hong Kong de la Banque Belge pour l'Étranger, i la va rebatejar amb el seu mateix nom el 10 d'octubre de 2005.

El juny de 2005, ICBC va establir ICBC Credit Suisse Asset Management com una empresa conjunta a la Xina amb Credit Suisse First Boston i COSCO, amb els tres socis que posseïen respectivament el 55, 25 i 20 % del capital de l'empresa. Posteriorment, ICBC va comprar la participació de COSCO i va adquirir un 5 % addicional de Credit Suisse.

L'any 2006, l'ICBC tenia 2,5 milions de clients corporatius i 150 milions de clients individuals.[14]

Oferta pública inicial

[modifica]

En el període previ a la seva oferta pública inicial prevista, el 28 d'abril de 2006, tres inversors estratègics van injectar 3,7 dòlars americans. mil milions a l'ICBC:

L'ICBC va cotitzar simultàniament a la Borsa de Hong Kong i a la Borsa de Xangai el 27 d'octubre de 2006. Va ser l’oferta pública inicial més gran del món fins aleshores, valorada en 21,9 mil milions de dòlars, superant el rècord anterior de 18,4 mil milions per part de l'empresa japonesa NTT DoCoMo el 1998. El 2010, el Banc Agrícola de la Xina va batre el rècord d'OPV de l'ICBC quan va recaptar 22,1 dòlars mil milions. El banc comercial més gran de la Xina també va ser la primera empresa a debutar simultàniament a les borses de valors de Hong Kong i Xangai.

L'ICBC va recaptar almenys 14 dòlars americans mil milions a Hong Kong (accions H) i altres 5,1 dòlars mil milions a Xangai (accions A). A causa de les fortes subscripcions, es van exercir les col·locacions greenshoe (és a dir, sobreassignació) i la presa de l'ICBC va augmentar fins a 21,9 mil milions de dòlars (el 17% del valor de mercat de l'ICBC abans de la sortida a borsa), dividit en 16 mil milions de dòlars a Hong Kong i 5,9 mil milions a Xangai. Després de l'oferta global, el flux lliure d'accions va ser del 22,14% de la capitalització de mercat.

Al final del seu primer dia de negociació, les accions del banc van tancar amb una pujada de gairebé un 15% a 3,52 dòlars de Hong Kong a Hong Kong, en comparació amb el preu de cotització de 3,07 dòlars de Hong Kong, que es va fixar a la part superior del rang indicatiu a causa de la forta demanda. Segons Bloomberg, la capitalització borsària de l'ICBC al final de la negociació basada en les seves accions de Hong Kong era de 156,3 mil milions de dòlars americans, convertint el seu capital en el cinquè més alt del món entre els bancs, just per darrere de JPMorgan Chase. Mentrestant, les accions A de l'ICBC que cotitzen a la borsa de Xangai van registrar guanys més modestos i van acabar pujant un 5,1% des del preu d'oferta de 3,12 RMB.

Desenvolupaments posteriors

[modifica]

El juliol de 2007, l'ICBC ocupava el lloc 30 del món pel que fa als ingressos.[17]

A l'agost de 2008, l'ICBC es va convertir en el segon banc xinès des del 1991 a obtenir l'aprovació federal dels Estats Units per establir una sucursal a la ciutat de Nova York.[18] L'ICBC havia signat un contracte d'arrendament amb la Trump Organization per a un espai d'oficines a la Trump Tower el 2008. L'ICBC era el major inquilí d'oficines de la Trump Tower el 2012.[19] A l'octubre de 2020, Donald Trump va rebre 5,4 mil milions de l'ICBC a través del contracte d'arrendament de la Trump Tower.[20]

El juny de 2009, l'ICBC va gastar 80,25 milions de dòlars canadencs (58,53 dòlars EUA) milions) per adquirir una participació del 70% al Bank of East Asia (BEA).[21] A finals del 2009, el nombre de targetes de crèdit emeses va superar els 52 milions, un augment del 33% equivalent a gairebé 13 milions de targetes en comparació amb l'any anterior. Si s'hi inclouen altres tipus de targetes bancàries, aquest banc ha emès més de 280 milions de targetes, convertint-se en el quart emissor de targetes de crèdit més gran del món.[22][23][24]

El 24 de gener de 2011, l'ICBC va obrir una sucursal a Madrid.[25] El 20 de maig de 2011, Industrial and Commercial Bank of China Ltd. va establir dues sucursals al Pakistan, una a Karachi i l'altra a Islamabad. El 18 d'agost de 2011, l'ICBC va aprovar l'examen del State Bank of Pakistan i va iniciar la seva activitat al Pakistan.

Durant el novembre de 2012, ICBC va adquirir de Standard Bank una participació del 80% (valorada en 600 milions de dòlars) de l'antiga filial de BankBoston a l'Argentina, que Standard Bank havia comprat el 2006. Aquesta va ser l'operació més gran d'un banc xinès a l'Amèrica Llatina. A l'Argentina, el banc té ~1.000.000 de clients individuals, ~30.000 empreses de totes les categories i més de 1.600 empreses corporatives.

