Inessa Armand

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaInessa Armand
Inessa Armand.jpg
Nom original (fr) Inès Armand
Biografia
Naixement (ru) Элизабет Пешё д’Эрбанвилль
26 abril 1874 (Julià)
París
Mort 24 setembre 1920 (46 anys)
Nàltxik
Causa de mort Còlera
Lloc d'enterrament Necròpolis de la Muralla del Kremlin
Educada a Universitat Lliure de Brussel·les
Activitat
Camp de treball Polític
Ocupació Revolucionària
Altre
Membre del partit polític Partit Comunista de la Unió Soviètica
Modifica dades a Wikidata

Inessa Armand, nascuda Elisabeth Inés Stéphane de Herbenville (París, 8 de maig de 1874–Beslán, Rússia, 24 de setembre de 1920) va ser una escriptora i revolucionària francesa que va viure la major part de la seva vida a Rússia.

Biografia[modifica]

Armand va néixer a París. La seva mare, Nathalie Wild, era una actriu d'ascendència francesa i anglesa i el seu pare, Théodore Pécheux d'Herbenville, un famós cantant d'òpera que va morir quan només tenia cinc anys; a causa d'això es va criar al costat de la seva àvia i la seva tia, ambdues professores que vivien a Moscou.

Als 19 anys es va casar amb Alexander Armand, el fill d'un ric industrial tèxtil rus, amb el qual va tenir quatre fills, encara que també cuidava del fill del germà del seu marit. Inessa i el seu marit van obrir una escola per a fills de camperols als voltants de Moscou. En aquest temps Armand també va ingressar en una organització caritativa dirigida a dones que exercien la prostitució a la capital russa.

Inicis en la política[modifica]

El 1903 va ingressar de forma clandestina en el Partit Obrer Socialdemòcrata influïda per les idees revolucionàries del seu cunyat, Boris Armand. Al juny de 1907 va ser condemnada per distribuir propaganda il·legal a dos anys de desterrament a Mezén, ciutat del nord de Rússia.

Al novembre de 1908 Armand va escapar de Rússia i va retornar a París, on va conèixer Vladimir Lenin i altres líders revolucionaris exiliats a França. Inessa interrompria els seus treballs per doctorar-se i començaria a col·laborar estretament amb els comunistes; aconseguí la secretaria del Comitè de Relacions Exteriors que es va formar per coordinar tots els grups bolxevics a Europa occidental.

Armand va tornar a Rússia al juliol de 1912 per col·laborar en l'organització de la campanya bolxevic a la Duma. Dos mesos després va ser arrestada i empresonada. No seria alliberada  fins al març de 1913 i sota fiança. Una vegada més va abandonar de forma il·legal Rússia per viure amb Lenin i Nadezhda Krupskaya a la regió polonesa de Galitzia, on va escriure articles per a la revista feminista i revolucionària Rabotnitsa, '(la) treballadora', en rus.

Inessa es mostrava enfadada amb la política de no lluitar contra l'esforç de guerra, presa per la majoria dels partits socialistes europeus durant la Primera Guerra mundial. Per això va recolzar Lenin en la distribució de propaganda antibel·licista a Europa. També va ajudar Lenin a fundar una escola i formació marxista a Longjumeau (França). Al març de 1915, Armand es va traslladar a Suïssa i va organitzar la Conferència Internacional de Dones Socialistes, oposada a la guerra.

Armand i la Revolució russa[modifica]

El 2 de març de 1917 el tsar Nicolau II va abdicar i va deixar el país en mans del govern provisional. Els bolxevics, llavors a l'exili, estaven desesperats per tornar a Rússia per influir en el rumb polític del país. El ministre d'Afers Exteriors alemany va disposar un tren especial cap a Petrograd per a Armand, Lenin i altres 26 líders comunistes amb l'esperança que les seves activitats d'agitació antibel·licistes ajudessin a aconseguir un armistici en el front oriental.

Després de la revolució Armand va formar part de l'executiva del Soviet de Moscou, lloc des del qual va criticar durament la signatura del tractat de Brest-Litovsk. Al Congrés de Dones Obreres i Camperoles de 1918 va pronunciar un sorprenent discurs sobre l'alliberament femení de les tasques de la llar.

Després de tornar a Petrograd va exercir fins a 1920 la prefectura de Zhenotdel, una organització que reclamava la igualtat de sexes en el Partit Comunista i els sindicats soviètics. Des d'aquesta organització, va recolzar la legislació a favor de l'avortament, va lluitar contra la prostitució, i va impulsar la millora de protecció social de mares i fills, i la participació política en el règim de les dones obreres i camperoles.

Durant la primavera de 1920 va impulsar l'aparició del diari feminista Kommunistka, en què destacaven els temes que tractaven «els aspectes principals de l'emancipació femenina i si havia d'efectuar-se un canvi profund en la relació entre sexes». El cinquè número d'aquest diari publicaria l'obituari de la mateixa Inessa, que moriria a Beslán després de contreure el còlera durant unes vacances al Caucas.

Armand en la cultura popular[modifica]

Armand ha estat caracteritzada en el cinema en les pel·lícules Lenin a París (1981, per Claude Jade), El tren (1987, per Dominique Sanda) i All My Lenins (1997, per Janne Sevchenko). També va ser retratada com l'heroïna a la novel·la de ficció Seven Days to Petrograd (1988, Penguin Books) de Tom Hyman, ambientada en el viatge de tornada de l'exili a aquesta ciutat per part de Lenin i Inessa.

La seva aventura amb Lenin es va ocultar a la pròpia URSS per no danyar la imatge idealitzada de Lenin com un marit fidel, transmesa per la propaganda soviètica. La seva correspondència íntima es guarda a l'Institut de Recerques sobre Marxisme-leninisme de Moscou, que només n'ha permès la publicació de fragments. És molt coneguda la seva polèmica epistolar amb Lenin sobre aspectes de l'alliberament femení. Lenin no estava d'acord amb un pamflet en què propugnava l'amor lliure i que finalment no va ser publicat per entendre que es tractava d'un concepte burgès.

Enllaços externs[modifica]

  • Lenin, Krupskaya i Inessa Armand.