Durant la crisi coreana del 2013, l'ICBC va suspendre els seus negocis amb un banc nord-coreà acusat pels Estats Units de finançar els programes nuclears i de míssils de Pyongyang.[26]

A finals de juliol de 2013 es va anunciar que el Standard Bank de Sud-àfrica estava en converses per vendre el seu negoci de mercats a Londres al Banc Industrial i Comercial de la Xina per més de 500 milions de dòlars milions.[27] La transacció es va completar l’u de febrer de 2015 i després l'operació amb seu a Londres ha passat a ser coneguda com a ICBC Standard Bank.

El 2014, ICBC era l'empresa més gran del món segons la llista Forbes Global 2000, amb uns ingressos que van arribar als 148.700 milions de dòlars i uns beneficis de 42.700 milions de dòlars.[28] El 24 de setembre de 2014, la sucursal d'ICBC a Kuwait va obrir oficialment les portes a la ciutat de Kuwait com el primer i actualment únic banc xinès a Kuwait. Mentrestant, també és la quarta sucursal d'ICBC a l'Orient Mitjà, després de les sucursals de Dubai, Abu Dhabi i Doha. El 25 de maig de 2015, la companyia va reforçar encara més la seva presència a l'Orient Mitjà i Europa comprant el TekstilBank de Turquia i formant la seva filial ICBC Turkey.[29]

ICBC Financial Services, la unitat de corretatge del banc, va proporcionar uns 88 mil milions de dòlars de finançament a finals del 2015, en comparació amb els 59 dòlars anteriors mil milions fa dos anys, segons els documents reglamentaris. Les xifres són abans dels acords de compensació que es poden utilitzar per reduir els actius i passius en general. Gairebé tot el finançament repo que proporciona l'ICBC és en bons del govern dels EUA.[30]

El 18 de novembre de 2016, el banc va obtenir una llicència per acceptar dipòsits a Rússia.

L'ICBC va llançar un servei de robo-assessor per a les seves operacions de gestió de patrimonis el 2017.[31][32]

A l'abril de 2019, l'ICBC havia prestat 100.000 milions de dòlars americans per a projectes de la Iniciativa Belt and Road.:[33] 143 Als països participants en la BRI, l'ICBC té 124 sucursals.:[33] 143–144 

El novembre de 2023, el banc va ser objecte d'un atac de ransomware, que va impedir que certes operacions es compensessin.[34] L'atac va ser contra la unitat nord-americana de l'ICBC, que en aquell moment era considerada el prestador més gran del món per actius, segons va informar Bloomberg.[35] El banc va ser piratejat per LockBit, un grup de ransomware[36] descrit per Bloomberg com una banda criminal amb vincles amb Rússia.[35] L'atac contra l'ICBC va fer que el banc no pogués compensar un gran nombre d'operacions del Tresor dels EUA durant el dia següent i va obligar altres a redirigir ordres, cosa que va alterar les operacions normals.[37] Lockbit va afirmar finalment que el banc havia pagat el rescat, una declaració que Reuters no va poder verificar.[38]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Industrial and Commercial Bank of China
  1. ↑ «FT.com / Video & Audio / Interactive graphics - The decade for global banks». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 7 juny 2015].
  2. ↑ «Industrial and Commercial Bank of China | bank, China | Britannica» (en anglès). [Consulta: 25 gener 2025].
  3. ↑ «About Us - ICBC China». Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 7 juny 2015].
  4. ↑ China’s biggest bank goes to market, Financial Times
  5. ↑ Nation's largest commercial bank launches IPO
  6. ↑ China ICBC tops Citigroup as world's biggest bank
  7. ↑ Ballesteros, Roberto R. «Gao Ping, Snake... la Fiscalía rastrea a otras mafias chinas que blanquearon con ICBC». El Confidencial, 06-11-2016 [Consulta: 6 abril 2019].
  8. 1 2 D. Luo (2016) — The Development of the Chinese Financial System and Reform of Chinese Commercial Banks, p.1 – 1.1, published Springer 8 març 2016 ISBN 1137454660, ISBN 9781137454669 The Nottingham China Policy Institute Series – accessed 26 febrer 2020
  9. ↑ [enllaç sense format] http://www.icbc-ltd.com/ICBCLtd/About%20Us/ICBC%20History/ Arxivat 2018-07-25 a Wayback Machine.
  10. 1 2 «zh:北京市人民政府批转《中国人民银行北京市分行关于银行体制改革的请示》的通知» (en xinès (Xina)). Beijing Municipal People's Government, 31-01-1984. [Consulta: 6 febrer 2020].
  11. ↑ «zh:北京市人民政府批转《中国人民银行北京市分行关于银行体制改革的请示》的通知» (en xinès (Xina)) p. 3. Beijing Municipal People's Government, 31-01-1984. [Consulta: 6 febrer 2020].
  12. ↑ Roach, Stephen S. Accidental Conflict: America, China, and the Clash of False Narratives. New Haven: Yale University Press, 2022. DOI 10.12987/9780300269017. ISBN 978-0-300-26901-7. OCLC 1347023475.
  13. ↑ «Gateway to Europe-Business-chinadaily.com.cn». usa.chinadaily.com.cn. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 4 desembre 2017].
  14. ↑ «Nation's largest commercial bank launches IPO». Chinadaily.com.cn, 27 setembre 2006. Arxivat de l'original el 29 agost 2018. [Consulta: 4 desembre 2017].
  15. ↑ «A dragon stirs». The Economist, 12 octubre 2006. Arxivat de l'original el 7 novembre 2006 [Consulta: 3 desembre 2006].
  16. 1 2 «VRL KnowledgeBank», 29 setembre 2007. Arxivat de l'original el 29 setembre 2007. [Consulta: 4 desembre 2017].
  17. ↑ «HITC Business – News». News.hereisthecity.com. Arxivat de l'original el 11 març 2011. [Consulta: 11 gener 2017].
  18. ↑ «Order Approving Establishment of a Branch-Industrial and Commercial Bank of China Limited». Federalreserve.gov. Arxivat de l'original el 1 agost 2017. [Consulta: 4 desembre 2017].
  19. ↑ Bloomberg, 28 novembre 2016 [Consulta: 17 desembre 2020].
  20. ↑ Alexander, Dan. «Forbes Estimates China Paid Trump At Least $5.4 Million Since He Took Office, Via Mysterious Trump Tower Lease» (en anglès). Forbes. [Consulta: 3 abril 2023].
  21. ↑ (en chinese) Xinhua net, 28 gener 2010 [Consulta: 21 maig 2024].
  22. ↑ Industrial and Commercial Bank of China Ranks Among the World's Top 4 Credit Card Issuers Arxivat 2014-01-06 a Wayback Machine. Central Daily News.
  23. ↑ «My Gift Card Mall». www.icbc.com.cn. [Consulta: 21 maig 2024].
  24. ↑ Staff Reporter. «ICBC posts 33% growth in credit cards issued» (en anglès). Asian Banking & Finance, 25-02-2010. [Consulta: 21 maig 2024].
  25. ↑ «Spain's Civil Guard Launches Money Laundering Operation Against China's ICBC In Madrid». Thespainreport.com. Arxivat de l'original el 27 maig 2018. [Consulta: 11 gener 2017].
  26. ↑ «More Chinese banks stop transactions with N.Korea – Mubasher». English.mubasher.info, 11 maig 2013. Arxivat de l'original el 12 octubre 2017. [Consulta: 18 maig 2013].
  27. ↑ «Standard Bank to sell London business to ICBC for over $500 mln», 31 juliol 2013. [Consulta: 1 juliol 2017].
  28. ↑ «中国工商银行股份有限公司网站-关于我行栏目-工行新闻栏目-中国企业首次登顶福布斯全球企业2000强». www.icbc.com.sg. [Consulta: 21 maig 2024].
  29. ↑ «ICBC becomes active in Turkey». Hurriyet Daily News, 25 maig 2015.
  30. ↑ «Using Chinese Money, a Hedge-Fund Startup Bets Big in Treasuries». [Consulta: 7 març 2017].
  31. ↑ Zhang, Maggie «ICBC launches robo-adviser service for wealth-management products» (en anglès). South China Morning Post. Arxivat de l'original el 14 novembre 2017 [Consulta: 14 novembre 2017].
  32. ↑ «ICBC Begins Robo Wealth Management» (en anglès britànic). Finews.asia. Arxivat de l'original el 15 novembre 2017 [Consulta: 14 novembre 2017].
  33. 1 2 Chen, Muyang. The Latecomer's Rise: Policy Banks and the Globalization of China's Development Finance. Ithaca and London: Cornell University Press, 2024. ISBN 9781501775857.
  34. ↑ «Ransomware attack on ICBC disrupts US Treasury market» (en anglès). Financial Time [Consulta: 3 abril 2023].
  35. 1 2 «World's Largest Bank Hit by Ransomware Gang Linked to Boeing, Ion Attacks». Bloomberg, 9 novembre 2023.
  36. ↑ «Lockbit Gang Hacks into Another US Financial Firm, Threatens to Dump Data». Bloomberg, 17 novembre 2023.
  37. ↑ «ICBC Flies Top Executives to US in Race to Contain Hack Fallout». Bloomberg, 14 novembre 2023.
  38. ↑ «'Deal closed': Hacking gang says China's ICBC paid ransom over US breach», 14 novembre 2023.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Industrial_and_Commercial_Bank_of_China&oldid=37798889»